De Hitler i Mussolini a Stalin: les tombes dels altres dictadors, entre l'oblit, el repudi i el turisme

L’oposició del Govern de Pedro Sánchez a què Francisco Franco sigui enterrat a la cripta de la catedral de l’ Almudena, com ha expressat la seva família, una vegada siguin exhumades les seves restes del Valle de los Caídos ha reobert el debat sobre el lloc idoni on ha de reposar el dictador per evitar que la seva figura i el que va representar siguin objecte d’enaltiment.

Després de conèixer els desitjos de la família Franco, diversos col·lectius s’han mobilitzat per protestar pel seu eventual trasllat a l’Almudena, al centre de Madrid i a pocs metres del balcó del Palau Reial on solia sortir el dictador davant de la multitud.

¿Però on estan enterrats els dictadors en altres països? ¿Són les seves tombes llocs freqüents de peregrinació dels nostàlgics d’aquests règims? Aquesta és la realitat en alguns països europeus i llatinoamericans:

Adolf Hitler - Alemanya 

El dictador sense tomba. Recentment un equip de forenses francesos que asseguren haver accedit a restes del líder nazi guardades pels serveis d’intel·ligència russos ha publicat a l’‘European Journal of Internal Medicine’ que, tal com sosté la versió històrica més estesa sobre la mort de Hitler, va morir en un búnquer a Berlín el 1945. La versió oficial sosté que el Führer es va suïcidar juntament amb la seva dona, Eva Braun, per evitar ser capturats pels soviètics. Els seus cossos van ser després incinerats i les seves restes escampades per Berlín i Rathenow. Al lloc on va morir Hitler hi ha avui un aparcament.

Vladimir Lenin - Rússia 

La mòmia del líder del primer Estat socialista de la història està exposat des de 1924 en un mausoleu que porta el seu nom a la plaça Roja de Moscou. El seu manteniment en òptimes condicions amb un tractament químic li costa al Govern rus uns 175.000 euros a l’any. Malgrat que l’exposició de la mòmia de Lenin atreu milers de turistes de tots els països, no són pocs els russos que preferirien que fos enterrat.

Joseph Stalin - Rússia 

El successor de Lenin responsable d’una brutal dictadura que eliminava qualsevol conat d’oposició va ser inicialment embalsamat al mausoleu de Lenin a Moscou, després de la seva mort el 1953 per un vessament cerebral. Anys després, el successor de Stalin, Nikita Khrusxov, va denunciar les purgues i els crims de Stalin i va decidir traslladar el seu cos fora del mausoleu, a una tomba instal·lada a la necròpolis del mur del Kremlin, a uns 20 metres del mausoleu.

Nicolae Ceausescu - Romania 

A Romania, gairebé tot el que envolta el dictador comunista Nicolae Ceausescu i la seva dona, Elena, s’ha convertit en atracció turística. Des de la casa natal de Nicolae, el luxós palau de 80 habitacions i 14.000 metres quadrats que va ser la seva residència oficial, fins a les seves tombes i la base militar on van ser afusellats el 1989 després d’un ràpid judici de menys de dues hores funcionen en l’actualitat com a pols d’atracció de turistes. El matrimoni està enterrat al cementiri de Bucarest i són nombroses les empreses turístiques que ofereixen visites guiades a les seves tombes.

Benito Mussolini - Itàlia 

El Duce, que va governar Itàlia entre 1922 i 1945, va ser afusellat per partisans italians quan intentava fugir amb la seva amant a Suïssa, ocult en un camió. Després de l’execució van penjar els seus cossos de cap per avall en una plaça de Milà, on van ser mutilats, colpejats, orinats i escopits. Un cop acabat l’escarni públic, el cos del dictador va ser enterrat en una tomba sense identificar fins que un any després simpatitzants feixistes el van robar per entregar-lo poc després a un convent, al no saber què fer amb les restes. Ocult durant més de 10 anys al convent de Cerro Maggiore, amb el coneixement del Govern italià, el 1957 es van entregar les restes a la família, que va escollir la capella familiar de San Cassiano per donar-li sepultura. La seva tomba és avui lloc freqüent de peregrinació de nostàlgics, però també de simples curiosos.

Antonio de Oliveira Salazar - Portugal

El fundador de l’Estado Novo, com es va denominar el règim autoritari implantat després del cop d’Estat militar de 1926 i el final del qual va marcar la Revolució dels Clavells de 1974, quatre anys després de la mort de Salazar, reposa al cementiri de Vimieiro, el seu poble natal, de poc més de 800 habitants. El municipi de Santa Comba Dão, al qual pertany el llogarret de Vimieiro, fa anys que intenta posar en marxa un museu sobre la figura de Salazar i l’Estado Novo amb l’objectiu d’atreure turistes a la zona. La idea, no exempta de polèmica i que compta amb partidaris i detractors, no ha acabat de veure la llum principalment per falta de finançament.

Augusto Pinochet - Xile 

Les restes del general xilè reposen en una capella privada de la seva família a Valparaíso. El dictador va morir el 2006 als 91 anys, en un moment en què la justícia xilena havia iniciat el procediment per encausar-lo per algun dels crims comesos durant la seva dictadura, que va eliminar i va reprimir milers d’opositors, molts dels quals continuen avui desapareguts. 

Jorge Rafael Videla - Argentina 

Notícies relacionades

PP i Vox tramiten a València les seves lleis entre crits de "vergonya"

Koldo compareixerà dilluns que ve en la comissió del Senat

Les protestes ciutadanes van impedir la família del dictador argentí al panteó que tenen a Mercedes, el seu poble natal, a uns 100 quilòmetres de Buenos Aires. Videla va morir el 17 de maig del 2013 als 87 anys per causes naturals a la seva cel·la, on complia cadena perpètua després de ser jutjat per crims de lesa humanitat. Les autoritats locals de Mercedes van reconèixer que no podien impedir la seva inhumació al cementiri del municipi, però les protestes van moure la família a enterrar-lo en secret en un altre cementiri privat en una tomba amb nom fals, “família Olmos”, un engany que va trigar dos anys a sortir a la llum pública, a través d’una informació revelada pel diari 'Clarín'.

Josip Broz Tito - Iugoslàvia 

El líder comunista de l’antiga Iugoslàvia des de 1945 fins a 1980 està enterrat al mausoleu de la Casa de les Flors, un hivernacle construït al sud de Belgrad cinc anys abans de la seva mort a fi d’allotjar les seves restes. Tancat durant més d’una dècada després de la descomposició de la Federació, es va reobrir de nou al públic el 1996. Els aniversaris de la seva mort o el seu aniversari són dates en què els nostàlgics de l’antiga Iugoslàvia solen acostar-se a la Casa de les Flors per honrar la seva memòria