El Govern demana a la fiscalia "tota la fermesa" contra els CDR

Considera que "els desordres i les il·legalitats" comeses reflecteixen "la desesperació dels més radicals"

L'Advocacia de l'Estat estudia la delegació del vot de Puigdemont

1
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez

El Govern central ha reclamat aquest dimecres a les forces i els cossos de seguretat de l'Estat i a la Fiscalia de l'Audiència Nacional "tota la fermesa" contra els "desordres i les il·legalitats" comesos pels Comitès de Defensa de la República (CDR), actuacions que, a judici de l'Executiu, "posen de manifest la desesperació dels més radicals", que dins de la societat catalana són una "una minoria que intenta imposar la seva ideologia als altres", com és "propi de règims totalitaris".

Fonts del Govern de Mariano Rajoy van atribuir l'actuació dels CDR a la impotència que senten al comprovar que els seus intents de continuar tractant d'aconseguir la independència per la via unilateral són estèrils, perquè l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont no pot ser investit i ha ingressat en una presó a Alemanya per l'euroordre cursada pel magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena.

Notícies relacionades

En aquest sentit, les fonts consultades consideren que Alemanya tramitarà l'euroordre cursada per Espanya "com l'atendria Espanya a la inversa", malgrat el "mal que alguns volen fer" qüestionant la democràcia espanyola pel procediment obert contra els líders del procés. Han destacat la decisió adoptada per la fiscalia germànica, que consideren "clara i contundent", de recolzar la reclamació espanyola perquè pugui ser jutjat pels delictes de rebel·lió i malversació com els altres processats que no van cometre la "indignitat" de fugir davant la citació judicial. 

En estudi la delegació del vot

Per la seva part, l'Advocacia de l'Estat estudia l'acord de la Mesa del Parlament de permetre a Puigdemont delegar el seu vot i els informes dels lletrats de la Cambra que adverteixen de la possibilitat d'incomplir els mandats del Tribunal Constitucional que ja va vetar la investidura a distància de l'expresident i només la veia factible amb l'autorització expressa del jutge Llarena.