Així és Jorge Rodríguez, el president de la Diputació de València

Mentre el socialista Jorge Rodríguez (Ontinyent, 1979) bufava aquest dimarts les 39 espelmes del seu pastís d’aniversari, la UDEF acabava de perfilarl’operació en la qual el president de la Diputació de València ha sigut detingut aquest dimecres. El que durant anys havia sigut el delfí més evident del PSPV s’ha quedat finalment encallat després d’haver perdut el rumb ja feia alguns mesos al veure’s desplaçat del tauler successori del socialisme valencià.

Quan en les eleccions del 2011 la Comunitat Valenciana es va confirmar com una enorme esplanada del Partit Popular, el jove Rodríguez, amb tot just 32 anys, va conquerir l’alcaldia d’Ontinyent ajudat per Compromís i Izquierda Unida. Des d’aquesta no tan petita vila gala, va començar a fer-se un nom dins i fora del PSPV.

Llicenciat en Ciències Polítiques per la Universitat Miguel Hernández, encara estava verd per fer el salt a la secretaria general i va encertar al decantar-se per Ximo Puig en les primàries dels socialistes valencians que van enderrocarJorge Alarte el 2012, però molts ja l’apuntaven a ell com a relleu si en les eleccions del 2015 no hi hagués hagut un tomb electoral a la Generalitat.

Premi de Puig

En aquells comicis, Rodríguez va arrasar al seu poble i aquesta majoria absoluta va servir d’aval perquè Puig el premiés amb la presidència de la diputació. Amb 36 anys es va convertir en el president més jove de la corporació provincial, a la qual va arribar amb l’objectiu de professionalitzar i esborrar la profunda empremta de la corrupció que havien deixat els mandats del popular Alfonso Rus.

S’havia d’obrir les finestres. Per això, per exemple, es va canviar el nom d’Imelsa, l’empresa de la corporació de la qual havia sigut gerent Marcos Benavent, ‘el ionqui dels diners’, per Divalterra.

Però Rodríguez començar a tenir pressa per continuar ascendint. La creixent fortalesa de Puig li desaconsellava presentar-se com a alternativa interna i sota la seva ala no brillava tant com volia. El va seguir juntament amb Susana Díaz en les primàries del PSOE i van sortir escaldats; el va seguir en les del PSPV però de la victòria només va treure el càrrec de portaveu de l’executiva nacional i van començar a sortir altres noms com a possibles successors de Puig. Quan va fingir amb presentar-se a les primàries provincials contra la sanchista Mercedes Caballero, a ell no el va seguir ningú. Tampoc Puig.

Un nucli de poder propi

Notícies relacionades

Detingut el socialista Jorge Rodríguez, president de la Diputació de València

Un finançament que no convenç

Havia quedat descol·locat i van aflorar els nervis. Va intensificar l’ús que ja havia començat a fer de Divalterra per crear el seu propi nucli de poder intern i reimpulsar la seva carrera. Ara molt més descarat.

Davant dels molts dubtes es va arribar a demanar un informe extern que va revelar 'Las Provincias’ i que va desaconsellar noves contractacions d’alta direcció. Però, malgrat l’avís, Rodríguez va seguir endavant amb el seu pla. Sense horitzó, el delfí havia perdut el nord.