El Govern contractarà un bufet belga per defensar Llarena

El Govern va treure dijous un comunicat en què assegurava queno pensava sufragar la defensa de Pablo Llarena per les seves “expressions o manifestacions privades”Pablo Llarena, però que contractaria un bufet privat per defensar-lo si es qüestionava la seva instrucció en el judici al procés. Aquesta ambigüitat el va fer rebre pals per tot arreu, en especial dels que creien que havia deixat tirat el magistrat instructor de l’1-O. Després d’un cap de setmana en què ha encaixat lescrítiques de jutges, fiscals, del PP i Ciutadans, l’Executiu va llançar ahir un nou comunicat en què explica que va iniciar “fa dies els mecanismes per a la defensa de la sobirania jurisdiccional espanyola i del jutge Llarena” entre els quals es troba (aquesta vegada sense condicions) la contractació d’un despatx d’advocats d’aquest país.

Des del punt de vista de la Moncloa, no s’ha produït cap canvi de criteri en el Govern. L’Executiu continua pensant que no li correspon actuar en la defensa d’un jutge per les seves accions particulars, però ha procedit (amb la recerca d’un bufet) a partir del moment en què ha entès que en la causa s’ha posat en dubte la sobirania jurisdiccional d’Espanya. No precisa si el terme “des de fa uns dies” inclou la data de dijous, data en què el Ministeri de Justícia, a través d’un comunicat públic, va donar a entendre que el Govern es desentenia de l’assistència jurídica al jutge. Segons fonts de la Moncloa, l’excés de “soroll polític” produït en els últims dies sobre aquesta qüestió és el que finalment ha portat al Govern a intentar “aclarir” la seva posició sobre aquest tema ahir a la tarda. Aquest “aclariment” es produeix un dia després de la reunió informal dels ministres de Sánchez a la finca de Los Quintos de Mora (Toledo). 

Un dia abans, divendres, en la roda de premsa del Consell de Ministres, la vicepresidenta Carmen Calvo, al ser preguntada per l’actitud política del Govern en aquesta qüestió, va tornar a desmarcar el Govern de l’assistència a Llarena i va atribuir aquesta tasca al CGPJ. Segons va dir la vicepresidenta divendres, el Govern només intervindria en el cas si es qüestiona la sobirania jurisdiccional d’Espanya. “Això sí que li correspon a l’Executiu i en això està el Ministeri de Justícia”, va dir. L’Executiu ha indicat en un comunicat que ha atès totes les indicacions del Consell General del Poder Judicial “fins aquest moment” en relació amb la demanda contra el jutge per defensar els interessos del país, i que atendrà les peticions “de salvaguarda de la sobirania jurisdiccional espanyola” que en el futur pugui fer el Poder Judicial. La ministra de Justícia preveu participar en una entrevista a RNE aquest dilluns, a les 9:30, en què podria aclarir l’abast de les accions empreses pel seu Departament a Bèlgica.

Notícies relacionades

Albiach apel·la al vot útil perquè el PSC no impulsi el Hard Rock

Hisenda va rebre del PP un informe del cas Bárcenas

Si l’objectiu era apaivagar les crítiques, de moment no ho ha aconseguit. El president del PP, Pablo Casado, va aprofitar aquest cas com a exemple del que considera “batzegades” del Govern. “Segueixen les batzegades del Govern. Primer ens insulten per criticar la seva incompetència i després fan marxa enrere i fan el que reclamàvem. Immigració, economia..., i ara Justícia. El PP porta la iniciativa i l’esquerra només encerta quan rectifica”, va escriure Pablo Casado en un missatge en el seu compte de Twitter.

L’expresident Carles Puigdemont i els exconsellersToni Comín, Meritxell Serret, Lluis Puig i Clara Ponsatívan presentar una denúncia a Bèlgica després que el jutge digués en una conferència a Oviedo que els sobiranistes empresonats no són “presos polítics”, amb la qual cosa els demandants consideren que no va respectar el seu dret a la presumpció d’innocència. Abans que es fes públic aquest comunicat, Carles Puigdemont va considerar que l’actitud del Govern espanyol en la demanda contra Llarena a Bèlgica és “correcta”. “El Govern espanyol ha fet el que havia de fer”, va assegurar en declaracions a TV-3, abans d’intervenir al fòrum internacional Beyond Borders a Escòcia. L’expresident va criticar el “corporativisme cec”de les associacions de jutges i de fiscals espanyols, que han exigit a l’Estat que presenti i sufragui la defensa de Llarena a Bèlgica.