Rajoy: "Eren conscients que jo no liquidaria la sobirania nacional"

"Eren plenament conscients que jo no liquidaria la sobirania d’Espanya, saltant-me la llei. Espanya és el que vulguin els espanyols i no una part dels espanyols, ni una comunitat autònoma ni un govern”. L’expresident del Govern Mariano Rajoy va parlar clar i va mirar de deixar poc marge a l’ex secretari general de Vox, Javier Ortega, que va iniciar les seves preguntes amb les converses que l’Executiu va mantenir amb la Generalitat.

El testimoni va dir que es va reunir sis vegades amb l’expresident de la GeneralitatArtur Mas, i dues més amb el seu successor,Carles Puigdemont, perquè “les converses entre partits són habituals en política”. Va afegir que “el problema és en què es plasmen”, perquè del que no volia que quedés dubte és que “del referèndum mai hi va haver res a parlar perquè des de la primera reunió” va deixar “palès que el president del Govern no se saltaria la Constitució ni liquidaria la sobirania nacional”. 

I a partir d’allà l’interrogatori va ser un reguitzell de maneres d’expressar aquesta idea. “Aquí es pot arreglar tot, però no la liquidació de la llei i de la Constitució espanyola”; “no hi va haver ningú que no sabés que jo no autoritzaria aquest referèndum”; o “m’agrada dialogar i pactar, però les regles de joc són fonamentals per a l’estabilitat d’un país, i aquí es tractava de suprimir-les i això no es podia acceptar”. Als seus interlocutors, Rajoy va dir haver-los proposat “que deixessin de vulnerar la Constitució”, perquè “la sobirania nacional no es negocia”.

Violència

Aclarit aquest punt, les preguntes es van dirigir al 20 de setembre i a l’1-O, sobretot per part de les defenses que van desplegar tot el seu saber que Rajoy es pronunciés sobre les càrregues policials d’aquell dia. No va ser fàcil, perquè, tot i que es va declarar "seriosament preocupat perquè la situació no era normal", va citar com a exemples de violència les concentracions davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya o l’assetjament d’alcaldes i de policies i guàrdies civils a hotels, així com les protestes de la Conselleria d’Economia, "quan uns funcionaris estaven complint ordres dels jutges". “Era una situació excepcional i, per això, ens vam veure obligats a aplicar el 155”, va assegurar. No es va optar per l’estat d’alarma, excepció i lloc, perquè el 155 era molt més operatiu i just, ja que la primera situació “afectava drets individuals i l’article constitucional permetia cessar un govern”.

"El que vam fer va ser complir la llei. En una situació com aquesta és normal que hi hagi enfrontament, i més quan hi ha voluntat que n’hi hagi", va insistir per a una mica més endavant capgirar l’argument: “Si no s’haguessin pres les decisions importants que es van prendre, si simplement haguessin respectat la llei i la Constitució, ni seríem aquí, ni s’hauria produït l’1-O”.

Però no va entrar a discutir el dispositiu policial. Jo he sigut ministre de l’Interior i mai he pres cap decisió sobre un dispositiu policial. Aquestes decisions competeixen als que estan al capdavant dels operatius, i que suposo que informarien la Generalitat que aquesta era una situació molt complicada”, va explicar Rajoy amb referència als Mossos.

És clar que a còpia d’intentar-ho, les defenses van obtenir el seu premi: “La responsabilitat dels dirigents polítics és evitar aquestes imatges. No m’agraden ni aquestes ni d’altres. L’obligació que tenim els polítics és treballar perquè no hàgim de veure aquestes imatges. Si no s’hagués cridat la gent a un referèndum il·legal, ni vostè ni jo ni ningú hauríem hagut de veure les lesions que van patir algunes persones i alguns membres de les forces i cossos de seguretat de l’Estat. Cregui’m que això és l’important", va assenyalar l’expresident.

El testimoni va explicar que la declaració unilateral d’independència era "deliberadament confusa", igual com els requeriments enviats a l’expresident de la Generalitat, per la qual cosa es va haver d’utilitzar el 155. Després d’assenyalar que “sobre això hi ha hagut moltíssimes opinions per a tots els gustos, perquè Espanya és un país plural”, va destacar que els factors que va manejar per acordar-lo van ser “el respecte a la sobirania nacional, el compliment de la llei” i la prudència. "Hem fet un gran esforç i vam ser molt prudents, vam fer un esforç per aconseguir el suport de tothom. Vam treballar per fer-ho tot de manera conjunta. I vam donar la possibilitat de rectificar a qui havia pres aquestes decisions”, va insistir.

