Jordi Turull: Una osca al corró

La decisió del jutge Pablo Llarena de comunicar, d'improvís, aquest divendres el processament dels investigats per l'1-O i la proclamació d'independència va ser acollida amb incredulitat a la trinxera independentista. Fins ara, si un tret havia sigut propi de l'acció de l'Estat, més enllà de les resolucions sobre com abordar una investidura, era el seu interès a mostrar que no es movia ad hominem, és a dir, contra algú en concret, sinó que qualsevol protagonisme era diluït en les desenes d'imputats que s'han inclòs en la causa. Ni en el cas de l'expresident Carles Puigdemont els jutges que instrueixen la causa havien modificat tempos ni comunicat citacions amb l'objectiu d'impedir els moviments polítics de l'avui resident a Bèlgica.

La citació per divendres dels sis investigats i futurs acusats que compten amb mesures cautelars, feta pública poc després que Roger Torrent oficialitzés l'activació del pla c, és a dir, de la candidatura de Jordi Turull, va ser interpretada com un canvi de tendència. L'Estat es va traient complexos i s'aparta de subtilitats, van pensar als quarters generals de Junts per Catalunya i ERC. La decisió de Llarena obria la porta perquè l'independentisme marqués una osca al corró que fins ara ha utilitzat l'entramat estatal.

Per això la celebració d'un ple d'investidura, dijous, amb l'objectiu que Turull anés al Suprem investit com a president va ser una temptació massa forta. Era la jugada perfecta, ja que si Llarena empresonava el president in pectore, després de destituir, primer, Puigdemont, i impedir, després, la investidura del mateix expresident, així com la de Jordi Sànchez, la concatenació interventora aniria en perjudici de la imatge internacional del regne.

I si per la mateixa investidura Llarena estalviava la presó preventiva a Turull, el PDECat i ERC haurien aconseguit el seu objectiu de tenir de manera immediata un Govern efectiu. Una tesi a la qual s'havia abonat en els últims dies fins i tot Puigdemont.

L'obstacle insalvable

Notícies relacionades

Albiach apel·la al vot útil perquè el PSC no impulsi el Hard Rock

Hisenda va rebre del PP un informe del cas Bárcenas

Quedava la reserva de la CUP. És a dir, que, com al final ha sigut, els anticapitalistes no es deixessin convèncer per aquesta maniobra i l'entenguessin no tant com una forma de superar l'Estat, per primera vegada en mesos, com creuen els altres partits secessionistes, sinó com una alambinada manera d'efectuar un #pressingCUP de manual, utilitzant fer-ho l'acció de la justícia.

JxCat i ERC van oferir, fins i tot, celebrar en a penes un mes una qüestió de confiança que servís, potser, de verdadera investidura. Però ni així. El consol dels partits majoritaris és que la lectura que es faci de la jugada, entre l'electorat independentista, és que, si es va a eleccions, si no hi ha president és per la pinça entre l'acció “repressiva” de l'Estat i les rocoses posicions dels anticapitalistes. Una lectura, pensen aquests partits, que potser ajudaria a passar dels 66 diputats conjunts als més de 67 que marquen la majoria absoluta.