BALANÇ DE LA LEGISLATURA DE PUIGDEMONT

Territori: molt soroll i poca pols

El Govern s'ha barallat amb Foment, sense sort, per Rodalies, l'AVE, la Sagrera i el corredor Mediterrani

S'ha fet poca carretera però s'ha avançat en el metro a la Marina i els Ferrocarrils ja arriben a Sabadell

zentauroepp41020677 l hospitalet de llobregat 20 11 2017  barcelona   l amb come171218184253

zentauroepp41020677 l hospitalet de llobregat 20 11 2017 barcelona l amb come171218184253

4
Es llegeix en minuts
Carlos Márquez Daniel
Carlos Márquez Daniel

Periodista

Especialista en Mobilitat, infraestructures, urbanisme, política municipal, medi ambient, àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Era potser la cartera més delicada. Perquè venia d’uns temps de poca activitat i perquè en part depèn d’uns diners aliens que en temps de procés ha arribat amb crosses. El Govern de la Generalitat, no obstant, va tenir la gallardia de col·locar al capdavant de Territori i Sostenibilitat un pes pesant del PDECat, Josep Rull. Per tenir un primera espasa davant Foment i per allò de brandar una cara coneguda quan fos necessari parlar de menysteniment o falta d’inversions. El traspàs de Rodalies i de l’alta velocitat, l’estació de la Sagrera o el corredor mediterrani han sigut alguns dels punts de desavinença  (i no ens n’hem mogut) entre les dues administracions. Una història interminable. 

Com acostuma a passar amb les obres públiques i les infraestructures, aquesta legislatura ha donat més per a promeses que per a execucions. Tot i que la carrera començava amb bon peu: la inauguració del metro a l’aeroport, reivindicació històrica al nivell del desdoblament de vies de la R-3 de Rodalies (pendent), el quart cinturó o la millora de la línia Lleida-la Pobla de Segur (aconseguida amb suor, llàgrimes i una mica d’absurd). El suburbà fins al Prat es posava en funcionament el 12 de febrer del 2016. Aplaudiments i aclamacions; una mica empetitits després de conèixer-ne la ruta (15 parades i 32 minuts des de Zona Universitària) i les xifres d’usuaris (durant el primer any, el 33% menys de les validacions esperades).

El "corcó" de Foment

La mobilitat ha sigut el principal focus d’actuació de Territori en aquests gairebé 48 mesos. Les principals novetats han tingut lloc sota terra. Com, per exemple, la prolongació de Ferrocarrils a Sabadell, amb tres noves estacions inaugurades el juliol del 2017. A Terrassa ja es va fer el mateix dos anys abans en temps de Santi Vila. L’empresa pública FGC (que ha estrenat en aquest temps 15 nous trens) ha sigut el sant grial de Rull en les seves reunions amb el ministeri. El conseller ja va dir a les poques setmanes d’assumir el càrrec que seria «un corcó» per a Renfe i Adif. Ha complert.

Rull, al fons, i el ministre de Foment (en primer pla), en una reunió celebrada al gener. / ALBERT BERTRAN

Els trens de gestió catalana circulen, segons Territori, amb una puntualitat del 99%, un percentatge i un argument que no els ha servit perquè Foment els cedís Rodalies. Un partit de tennis pesadíssim. Només cal recordar l’intercanvi d’acusacions sobre les inversions. Mentre que aquí es diu que s’hi han gastat quatre duros, allà asseguren que hi han destinat un bolquet de milions. Enmig de la baralla, els viatgers que acumulen endarreriments, incidències i mal humor. I la Sagrera, mentrestant, al ralentí. 

El metro de Colau

Tornant al metro, també s’ha donat una empenta a la línia 10 que ha de connectar els barris de la Marina de Barcelona amb el centre de la capital catalana. Un acord amb l’alcaldessa Ada Colau va desbloquejar una inversió de 40 milions d’euros que permetrà obrir-hi ben aviat dues estacions (Foneria i Foc Cisell). Setmanes després, davant l’empipament de la veïna l’Hospitalet, Rull va anunciar tres estacions més en aquesta localitat. L’acord es va firmar el maig del 2017: 37 milions per obrir dos baixadors més de la L-10 el 2019. I de propina, 14 milions per a la parada d’Ernest Lluch de la línia 5. De la mateixa manera, s’han promès ampliacions de la L-1 a Badalona i de la L-3 a Esplugues. Caldrà esperar. Però alerta: Felip Puig va prometre la «construcció imminent» d’un metro fins a Castelldefels. La ciutadania també segueix a l’espera de la implantació de la T-Mobilitat, la targeta que concentrarà totes les classes de bitllet existents i que està previst que es posi en circulació a finals del 2018. Amb gairebé tres anys de retard.

Dos veïns de la Marina, a la futura estació de Foneria de la L-10 / ALBERT BERTRAN

Si parlem de carreteres, aquests dos anys han deixat un balanç escàs. Mereixen una menció la construcció del túnel de Tres Ponts a la C-14 (35,4 milions) i millores de seguretat, ampliacions i reasfaltat en vies com la C-17, la C-16, la C-58 o la C-55. També s’ha avançat, tot i que només en el terreny de les idees, en la creació de la vinyeta que substitueixi els peatges abans de dos anys. 

Clima sense llei

Notícies relacionades

On sí que ha deixat empremta Territori en aquests dos anys és en la creació de la zona de baixes emissions. Recordin: en episodis d’alta pol·lució, els cotxes més contaminants no podran entrar en el perímetre que marquen les rondes de Dalt i Litoral. En una mena de joint venture amb el consistori i amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona, el Govern es va posar com a meta el gener del 2020 per començar a aplicar el veto als automòbils més bruts. Es veuran afectats prop de 100.000 vehicles, el 14% dels quals diàriament usen aquestes vies d’accés.

La lluita contra el canvi climàtic ha tingut llei pròpia al Parlament. Entre altres mesures, promovia el tancament de les nuclears. Però serà que no perquè el Tribunal Constitucional l’ha suspès.