Perfil | Marchena, una peça clau en el judici del procés

Manuel Marchena, el nom pactat pel Govern i el PP per presidir el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i el Tribunal Suprem, és un magistrat conservador i dialogant que havia de presidir el judici pel procés sobiranista català.

Ara, si es compleix l’acord entre socialistes i populars, assumirà el repte de dirigir el poder judicial en un moment convuls en què la gestió del cas de l’impost de les hipoteques ha compromès la imatge de la independència del màxim tribunal.

Rebel·lió o sedició

Nascut a Las Palmas de Gran Canària el 1959, fiscal des del 1985, ha presidit els últims quatre anys la Sala Penal del Suprem, la que ha instruït, i pròximament jutjarà, la comissió de possibles delictes de rebel·lió o sedició i malversació pels responsables de l’1-O.

Sota la seva presidència, la Sala Penal ha actuat amb fermesa, unitat i sense discrepànciesen un procés en què Pablo Llarena, instructor de la causa, ha atret els focus, però on el paper de Marchena ha sigut fonamental.

Si els vint vocals que han de compondre el nou Consell General del Poder Judicial confirmen l’acord aconseguit entre el Govern i el PP, Marchena no formarà part del tribunal que jutjarà el cas, en què ell havia de ser el president i ponent de la sentència.

Considerat conservador, se li reconeix el prestigi, la capacitat de diàleg i la moderació. Aquestes característiques han sigut determinants perquè el Govern hagi acceptat que el candidat preferit pel PP presideixi el CGPJ.

Aquest perfil es valora per iniciar una etapa menys presidencialista que l’anterior, una cosa que coincideix amb el canvi legal que es tramita a les Corts i que tots els partits recolzen per tornar competències al ple del CGPJ.

Companys seus del Suprem incideixen en el seu tracte proper i en el seu particular sentit de l’humor. Elogien, en especial, el control que ha portat de tots els assumptes que han passat per aquesta Sala, fins al punt que creuen que seria difícil que hagués passat una qüestió tan controvertida com el cas de la sentència de les hipoteques en una sala com la del penal.

I és que durant el mandat de Marchena, segons apunten alguns jutges consultats per Efe, la Sala Penal ha celebrat "moltíssims plens", més que amb el seu antecessor, Juan Saavedra, amb l’objectiu d’unificar els criteris dels diferents magistrats amb una base jurídica sòlida.

14 anys al Suprem

Marchena va arribar al Suprem com a fiscal el 2004 i va ser elegit magistrat de la Sala Penal tres anys després per cobrir la vacant per jubilació de José Antonio Martín Pallín.

Abans, després d’exercir a l’Audiència de Las Palmas i al Tribunal Superior de Justícia de Madrid, va formar part de la secretaria tècnica de la Fiscalia General en l’etapa de Jesús Cardenal.

El 2014, el CGPJ el va elegir davant de Cándido Conde-Pumpido per presidir la Sala Penal del Suprem i ara, quatre anys després, el Govern i el PP han pactat que presideixi el Suprem i el CGPJ.

El CGPJ, primer acord Sánchez-Casado

La composició del CGPJ i el nom del seu president suposa el primer acord del Govern de Pedro Sánchez amb el PP de Pablo Casado, un pacte que s’ha aconseguit malgrat que l’Executiu donés per trencades les relacions entre tots dos. El 24 d’octubre passat, Casado va acusar Sánchez davant del ple del Congrés de ser "partícip i responsable del cop d’Estat que s’està perpetrant a Espanya", i davant de l’absència d’una rectificació d’aquestes paraules, tal com li va exigir el cap del Govern, aquest va trencar la relació amb el líder del PP. Ja en aquell moment des de l’Executiu es va precisar que això no suposava la ruptura de la relació amb el PP, perquè hi ha moltes qüestions que és necessari parlar amb els populars, sobretot en l’àmbit parlamentari.

Notícies relacionades

El pacte per designar Marchena aprofundeix el descrèdit del poder judicial

El moderat Martínez Arrieta serà el president del tribunal en el judici pel procés

En aquest context emmarca el Gabinet de Pedro Sánchez l’acord al qual ha arribat amb el PP dinou dies després que es proclamés la ruptura de relacions.

Un acord pel qual Manuel Marchena, el candidat preferit pel PP, es convertirà en el president del CGPJ. Però, a canvi, l’òrgan de govern dels jutges comptarà amb una majoria progressista i onze dels vint locals que el formen seran proposats per formacions d’aquest espectre polític.