Santi Vila al·lega en el seu recurs que va intentar convèncer Puigdemont que desistís de la DUI

L'exconseller d'Empresa, Santi Vila, va intentar convèncer el cessat president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que no es votés al Parlament el 27 d'octubre la declaració unilateral d'independència (DUI), tal com al final es va fer. Així ho exposa l'ex alt càrrec del Govern català en el recurs que ha presentat aquest dijous davant la sala de l'Audiència Nacional contra l'admissió de la querella presentada contra l'Executiu autonòmic pels presumptes delictes de rebel·lió, sedició i malversació de fons. També ha presentat un altre escrit en què sol·licita que s'anul·li la presó amb fiança de 50.000 euros que li va imposar la jutge Carmen Lamela.

L'advocat de Vila, Pablo Molins, relata en el recurs contra l'admissió de la querella que amb posterioritat al referèndum unilateral de l'1-O totes les actuacions del conseller Vila van intentar evita la declaració d'independència. "Així, per tots els mitjans possibles al seu abast, és públic i notori que el conseller va intentar mediar entre els dos governs (el català i l'espanyol) i va mirar de convèncer el president perquè no es votés al Parlament el 27-O". En la seva declaració davant la jutge i com va avançar EL PERIÓDICO la setmana passada, Vila va explicar que havia negociat amb l'Executiu de Mariano Rajoy, encara que no va voler desvelar per "discreció política" amb qui havia mantingut contactes.

Notícies relacionades

Albiach apel·la al vot útil perquè el PSC no impulsi el Hard Rock

Hisenda va rebre del PP un informe del cas Bárcenas

Els recursos recorden que Vila va dimitir del seu càrrec la vigília de la votació al Parlament i que, per tant, la seva "única actuació rellevant" va ser la seva participació en l'aprovació de la convocatòria de referèndum al Consell Executiu del 6 de setembre del 2017. L'advocat Pablo Molins ressenya, en aquest sentit, que la convocatòria de referèndum es va despenalitzar el 2005. El lletrat sosté, a més, que no s'ha comès rebel·lió, ja que, en la seva opinió, no suposa un aixecament públic o violent (requisits que s'han de donar per aplicar aquest delicte) la realització de "mobilitzacions de protesta pacífiques per part de ciutadans, que només han pretès expressar opinions". I incideix que els episodis "aïllats" d'incidents no poden tenir cabuda en el tipus penal de violència, ja que "no consta que cap persona fos agredida o maltractada" durant les manifestacions.

Els actes reivindicatius

L'advocat al·lega que en la querella de la fiscalia es pretén fer responsables els consellers de qualsevol acte de protesta que hi hagi hagut en els últims mesos a tota la geografia catalana "argumentant sense cap indici per sustentar una hipòtesi així que aquests fets obeïen a un pla comú orquestrat pels querellats per aconseguir la independència de Catalunya, com si ells els haguessin organitzat, preparat o animat", quan no ha sigut així. Sobre el delicte de malversació de fons públics, relata que tant el Ministeri d'Hisenda, que controla els comptes de l'Administració autonòmica, com la Intervenció General de la Generalitat han descartat que s'utilitzés diner públic per a la consulta de l'1-O. Per això considera injustificada la imposició als exmembres del Govern català d'una fiança civil de 6,2 milions d'euros.