Anar al contingut

JxCat-ERC: el club de la lluita

La unitat sobiranista i les condicions al PSOE marquen les diferències entre republicans i postconvergents

Puigdemont i Junqueras mantenen una batalla frontal sorda per robar-se vots i legitimitat a l'independentisme

Fidel Masreal / Xabi Barrena

JxCat-ERC: el club de la lluita

FERRAN SENDRA

La primera regla del club de la lluita és no parlar del club de la lluita. És imprescindible pair això per entendre com planteja ERC el seu duel amb Junts per Catalunya (JxCat). “Si vols guanyar Convergència [sí, Convergència] no parlis de Convergència. I això inclou Comín”. Dit clar i català, els republicans no pensen malmetre la seva relació amb JxCat. Ni una crítica, ni un atac. Tots els dards es reserven per al PSC  i, òbviament, per al destre tripartit. Davant, JxCat opta per una tàctica semblant però no igual: carregar contra ERC sense esmentar-la per provar de robar-li vots sense que sembli que es tracta d’un atac deslleial entre companys de lluita.

Una de les esgarrapades postconvergents a Esquerra –no l’única– consisteix a retreure’ls no haver volgut afegir-se a una candidatura única i en canvi estar competint per l’espai dels comuns. “L’única llista realment unitària, oberta i transversal és JxCat”, proclamava Francesc de Dalmases aquest dijous. A JxCat personalitzen la crítica en Oriol Junqueras per no haver volgut unitat ni a les generals, ni a les europees ni de cara a l’alcaldia de Barcelona. Esquerra és conscient que la seva perenne negativa a la llista conjunta, que no única, amb els postconvergents, els posa en la mira dels independentistes ‘ventolín’, anomenats així per la seva “hiperventilació”, com els va definir al seu dia Santi Vila. Per això la reacció al transvasament de Comín d’ERC a Puigdemont va ser acollida amb flegma britànica.

Els objectius electorals

El repte republicà no és tant superar els de Puigdemont –l’expresident, gran carta de campanya de JxCat–, sinó quedar primers als comicis a Catalunya. Per a això explicaran amb dues grans idees matrius amb què arribar als 300.000 catalans, segons el CEO, que dubten entre republicans i postconvergents. D’una banda, que el PSOE ho té guanyat, per la qual cosa el vot útil antitripartit de dretes ha perdut la seva urgència.

Junts per Catalunya en canvi esgrimeix el perill de les dretes i apel·la a aquest vot útil. ¿Com? Assegurant que Esquerra està posant una “alfombra vermella” a Pedro Sánchez mentre la postconvergència serà més exigent en les seves condicions, si bé tampoc es nega a negociar, en un equilibri discursiu que ha generat una cacofonia no menor sobre les condicions concretes de JxCat al PSOE.

Respecte als mals vaticinis electorals, els de Puigdemont afirmen que hi ha marejol intern a ERC i que una vegada més donaran la sorpresa davant les enquestes. ERC vol sacsejar-se aquesta etiqueta. “Això només ha passat el 21-D, i per 12.000 vots”, afirma un directiu del partit. “Però abans ja havíem guanyat les europees del 2014 i, al camp sobiranista, ens havíem imposat a la postconvergència dues vegades en les eleccions generals del 2015 i 2016”. És un “rumor interessat” apunta aquest republicà davant del fet que les enquestes, fins i tot, superen les mateixes expectatives internes.

Referèndum pactat

L’altra idea d’ERC és que el PSOE és només el mal menor. Però malament. És el partit que va recolzar el 155; el que el brandeix com a amenaça davant de qualsevol acció del Govern; el que no surt del marc de la Constitució, i que nega així l’opció que els republicans veuen com més lògica, un referèndum pactat. Una cosa que torna als seus documents després d’anys d’absència, per cert. En això, JxCat s’assembla al que diu ERC, però amb matisos: el seu programa no cita el referèndum pactat i Laura Borràs parla directament d’exercir l’autodeterminació. I mentre Esquerra llança picades d’ullet al progressisme dels comuns per retreure al PSOE la seva actitud, els postconvergents –de moment– no proven de pescar a aquest flanc, en el qual no tenen frontera de vots.

Els presos, material sensible

Aquí també hi ha matisos subtils. Rufián aquest dissabte va visitar Oriol Junqueras i Raül Romeva a Soto del Real, i Dolors Bassa i Carme Forcadell a Alcalá Meco, i va denunciar després que el fet que la Junta Electoral Central (JEC) hagi impedit fer actes electorals als qui són candidats és una prova més que són “presos polítics”. JxCat es queixa, en privat, que ERC només promocioni els “seus” presos, i exhibeix amb orgull el seu lema “free tothom” (“allibereu tothom”).