I sobre la intervenció del ‘lehendakari’, Iñigo Urkullu, per provar d’evitar la DUI, Rajoy va dir que havien sigut molts els que havien volgut parlar amb ell, "també el senyor Urkullu", però "no hi va haver cap mediador de res", perquè les seves "posicions eren clares i les dels altres també". "És molt difícil recordar si vaig parlar a través del telèfon o a través de missatges. Jo atenc tothom. “El vaig escoltar i li vaig dir que jo no estava disposat a negociar amb la sobirania nacional”.

Unitat nacional

A la pregunta de si no s’hagués aplicat el 155 hi hauria hagut un trencament de la unitat nacional, Rajoy ha respost que "cap president del Govern de cap país pot acceptar que algú vulgui liquidar la legalitat d’aquest país" i això va ser "el que va passar el 6 i 7 de setembre" amb les lleis del referèndum i de transició a la república catalana i "cap president de govern pot girar la cara davant d’això.

Quant a l’estat d’alarma i de setge, ha proporcionat una resposta molt similar a la de la seva vicepresidenta del Govern: que no es va aplicar perquè el 155 era molt més operatiu i més just, ja que els primers afecten drets individuals, mentre que l’article constitucional permetia cessar un govern".

Testimoni d’aquest matí

L’advocat de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull, Jordi Pina, li va preguntar si s’havia comunicat amb algun dels testimonis que van declarar aquest dimecres al matí, circumstància vetada per la llei, i l’expresident del Govern va dir que havia llegit "els diaris digitals", motiu pel qual havia pogut fer una referència al testimoni d’aquest dimecres al matí.

"Molts alcaldes del PSOE, segons vam llegir en els mitjans, però dir que no hi va haver cap assetjament contra cap alcalde, amb perdó, és ser cec", ha contestat Rajoy a la seva pregunta sobre quins alcaldes havien sigut assetjats. Respecte a les declaracions de Xavier García Albiol sobre la necessitat d’aplicar el 155, l’expresident va apel·lar al seu càrrec i a com prenia les seves pròpies decisions, i "tothom tenia la seva opinió, i n’hi havia per tots els gustos," incloent-hi "aquesta persona que esmenta".

No és un suggeriment

Francesc Homs li ha preguntat pel llibre blanc que Mas al matí havia dit que li havia enviat. Rajoy diu que no ho recordava, però que "si el document tractava de la ruptura de la sobirania nacional devia tenir una mala acollida". Davant la insistència de l’advocat sobre aquest punt, Marchena li va suggerir que no demanés al testimoni una valoració jurídica sobre una sentència. Com que el lletrat va seguir, el magistrat li va deixar clara la situació: "No, miri senyor Homs, li dic que és un suggeriment perquè vostè m’entengui, però no és un suggeriment".

Notícies relacionades

Tercera setmana del judici al procés

Santamaría: "Els que no van valorar modificar la Constitució van ser els acusats"

"Tindria la seva gràcia que el president del Govern hagués de donar ordres a tothom sobre les declaracions que ha de fer", va contestar Rajoy a l’advocat quan li va preguntar per unes trucades del llavors delegat del Govern central,Enric Millo, en les quals es va disculpar per les càrregues policials de l’1-O. Marchena va tornar a interrompre l’advocat per demanar-li que "no examinés el testimoni".

Malversació

Rajoy va acompanyar les seves paraules sobre la malversació amb una dada nova consistent que, a través del control imposat als comptes catalans, en nou ocasions el Ministeri d’Hisenda s’havia dirigit a la fiscalia o al Tribunal de Comptes quan veia alguna cosa que podia utilitzar-se per al referèndum. I respecte a si s’havia ocultat una partida dels comptes de la Generalitat li correspon dir-ho als tribunals, no a l’Executiu. "El meu principal objectiu era que els responsables de la Generalitat s’adonessin que per aquest camí no anàvem enlloc”, va dir.