El Govern encara els seus plans sobre finançament, Rodalies i l’aeroport després de completar la injecció de recursos

En les pròximes setmanes, els socialistes es disposen a obrir de bat a bat carpetes com la del finançament singular, l’ampliació de l’aeroport del Prat o Rodalies, de la gestió de les quals dependran els pressupostos del 2026, pedra de toc per a l’estabilitat de la legislatura. Tot això sotmès també a episodis exògens però amb gran reverberació en el projecte del Govern, com l’opa del BBVA sobre el Banc Sabadell, el desenllaç de la qual arribarà també a finals d’aquest mes.

Illa parlarà de finançament abans del que hagués volgut. La pressió del PP perquè aquest tema s’obri en la Conferència de Presidents amb la vista posada a exhibir un ampli rebuig ha abocat el president a afrontar en la cimera del palau de Pedralbes la defensa del model singular pactat amb ERC a canvi del ‘sí’ a la seva investidura. No n’anticiparà la lletra petita, que no es farà pública fins a finals de mes, quan està prevista la posada de llarg per oficialitzar l’acord amb la Moncloa; però sí que tancarà files amb un repartiment de recursos que segons el seu parer ha de ser més just per a Catalunya sense que vagi en detriment de la resta de territoris.

Illa ha desafiat els populars a afrontar el debat de manera «constructiva» i posant propostes sobre la taula per millorar el finançament de totes les autonomies, tot i que dona per descomptat que els populars combatran a l’uníson el plantejament de Catalunya. No obstant, assegura que això no el mourà gens ni mica dels termes en què es va teixir l’aliança amb els republicans i manté que l’Agència Tributària de Catalunya estarà en disposició de recaptar tot l’IRPF del 2026. D’això depèn lligar en curt el suport d’ERC a la legislatura, especialment amb la vista posada en els pressupostos de l’any que ve, el passatge directe per a l’estabilitat del mandat.

Si el finançament singular és la principal argamassa del Govern amb ERC, en el cas dels Comuns són, principalment, les polítiques sobre habitatge. Però hi ha un episodi que amenaça de provocar turbulències en la relació: l’ampliació de l’aeroport del Prat. Fins ara, el president Illa ha postergat, amb la vista posada a salvar la injecció de recursos amb els pressupostos prorrogats, un projecte a què no pensa renunciar tot i que afecti la Ricarda i que és una demanda recurrent del sector empresarial. Però la presentació dels plans per part de la comissió d’estudi es preveu per a les pròximes setmanes.

El grup de Jéssica Albiach ha deixat clar que ho combatran per terra, mar i aire, mentre que el Govern es reserva el model de governança donant entrada a la Generalitat per sumar ERC al projecte. Caldrà veure fins a quin punt aquest assumpte interfereix en la negociació dels pressupostos del 2026, tenint en compte l’antecedent de l’anterior mandat, quan els Comuns van rebutjar els comptes de Pere Aragonès per la defensa del Hard Rock i es van precipitar les eleccions. En el Govern donen per fet que no es reproduirà aquesta situació a jutjar pel càstig que va rebre el partit d’Albiach a les urnes, i també en els Comuns contemporitzen amb l’argument que pot anar per llarg el moment en què entri una excavadora al Prat.

El Govern ha de resoldre també aquest mes de juny una proposta d’estatuts per a la nova empresa mercantil de matriu catalana que haurà de gestionar el personal i els trens de Rodalies quan es comenci concretar el traspàs de la competència a la Generalitat. Fa mesos que intercanvien documents i consideren encarrilat l’acord en un any que va arrencar marcat pel caos a la xarxa ferroviària fins al punt de convertir-se en la primera crisi de l’Executiu d’Illa. Caldrà veure com es resol que aquesta nova empresa estigui «segregada» de Renfe i estigui liderada per persones proposades des de la part catalana tenint en compte el fràgil equilibri amb els maquinistes, que ja es van posar en peu de guerra amb amenaces de vagues.

Notícies relacionades

La Xunta va saber al febrer de la denúncia de Paloma Lagoal conseller

El fiscal Grinda denuncia que la trama de Díez mira d’influir en el cas 3%

Els Comuns fan pinya amb el que s’acordi entre el Govern i els republicans i miren d’atribuir-se la planificació ferroviària de la xarxa catalana del futur per unir les capitals de comarques i passar d’un sistema radial a un d’orbital, un dels punts segellats a canvi del seu vot a favor de la tercera ampliació de crèdit i que consideren un triomf a les portes que s’obri el debat de l’aeroport.

De quin sigui l’esdevenir dels tres episodis desgranats dependran també els pressupostos del 2026, que el Govern voldria començar a negociar el setembre amb la vista posada a tenir nous comptes l’1 de gener. Es tracta d’una fita a què va haver de renunciar Illa aquest any quan ERC va deixar clar que no aprovaria uns pressupostos fins que hi hagués resultats palpables del finançament singular. Per a la Generalitat no ha sigut un problema salvar aquest 2025 amb els pressupostos prorrogats del 2023 via ampliacions de crèdit, però sí que creu que és imprescindible comptar amb uns nous per al pròxim exercici. No només per tenir un marge de maniobra més gran i impulsar el seu propi programa, sinó per tenir garantida l’estabilitat fins al final del mandat,es mantingui o no l’aritmètica amb republicans i Comuns fins al final de la legislatura.