CAUSA PER REBEL·LIÓ

El TC rebutja la pretensió del PSC d'iniciar el termini per a la investidura del 'president'

Limita el recurs dels socialistes catalans al retard del ple en què el candidat era Puigdemont, no Sànchez

1
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez

El ple del Tribunal Constitucional ha decidit no ser ell qui posi a córrer el rellotge del Parlament. Aquest dimarts ha rebutjat per unanimitat la pretensió del PSC de suspendre de forma cautelar la decisió amb què, el dia 9, el president del Parlament, Roger Torrent, va ajornar per temps indeterminat el ple d'investidura de Jordi Sànchez com a president de la Generalitat.

El PSC realitzava aquesta petició a penes tres dies després en el procediment en què es tramita el recurs d'empara que havia interposat contra una decisió anterior de Torrent: l'ajornament de la sessió d'investidura del 30 de gener en què era candidat l'expresident català Carles Puigdemont.

Els socialistes catalans pretenien la suspensió cautelar de l'últim ajornament perquè el tribunal fixés un termini de temps dins del qual la Cambra autonòmica hagués de celebrar un nou ple d'investidura perquè s'efectuï una primera votació i pugui així iniciar-se el còmput dels dos mesos que la llei estableix per dissoldre de forma anticipada la legislatura.

El Constitucional considera que no procedeix prendre en consideració cap de les mesures cautelars sol·licitades, perquè es refereixen a una decisió que no és objecte ni d'aquest procediment (referit únicament al primer ajornament, el del ple del 30 de gener) ni de cap altre.

Admissió a tràmit sense cautelars

Notícies relacionades

El ple de l'alt tribunal va admetre a tràmit el recurs d'empara presentat pel PSC per aconseguir que comencés a córrer el rellotge parlamentari per elegir un ple que inicia la celebració del ple d'investidura en la seva última reunió fa dues setmanes. 

En el seu recurs, el PSC argumentava que l'ajornament sense data de la investidura afecta la iniciativa legislativa dels diputats del Parlament i la seva funció de control del poder executiu. L'alt tribunal entenia que la impugnació compleix el requisit legal d'especial transcendència constitucional al plantejar un problema que afecta un dret fonamental "sobre el qual no hi ha doctrina" i referir-se a un cas concret que pot "tenir unes conseqüències polítiques generals".