Sánchez es veu president al març a la Moncloa i exigeix al PP "lleialtat"

Amb prou feines 35 minuts va durar la reunió d’ahir al Congrés dels Diputats de l’aspirant a cap de l’Executiu, Pedro Sánchez –que ja es veu al març amb un «Govern» en què hi hagi «independents de prestigi»– i el president en funcions, Mariano Rajoy. La cita va ser curta i sòbria, encara que «útil», segons un líder socialista que va exigir «lleialtat» al seu interlocutor, i «sense sorpreses», segons el popular. La impressió que van deixar les proves gràfiques porten a intuir un ambient gèlid, fins al punt que la premsa va ser testimoni de com Rajoy va preferir abans cordar-se la jaqueta que donar la mà a Sánchez.

Sembla que tot va ser un error de percepció dels testimonis, segons es van afanyar després tots dos a puntualitzar. Van assegurar que s’havien saludat, fora de càmeres. Ells sabran. El que van coincidir a fer saber als altres és que havien dedicat almenys uns instants a abordar el verdader objectiu de la cita, és a dir, la investidura. ¿Què va passar?, que Rajoy va apuntar que es veu amb el dret de ser president d’Espanya per haver guanyat el 20-D i que, al no tenir majoria, insisteix a oferir un acord a PSOE i a Ciutadans.

Davant d’això, Sánchez li va replicar (segons la seva versió) que és ell qui té el mandat del Rei per intentar ser investit, ja que Rajoy ho va rebutjar, i que els seus plans passen per «canviar» les polítiques conservadores i també els seus protagonistes. De fet, espera tenir acords tancats «amb les forces del canvi» a finals de febrer, en continguts i fins i tot de «govern», sense descartar coalicions. I va aprofitar l’ocasió per donar la «benvinguda» a la nova oferta que sembla que d’aquí un parell de dies posarà sobre la taula Pablo Iglesias en pro de l’acord.

FINAL DE LA «CAMPANYA DE LA POR»

Sán­chez no va reclamar l’abstenció dels populars per al ple que sembla que tindrà lloc la primera setmana de març, però sí la seva «lleialtat» des de «l’oposició» per a pactes d’Estat que concerneixin la lluita antiterrorista, la defensa de la integritat territorial i una hipotètica reforma constitucional. I també el final de la «campanya de la por» enfront d’un possible Govern alternatiu en què hi hagi Podem.

Rajoy, que assegura que no es penedeix d’haver rebutjat l’oferta de Felip VI per ser el primer a fer el pas per a la investidura, va replicar que «passi el que passi» hi haurà acords sobre els dos primers assumptes. Una cosa diferent és la reforma de la Carta Magna: en això va avisar al socialista que no hi haurà canvis que afectin l’article 1 i 2 de la llei fonamental (s’entén que per admetre la plurinacionalitat o altres models). I té motius per mostrar-se tan segur en aquest punt, perquè qualsevol modificació d’aquest calat necessita la complicitat parlamentària del PP.

SILENCI SOBRE ELS ESCÀNDOLS

Notícies relacionades

Villarejo, imputat pel registre a la seu de Método 3

Pisos i pobresa a l’alça

No va acceptar tan fàcilment el líder popular això que ja passi a l’oposició. Va assegurar davant la premsa que «encara hi ha temps»; que segueix sense descartar demanar la seva oportunitat per intentar ser investit si Sánchez fracassa i que no creu que l’afecti la corrupció que segueix aflorant a les files del seu partit; estava compareixent quan es va saber que un jutjat de Múrcia cita a declarar tota la junta municipal de Los Alcáceres (del PP) per prevaricació i tràfic d’influències. De fet, va dir que no se sentia acorralat i va eludir comentar els casos de València o Madrid o defensar o retreure conductes a Rita Barberá o Esperanza Aguirre.

Sobre la campanya «de la por», Rajoy en va negar l’existència. Això sí, va posar l’èmfasi en «la preocupació» que li produeix que el PSOE pugui arribar a acords amb Podem, que «votaria en contra» d’un acord de la Unió Europea amb el Regne Unit, que, segons va dir, sí que compartiran populars i socialistes. O la possible «paralització» de l’economia en un moment en què la prima de risc posa en dificultats països veïns. També es va referir a un suposat pacte amb independentistes al recalcar «la gravetat» de l’anunci del president Carles Puigdemont als cònsols sobre que «Catalunya caminarà cap a la independència en uns mesos».