El Govern català, disposat a cedir en educació i renda mínima amb la CUP

Compte enrere dels partits independentistes per tancar un acord que permeti l’aprovació dels pressupostos per al 2017. El dissabte 28, la CUP celebra un consell polític (ampliat al grup parlamentari) que decidirà què vota al ple, en principi, de primers del mes de febrer. Abans, no obstant, els anticapitalistes hauran de celebrar les seves assemblees territorials. Això significa que, com a màxim de tard, dimecres que ve tot el peix s’hauria d’haver venut. Una setmana.

Les últimes hores, l’intercanvi entre el Govern català i la CUP s’ha accelerat. Dimarts els anticapitalistes van presentar la seva oferta, vehiculada a través de les esmenes a la llei de mesures fiscals, l’anomenada llei d’acompanyament dels pressupostos. La primera reacció del Govern va trenir lloc al conclave setmanal, on diversos consellers neoconvergents, i en especial dos d’aquests (entre ells, la titular d’Ensenyament, Meritxell Ruiz), van exigir «no cedir més» davant la CUP. No cedir en matèria fiscal, en concret.

Fonts del Govern català han afirmat que, de totes maneres, l’Executiu està disposat a arribar a acords en dos àmbits, el de la renda mínima garantida i en educació.

Totes les parts entenen que l’augment de la dotació de la renda mínima garantida, més enllà que ho creguin just i oportú, és un bon ganxo amb el qual vendre l’estat propi català de cara al referèndum, un traç que distingeix d’on es ve (Estat espanyol) i una pista de cap on es va (estat català). Les xifres són les que s’han de polir.

En educació l’assumpte es complica. El Govern està d’acord a augmentar la dotació, però no veu clar que aquest increment s’hagi de derivar al que entén que són reivindicacions laborals del professorat. No és que consideri que no tinguin raó, sinó que preferirien destinar aquests fons a qüestions igualment 'justes', i que a més a més estan al llindar de de l’emergència social. Posen com a exemple les ajudes per a l’escolarització d’entre zero i tres anys i les beques de menjador.

La CUP insisteix a treure les dues hores lectives setmanals afegides al professorat, com a mesura d’ajust durant la crisi. Ahir es va celebrar la primera jornada de vaga, convocada pel sindicat CGT, minoritari en l’àmbit educatiu.

En el debat en comissió de dimarts dels comptes d’Ensenyament, els diputats de la CUP van donar una qualificació d’«aprovat» al projecte de pressupost, que és de 4.821 milions d’euros, el 8,52% més, encara que ha anunciat que vol continuar negociant per «millorar-lo».

EL POLS FISCAL

¿I la reforma fiscal? Això són figues d’un altre paner. S’ha de partir de la base, per contextualitzar, que la proposta que aporta ara la CUP suposaria un increment de la recaptació de 500 milions, 400 d’aquests provinents de l’impost de successions amb les condicions del tripartit, el 2010. Entre l’impost de patrimoni i el de renda (IRPF) sumarien, doncs, amb prou feines 100 milions d’euros, en un pressupost de 24.000 milions.

L’oferta de la CUP preveu la creació de nous trams, amb més gravamen, a partir de 60.000 euros de renda. Una xifra que el Govern català considera excessivament baixa. El sector republicà de l’Executiu ja va proposar, fa sis mesos, amb ocasió del debat dels pressupostos del 2016, augmentar l’IRPF dels que declaraven més de 90.000 euros.

En el cas que s’arribés a un acord per acceptar l’oferta dels anticapitalistes, però a partir d’aquests 90.000, la mesura afectaria menys de 50.000 contribuents i conduiria a recaptar, només, 22 milions més. l 0,1% del pressupost.

Notícies relacionades

La CUP defensa que la seva reforma fiscal aportaria més de 500 milions

La CUP proposa nous trams d'IRPF i reduir el mínim exempt en Patrimoni

Així les coses, és obvi que el debat a la reunió del Govern de dimarts es pot considerar merament ideològic. Fins i tot d’amor propi. Uns i altres han fet bandera de la qüestió. Del bàndol neoconvergent, els pronunciaments de la coordinadora del partit, Marta Pascal, de no cedir ni un mil·límetre i, fins i tot, de vantar-se d’haver doblegat la CUP, quan aquests van votar l’admissió a tràmit sense pactar cap acord en l’apartat fiscal, són recurrents.

EQUILIBRIS

Per part dels anticapitalistes, les crides a retallar les diferències socials han sigut no menys reiteratives i, a més a més, cal sumar aquí la posició d’ERC que, per una banda, està a favor ideològicament d’apujar impostos a les rendes altes, però per l’altra no vol, en nom de l’estabilitat del Govern, separar-se del seu aliat neoconvergent. Per tant, la pregunta que es llancen uns i altres, independentistes tots, es podria reduir a: ¿Pel 0,1% s’engegarà a rodar l’opció de portar a terme un referèndum? D’aquí a una setmana se’n sabrà la resposta.