Alquimistes al Congrés

El primer curs polític sense bipartidisme se salda amb més bronques que lleis i un Govern de suport inestable

L'oposició assaja fórmules que malmeten la capacitat legislativa del PP, però Rajoy surt viu del primer assalt

undefined38871602 madrid 13 06 2017 politica mocion de censura   en la imagen 170804191739

undefined38871602 madrid 13 06 2017 politica mocion de censura en la imagen 170804191739

3
Es llegeix en minuts
IOLANDA MÁRMOL / JUAN RUIZ SIERRA / MADRID

La vella i la nova política han assajat i corregit estratègies el primer curs sense bipartidisme, amb un Govern contra les cordes, buscant una mena de fórmula màgica entre el rèdit partidista i la responsabilitat institucional. Si les bronques estèrils van abundar a l’hivern, els partits van aconseguir reconduir l’espectacle a una relació de treball que, si bé avança tortuós, ha aconseguit cristal·litzar en un grapat d’acords possibles, en gran mesura gràcies als canvis de rumb de PSOE i Podem.

PRODUCCIÓ LEGISLATIVA

Pressupostos i béns culturals

El Govern només ha aconseguit aprovar dos projectes dels set remesos al Parlament: Pressupostos i una directiva europea sobre béns culturals. PP i oposició han aconseguit entendre’s en el pacte d’Estat contra la violència de gènere, la llei d’autònoms, la reforma de RTVE, la llei de  contractació pública i el Tractat de Lliure Comerç amb el Canadà. Han començat els treballs per reformar la llei electoral i apujar el salari mínim interprofessional (SMI).

DEROGACIONS

Contra l’herència de l’anterior legislatura

El PSOE ha capitanejat les iniciatives de càstig al PP per desmuntar les polítiques «més regressives» de la majoria absoluta. L’oposició va aprovar el primer pas en la derogació de la Llei de seguretat ciutadana (llei mordassa), la suspensió del calendari d’implantació de la llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (LOMCE) i la reforma del Tribunal Constitucional.

La reforma laboral del PP (2012) també ha començat a ser desmantellada per peces en un treball legislatiu extremadament lent. L’oposició protesta pel «filibusterisme parlamentari» que el Govern aplica per bloquejar iniciatives. El PP ha vetat les iniciatives que denigra i al·legant que impliquen un increment de la despesa.

 

L’OPOSICIÓ

Els recels entre el PSOE i Podem

La traumàtica abstenció del PSOE en la investidura de Rajoy es va carregar Pedro Sánchez i va deixar el lideratge de l’oposició en mans de Podem, però els morats no van aconseguir capitalitzar aquesta oportunitat. Convençuts del triomf de Susana Díaz a les primàries socialistes, els podemistes van impulsar la moció de censura per buscar la identificació dels socialistes amb el PP. Però el retorn de Sánchez va frustrar aquest esquema. L’actitud del PSOE ha sigut des d’aleshores ferma, evitant pactes amb Rajoy. Els dos partits d’esquerra han buscat estrènyer els seus llaços, encara que la desconfiança continua sent-hi molt present.

ALIATS VARIABLES DEL PP

De C’s al PNB, sense oblidar el PDECat

Rajoy ha après que el PP no disposa d’aliats estables. El PSOE, sota la tutela de la gestora, va arrencar la legislatura amb voluntat pactista (16 acords amb el PP) però el retorn de Sánchez va implicar un clar distanciament. Malgrat els desacords, el PP considera Ciutadans el seu soci preferent i el rendibilitza en la fórmula més efectiva de suport que ha trobat, encara que sigui, al mateix temps, vertiginosa, ja que aconsegueix majories amb només un vot de marge: la suma de Ciutadans, PNB, UPN, Fòrum Astúries, Coalició Canària i Nova Canàries. Amb aquests aliats el Govern va aprovar els Pressupostos i el sostre de despesa. El PDECat hi ha donat suport en ocasions puntuals, com en el decret de l’estiba.

COMISSIONS D’INVESTIGACIÓ

Notícies relacionades

De l’operació Catalunya a la caixa b

El Congrés no acollia comissions d’investigació des de la que es va crear sobre l’11-M, l’any 2004. En aquest curs se n’han obert tres: una sobre la denominada operació Catalunya, una altra per indagar sobre la suposada caixa b del PP i encara una tercera dedidaca a aclarir responsabilitats polítiques en el rescat de les caixes d’estalvi. La primera d’aquestes, que intentava fiscalitzar l’ús espuri del Ministeri de l’Interior per castigar els adversaris del PP, es va tancar en fals després d’una vida agònica en què els grups van aconseguir arrencar mitja dotzena de compareixences que no van aportar informació de rellevància però sí que van sacsejar titulars. La comissió que investiga el presumpte finançament irregular del PP es va obrir amb les declaracions dels extresorers, que van negar la major.Un cop passat l’estiu, compareixerà Rajoy.