Els cops de volant de Puigdemont desesperen ERC

"A nosaltres, diumenge, no ens van dir res del Consell de la República". La frase, textual, és d'una veu d'ERC, i encara que amb lleus modificacions insubstancials, és corroborada per una altra veu del partit. Que el detall serveixi per expressar que els republicans assisteixen entre estupefactes i indignats als cops de volant que fa Carles Puigdemont en el timó del procés a compte de la seva més que improbable investidura. En el si d'ERC, els ‘sí però no encara que potser’ del líder a Brussel·les no passarien de ser anecdòtics si no fos perquè cada dia que no s'acorda un procediment que permeti un Govern “efectiu des del primer minut”, com demana ERC, és un dia en què segueix vigent l'aplicació de l'article 155.

No obstant, els republicans creuen que la idea d'un Govern alternatiu a Brussel·les dirigit per Puigdemont, porti el nom que porti, encaixa amb la proposta que va fer Oriol Junqueras d'una estructura amb doble comandament. Són conscients que l'expresident només acceptarà una sortida que no impliqui que ell es quedi sense poder executiu, almenys sobre el paper, i estan disposats a transigir si això accelera la investidura.

Sense nom per al pla b

ERC va rebre a finals de la setmana passada el missatge que Puigdemont havia trobat la solució al puzle de la seva investidura. Per conèixer-lo de primera mà havien d'anar a Brussel·les. Aquesta solució passava per un simulacre d'investidura de l'expresident a càrrec d'una assemblea d'electes i d'una altra, aquesta de veritat, d'un Executiu a Barcelona. Segons es va assenyalar, per part de l'entorn de Puigdemont, la proposta incloïa el nom del famós pla b, Jordi Sànchez. Però el nom del president de l'ANC no va aparèixer, ni el seu ni el d'un altre, en la reunió dominical entre JxCat i ERC.

Sigui com sigui, els republicans van tornar a Barcelona donant voltes a la proposta. Ho veien complicat, però no impossible. Quedaven serrells força irresolubles, per exemple el procediment cap a la doble investidura: es convocava un ple d'investidura i el secretari de la Mesa llegia un document, que era el discurs de Puigdemont. És a dir, el que es volia apariar el 30 de gener, el dia que el president del Parlament, Roger Torrent, va acabar ajornant la sessió. La novetat era que en aquest discurs, el mateix Puigdemont feia un pas al costat a favor de X (la incògnita ja s'aclarirà, se suposa). 

Els límits dels republicans són els que fixa Junqueras des de la presó. I en aquesta via hi té un pes decisiu la determinació de no sacrificar efectius per aconseguir victòries pírriques, és a dir, per obtenir alguna cosa que el TC suspengui en segons.

L'amenaça del TC

Quan encara estaven paint tot aquest procés, va aparèixer a ‘La Vanguardia’ la nova proposta de Puigdemont, la del Consell de la República, un veritable Govern del qual emana, a manera de franquícia, l'Executiu autonòmic. Sorpresa i llançament a la paperera del que ERC entenia que era una proposta seriosa. “Qualsevol moviment que impliqui modificar lleis o reglaments serà suspès al cap de pocs segons pel TC”, apunten fonts republicanes, si bé ERC està disposada a aprofundir en la idea.

Notícies relacionades

Albiach apel·la al vot útil perquè el PSC no impulsi el Hard Rock

Hisenda va rebre del PP un informe del cas Bárcenas

Tant els republicans com la CUP segueixen reclamant a Puigdemont i el seu entorn més concreció. JxCat proposa compartir el poder al 50% amb els republicans en el nou Govern, i s'està negociant, abans de saber què passa finalment amb la investidura, qui ocupa cada àrea i el seu pes. L'amenaça d'unes noves eleccions, que esgrimeixen els sectors més pròxims a l'expresident cada vegada que les negociacions es torcen, segueix en suspens, tot i que la gran majoria de dirigents de l'independentisme creuen que suposaria arriscar de manera irresponsable l'ajustada victòria --en diputats-- que van aconseguir el 21 de desembre.

Mentrestant, Puigdemont ha donat aquest dimarts una nova mostra que el seu objectiu és seguir "molestant" l'Estat --segons ho descriuen fonts de JxCat--, i del que podria ser un Govern a Bèlgica dirigit per ell. El president cessat ha celebrat un acte a Lovaina en què s'ha compromès a treballar perquè "les coses es normalitzin". És a dir, perquè se li permeti mantenir el poder.