Inés Arrimadas, la Khaleesi taronja

A alguns dirigents de Ciutadans els encanta veure’s reflectits en Borgen, sèrie de televisió en què la moderada Birgitte Nyborg obté la presidència de Dinamarca després de pactar amb els laboristes. Inés Arrimadas, en canvi, ni tan sols l’ha vist. Ella és més de Joc de Trons, fins al punt de tenir una samarreta taronja de Daenerys Targarien, coneguda també com a Khaleesi o Reina de Dracs, protagonista clau de la saga fantàstica creada per George R. R. Martin.

Com Khaleesi, expliquen en l’entorn d’Arrimadas, la presidenciable taronja té les idees molt clares i és difícil apartar-la del seu camí quan es fixa un objectiu. Puny de ferro en guant de seda, els seus col·laboradors destaquen la seva capacitat de llançar contundents atacs als rivals sense necessitat de recórrer als insults ni a les estridències d’alguns correligionaris i utilitzant un to més assossegat. «Això descol·loca els seus adversaris», afirmen. Encara que també li sobrevenen alguns moments de rock dur, com li neixen a la Targarien quan s’enerva i llança els seus dracs contra l’enemic. D’una seguidora de Led Zeppelin i Extremoduro sempre s’ha d’esperar una mica de rauxa.

El moment en què més foc  llançaria per la boca és quan hi ha una actitud masclista pel mig. La (pen)última topada la va tenir amb el bufó independentista Toni Albà, que va dir «mala puta» a «Inés», però el 2015 ja es va enfrontar al llavors conseller Felip Puig per un comentari que no venia al cas en què aquest li va preguntar si posaria despullada per a un cartell electoral com ho va fer Albert Rivera l’any 2006.

Quan va sortir aquell pòster del líder de Ciutadans, Arrimadas ni tan sols s’havia establert a Barcelona. Ella va néixer a Jerez de la Frontera fa 36 anys, encara que els seus pares, originaris del poble salmantí de Salmoral, ja van residir a la capital catalana a la dècada dels 60, on va néixer el primer dels seus quatre germans. Després es van traslladar a la localitat gaditana, on el pare, Rufino, que era advocat de professió, va ser regidor per UCD entre els anys 1979 i 1983.

Arqueologia política

De petita volia ser arqueòloga i ha acabat traient vots per a Ciutadans fins i tot de sota de les pedres. «Ha aconseguit que ens voti fins i tot un exdiputat de CiU», fa broma un company. Aquest exdiputat de CiU no és un altre que Xavier Cima, el seu marit, amb qui va coincidir al Parlament durant la primera legislatura en què Arrimadas va estar present a la Cambra catalana. Es van casar el juliol de l’any passat amb cert enrenou mediàtic: allò va ser per a alguns com un enllaç entre una Targarien i un Lannister, famílies antagòniques, encara que després d’alguns recels i bromes inicials, al seu partit no els va quedar més remei que acceptar-ho.

La presidenciable de Ciutadans va estudiar Dret i Administració i Direcció d’Empreses a Sevilla i va decidir quedar-se a viure a Barcelona el 2008 per treballar com a consultora a la companyia Daleph. Amb l’anglès dominat i també el francès (va estar d’Erasmus a Niça), la seva empresa li va pagar uns cursos de català i va arribar a treure’s el nivell C, encara que ja havia fet temptejos amb aquest idioma quan vivia a Jerez: culer empedreïda de les que es forraven la carpeta de l’institut amb fotos de Guardiola, la primera cosa que va aprendre va ser l’himne del Barça.

Ja establerta a la capital catalana, el 2010 una companya de feina li va proposar anar a un acte de Ciutadans al Teatre Romea (malgrat la seva timidesa, cada vegada més extinta, ella també va interpretar alguna obra a l’escola). Allà va començar a interessar-se en el projecte taronja i a assistir a reunions de les joventuts del partit. I en una d’aquestes, Rivera va anar a fer unes classes d’oratòria, va veure que ella tenia possibilitats i li va proposar anar al Parlament a la Comissió de Joventut, on no fa falta ser diputat per intervenir-hi. Era el 2011.

Portaveu de grup

Notícies relacionades

L’oposició amenaça de tombar el decret del Govern per obrir piscines

Els temps del verb

A partir de llavors va iniciar una fulgurant carrera política. En aquelles dates, Rivera ja li va oferir entrar a l’executiva del partit. Un any després va entrar a les llistes a les eleccions del Parlament al lloc número 4 i va aconseguir un escó i el 2015 va assumir el càrrec de portaveu del grup parlamentari després de la dimissió de Jordi Cañas per la seva imputació per un presumpte frau fiscal i la dedicació de Carina Mejías a l’Ajuntament de Barcelona. Era el pas previ a ser el cap de cartell per a les plebiscitàries del 27-S, de les quals va sortir nomenada cap de l’oposició.

Aquest mateix any, Rivera li ha donat més poder si és possible al nomenar-la portaveu de Ciutadans a tot Espanya. Fins i tot en alguns ambients li auguren una trajectòria més llarga i veuen el seu futur a Madrid. «Això és que alguns tenen por que em quedi a Catalunya», regateja ella sense immutar-se.