L'independentisme col·lapsa

Fins i tot els més conspicus publicites de la narrativa secessionista reconeixen que els símptomes de deteriorament en l’independentisme català són de tal entitat que més aviat sembla que els partits que l’integren haguessin perdut les eleccions del 

21-D passat. Perquè tot el que van guanyar en aquells comicis –majoria absoluta parlamentària en una suma de factors massa heterogènia– ho estan perdent en el postpartit electoral.

A mesura que transcorre el temps sense un horitzó de governabilitat a Catalunya, les opcions del separatisme disminueixen. El bloc que va impulsar el procés sembla irreversiblement esquarterat. Dins de JxCat s’ha declarat una guerra de bàndols –els diputats legitimistes contra els exconvergents i a la inversa–, a ERC es percep una falta de determinació representada pels vaivens de Roger Torrent i la CUP exerceix un paper que anteposa el seu arbitrisme ideològic i tàctic als interessos a què, amb tant d’èmfasi, apel·lava el relat del procés.

Si no fos perquè la continuïtat de les mesures del 155 impedeix al Govern negociar obertament els pressupostos amb el PNB, l’actual seria el millor escenari per a l’Estat: la deriva cap al col·lapse del projecte independentista català. Un col·lapse que està coincidint amb un esfondrament de l’interès de l’opinió pública espanyola envers la qüestió catalana, segons l’últim CIS, i que considera cada dia més inversemblant la secessió. Això es correspon també amb l’últim baròmetre de CEO de la Generalitat, segons el qual el sí a la independència estaria en el 40,4%, set punts per sota de la suma de percentatges de vot obtinguts pels partits independentistes (47,5%) el darrer dia 21-D

DESISTIMENT COL·LECTIU

Els partits constitucionalistes i el Govern comencen a rumiar que, si persisteix aquesta erosió en el bloc independentista, l’entitat del suport als partits que propugnen la república catalana seria reversible. Podria estar tenint lloc a Catalunya un fenomen  de cert desistiment col·lectiu davant una classe política segregacionista que no dona la talla. El 2006, el 37,3% optaven per l’autonomia i tan sols el 14% per la independència. El 2010, el secessionisme va saltar al 25,2% i el 2012 el 44,3% era partidari a Catalunya de l’Estat independent, tot això segons dades del CEO. Després, en les eleccions del 2015 i en les del 2017, la suma de l’independentisme en vot popular va arribar a més del 47%. Justament aquesta inflamació separatista  és la que sembla remetre davant l’espectacle d’improvisació, personalismes i enfrontaments a les files dels sobiranistes.

Ni Puigdemont ni el grup dels seus irreductibles, ni la CUP, semblen voler i saber enfrontar-se a la realitat que l’Estat s’ha imposat i que els tribunals de justícia predeterminen el comportament no insurgent, és a dir, dòcil, dels líders del procés que actuen sota l’espasa de Dàmocles d’imputacions penals molt greus. Per la seva part, l’esforç dels republicans per mirar de superar l’etapa anterior i entrar en una altra que permeti la recuperació de les regnes de les institucions autonòmiques, resulta estèril.

D’aquesta situació de marasme se’n deriven dues conseqüències. Per una part, el conjunt d’Espanya ha recuperat el seu ritme establint una nova jerarquia de preocupacions, com s’acaba de demostrar amb la històrica mobilització el 8-M de les dones i, de manera constant, dels pensionistes. Per l’altra, la mateixa societat catalana ha decidit assumir la responsabilitat d’evitar un deteriorament del país pitjor. Així, el pròxim dia 21 se celebrarà a la capital de Catalunya el Barcelona Global Summit, una iniciativa impulsada per més de 130 empreses, centres de recerca, escoles de negocis, universitats, institucions culturals i 750 professionals. Torna la burgesia barcelonina per recuperar la marca de la ciutat.

RELLANÇAR BARCELONA

Notícies relacionades

Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc

Una carta redactada pel president

Atenció a aquesta resurrecció de la iniciativa privada catalana que vol rellançar la ciutat de Barcelona, desestacionalitzar l’oferta turística i propugnar una nova fiscalitat que reverteixi positivament en la ciutat. La facturació hotelera va baixar un 13% a l’octubre, els establiments van haver de rebaixar fins a un 20% els seus preus abans del Mobile World Congress i es va perdre, lamentablement, l’Agència Europea del Medicament. La preocupació és lògica.

Hi ha catalans que no volen que Catalunya col·lapsi perquè ho facin els erràtics dirigents de l’independentisme. Es tractaria de demostrar amb aquesta cimera que, fins i tot simpatitzants del procés sobiranista –i n’hi ha molts en aquesta Barcelona Global Summit–, no estan disposats a esperar que les disputes mesquines dels separatistes continuïn deteriorant les possibilitats de benestar de la ciutat. Aquest retorn és la millor de les notícies després de constatar que ja han durat massa els comptes i els contes de la independència que tan bé van descriure Josep Borrell i Joan Llorac en el llibre d’aquell títol que s’està revelant com a premonitori.