Les protestes dels CDR inquieten la direcció independentista

La fiscalia emprèn accions contra les "intolerables accions" dels comitès

El vicesecretari del PP, Javier Maroto, compara als CDR amb la 'kale borroka'

Els CDR van convocar per envoltar l’estació de Sants  / VÍDEO: {ATLAS}/ FOTO: FERRAN NADEU

4
Es llegeix en minuts
Xabi Barrena

Els Comitès de Defensa del Referèndum (CDR) van néixer de manera espontània entre els milers de ciutadans que, advertits que els Mossos d’Esquadra anirien, l'1-O, de matinada, als col·legis electorals a requisar urnes es van organitzar per passar la nit en aquests locals. Després del referèndum, la ‘R’ va mudar a ‘República’. I avui, sis mesos després, i gràcies a l'augment del nombre de les seves accions, estan en boca de tothom. Accions aquestes que es basen en els principis de la resistència passiva, com tallar grans vies i aixecar peatges. Un pacifisme que en absolut evita, per descomptat, les molèsties i enrabiades dels mortals que aquests dies circulaven per les autopistes afectades i que van veure demorats els seus trajectes.

Les protestes (com l'aixecament aquest dilluns de barreres durant una hora al peatge Sitges-Castelldefels de la C-32 ) són, a més, utilitzades pels partits constitucionalistes per seguir edificant un relat basat en l'existència de violència en l'arrel del secessionisme. Les referències grolleres en què es comparen aquestes protestes amb l'anomenada ‘kale borroka’ van freqüentar el passat setmana i aquest dilluns. El terme, no cal dir-ho, no és neutre. ‘Kale borroka’ remet als aldarulls, disturbis i violència urbana que van freqüentar els carrers d'Euskadi per part d'individus que, en alguns casos, van fer el pas, després, a la banda terrorista ETA.  S'està a dos telediaris d'apuntar que l'aixecament de barreres de peatge és ‘terrorisme de baixa intensitat’, l'eufemisme favorit de principis de segle quan s'abordava la qüestió basca.

Possible rebel·lió

En un engranatge perfecte, la fiscalia de l'Audiència Nacional ha anunciat aquest dilluns que actuarà contra "les intolerables actuacions" que "estan desenvolupant" els CDR. En una nota ha advertit que iniciarà "investigacions penals de tot tipus per portar davant la justícia els autors i promotors d'aquests vandàlics actes, que posen en perill no solament la pau pública i l'ordre constitucional, sinó la mateixa essència del sistema democràtic". La fiscalia entén que pot haver-hi indicis de rebel·lió, malversació i altres delictes contra l'ordre públic.

Tot això en un context en què els principals partits de l'independentisme, PDECat i ERC, aposten per un replegament per eixamplar la base i per evitar que hi hagi situacions que puguin ser “manipulades en favor seu” pel constitucionalisme. ¿Eixampla molt la base retenir centenars o milers de persones en una autopista?

Els partits assisteixen des de darrere de les cortines a l'acció dels CDR. Públicament eviten tota censura explícita, encara que els recorden els límits: “Les accions han de ser pacífiques”, diuen tots i, el primer, des del Justizvollzugsanstalt Neumünster, Carles Puigdemont. I és que existeix el temor que la visió constitucionalista d'aquestes protestes es quedi en l'imaginari internacional i pugui repercutir en la defensa dels presos.

Fora de micròfon, els independentistes mostren certa ambivalència. Defensen les accions, pel fet que són pacífiques, però hi veuen matisos. “A favor d'aixecar les barreres, en contra de tallar les vies”, raona una veu d'un d'aquests partits, per a qui els efectes de les protestes s'haurien de cenyir exclusivament als comptes de les grans empreses i no als dels usuaris (freqüentment captius) de les autopistes.

“A mi, personalment no m'agraden aquestes accions, però si es mouen en el marc de la resistència passiva i la protesta pacífica, no hi ha res a dir”, apunta una altra. “El problema és que no actuen estratègicament, sinó tàcticament”. Que traduït significa que la pròpia idiosincràsia dels CDR, com a comitès autònoms sense vinculació entre ells, propicia que se centrin en el plantejament i execució de les accions, però no a perseguir un determinat objectiu. O evitar que sigui utilitzat per altres, que sí que gaudeixen d'aquesta visió estratègica.

Càrregues de profunditat

Per exemple, PP i Ciutadans, embrancats en ple derbi demoscòpic, per la primacia electoral a Espanya. Així, Albert Rivera ha reclamat aquest dilluns al Govern que actuï i incrementi les mesures de seguretat a Catalunya davant els "comandos separatistes violents".

Notícies relacionades

Rivera no ha sigut l'únic polític que aquest dilluns ha assenyalat als Comitès de Defensa de la República (CDR). El vicesecretari de Política Social i Sectorial del PP, Javier Maroto, ha assegurat que els CDR li "recorden" la 'kale borroka',Javier Maroto, i ha responsabilitzat els Mossos (el control dels quals depèn del Govern central, gràcies a l'article 155) , en concret, als "quadros intermedis", de no impedir els "altercats" que aquests grups estan portant a terme a Catalunya. Així mateix, ha assegurat que els CDR li "recorden" la 'kale borroka', i ha responsabilitzat els Mossos, en concret, als "quadros intermedis", de no impedir els "altercats" que aquests grups estan portant a terme a Catalunya. 

També el PSC

A aquestes veus, que no han fet menció a l'incendi provocat en un ateneu popular a Sarrià amb pintades de "mort als CDR", s'hi va unir també el PSC. El seu secretari d'Organització, Salvador Illa, ha reclamat als Mossos d'Esquadra que evitin que els CDR segueixin aixecant barreres de peatges i ha advertit que si no es posa "límit" a aquest tipus d'"actes insurreccionals" es podria produir un "enfrontament civil" a Catalunya.