ERC i EH Bildu negocien una aliança per a les eleccions europees

Si això fos els Estats Units, el 26 de maig del 2019 seria batejat, en termes polítics, com el ‘superdiumenge’. Tal dia coincidiran els comicis municipals, autonòmics, en 13 comunitats, i al Parlament europeu. Els focus seran múltiples i repartits. I un d’aquests es posarà, sens dubte, sobre Catalunya, sobre qui venç en el front europeu. Com és habitual davant de cada convocatòria, justament des de les europees del 2014, els mesos previs a la cita amb les urnes transcorren entre fintes i regatejos d’ERC a anar en una llista conjunta amb la postconvergència.

En aquest cas, Esquerra ha intentat evitar els cants de sirena dels múltiples hereus de CDC i s’ha avançat postulant el seu líder indiscutit, Oriol Junqueras, com a cap de llista del partit en les europees. No obstant, no és l’únic moviment. Segons ha pogut saber EL PERIÓDICO, ERC i EH Bildu han mantingut diverses reunions, la primera al juliol i l’última el passat 1 de novembre a Barcelona, amb l’objectiu de negociar una aliança que també sumaria el Bloc Nacionalista Gallec (BNG).

Antecedent el 2014

No hi ha res tancat. És més, ja el 2014 es van mantenir contactes igualment discrets i, al final, no es va assolir cap acord. Quatre anys després, amb Arnaldo Otegi ja al carrer, després del seu empresonament, i després de la tardor del 2017, sembla que s’ha renovat l’interès.

Per part d’ERC perquè es treu, així, l’estigma d’anar de la mà dels postconvergents. Una aliança amb EH Bildu i el BNG accentua d’igual forma el seu perfil esquerranós i el sobiranista. Per part de la força basca, l’acostament al sobiranisme català sempre és ben rebut per l’electorat independentista basc. Dissabte passat, el líder d’EH Bildu, Arnaldo Otegi, en una entrevista a TV-3, va proposar la creació d’una llista sobiranista que inclogués “del PNB a la CUP”.

EH Bildu és la representació d’un espai polític molt ampli, la traducció del qual a la política catalana (tota traducció suposa una traïció) podria ser un partit que englobés des de la CUP fins a ERC. Això significa que, segons de quin sector o partit es tracti, uns siguin més a prop dels anticapitalistes (Otegi es defineix com a “marxista”) o dels republicans o, fins i tot i des de fa un any, dels ‘puigdemontistes’.

Euskal Herria Bildu (‘Reunir Euskal Herria’) es va crear sobre la suma de Sortu (el partit d’Otegi), Eusko Alkartasuna (que sempre ha tingut una relació privilegiada amb ERC), Aralar i una escissió d’Esquerra Unida. Alguns, fins i tot auguren que en cas de pacte hi haurà un cisma en Sortu entre els afins a la CUP i els pro-ERC.

La reunió de Lledoners

D’altra banda, en la seva reunió al Centre Penitenciari de Lledoners, Oriol Junqueras ja li va explicar a Otegi que sota cap concepte realitzaria una candidatura amb els convergents. A més a més, el president del PDECat, David Bonvehí, preguntat aquest dilluns per la proposta d’Otegi, ha assenyalat que no s’havia abordat en cap moment.

En les negociacions s’ha abordat el repartiment d’actes entre els partits de l’aliança que seria, com ja ha passat en altres ocasions, per temps i vots. És a dir, segons quines xifres de vots es donin i tenint en compte el pes demogràfic més gran de Catalunya i l’estrebada de Junqueras, ERC podria disfrutar de dos escons, per un d’EH Bildu, per exemple. En la mateixa línia, el BNG tindria europarlamentari uns quants mesos i la resta del mandat quedaria repartida entre catalans i bascos.

Notícies relacionades

Mor un militar en unes maniobres amb foc real a Polònia

Els Comuns plantegen classes extraescolars culturals gratis

El 2014, a Catalunya va vèncer ERC. Va ser la primera victòria electoral dels republicans des del 1936. La seva victòria, a sis mesos del 9-N i després d’una campanya en què Artur Mas s’havia implicat a fons, va tenir una evident lectura sobre el lideratge del procès que va posar molt nerviosos els convergents.

No és forassenyat afirmar que en la victòria d’ERC, o més ben dit, en la derrota de CiU, es troba el germen de Junts pel Sí, un any després. Per als comicis europeus, els republicans ja havien suportat una primera onada de #pressingERC. Van cedir davant de la segona.