INVESTIGACIÓ EN MARXA

El jutge veu indicis de delicte en l'espionatge dels Mossos a contraris al procés

El magistrat ha demanat informació a la Policia Nacional després d'admetre la denúncia del periodista Albert Castillón

Els documents incriminatoris van ser interceptats quan anaven a ser destruïts per agents de la policia autonòmica

zentauroepp40691832 sant adria del bes s  barcelona   26 10 2017   efectivos de 180225231120

zentauroepp40691832 sant adria del bes s barcelona 26 10 2017 efectivos de 180225231120

1
Es llegeix en minuts
J. G. Albalat
J. G. Albalat

Redactor

Especialista en judicials

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El Jutjat d'Instrucció numero 20 de Barcelona ha obert una investigació pel presumpte espionatge dels Mossos d’Esquadra a personalitats contràries al procés independentista, després d'admetre la denúncia presentada pel periodista Albert Castillón. El magistrat considera que hi ha indicis de la presumpta comissió dels delictes de revelació de secrets, prevaricació, obstrucció a la justícia, omissió del deure de perseguir delictes i malversació de cabals públics, de manera que ha sol·licitat documentació a la Policia Nacional i als Mossos.

En total hi ha una quinzena de denúncies presentades per persones que suposadament van ser controlades pels Mossos, entre els quals hi ha advocats, sindicalistes de la policia autonòmica i representants d'entitats constitucionalista. Va ser la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela qui va ordenar interceptar el 26 d'octubre de l'any passat la documentació que anava a ser destruïda per agents de la policia autonòmica a la incineradora de Sant Adrià del Besòs. La magistrada, no obstant, ha rebutjat investigar aquest assumpte. La Fiscalia de Barcelona, que també té en poder seu l'atestat sobre la intervenció dels papers, està estudiant si és procedent unificar totes les demandes en un sol procés judicial.

El periodista Albert Castillón va denunciar el seu presumpte espionatge arran de la publicació a EL PERIÓDICO de l'atestat de la Policia Nacional en què es recull la documentació que els Mossos volien destruir. Per això, el jutge de Barcelona ha sol·licitat informació a aquest diari.

Perfil unionista

Notícies relacionades

L'atestat de la Policia Nacional destaca que la Generalitat va mantenir un "servei il·legal d'espionatge" a través dels Mossos. L'objectiu eren "partits polítics, activistes, personatges públics o privats, entitats, plataformes, tots ells de marcat perfil unionista o constitucionalista", segons aquest informe.

La primera querella pel presumpte espionatge la va presentar el 15 de desembre del 2017 l'advocat José María Fuster Fabra, que, així mateix, n'ha interposat d'altres en nom d'altres afectats. Entre els perjudicats hi ha dirigents de sindicats de la policia autonòmica i els seus familiars; l'expresident de Societat Civil Catalana Josep Ramon Bosch i l'Associació Barcelona amb la Selecció. Al març també van presentar querelles Javier Barraycoa, vicerector de la Universitat CEU Abat Oliba, l'Associació Españoles de a pie i l'Associació Somatemps. La dispersió en diversos jutjats de les demandes està endarrerint la investigació.