A Pedro Sánchez, que diu que ens rebrà

Sembla que has decidit  convocar-nos. Doncs gràcies, vindrem a veure’t de bona fe, t’escoltarem, que si alguna cosa ens hem vist obligats a fer els catalans i catalanes, orfes d’Estat, és fer-nos valer sols i en condicions ben difícils. Dius que ens rebràs per no fer-nos un lleig, però que ha de quedar clar que no vols demanar res als independentistes, que ni tan sols vols la nostra abstenció. No hi fa res, no ens sentim ofesos, ¡vindrem igualment!

    Vindrem convençuts que deus saber que sempre que des d’Espanya s’ha parlat en pro del progrés social i polític, Catalunya i  el republicanisme hem actuat de manera generosa, compromesa i fraternal. Sempre. ¿Oi que saps que nosaltres sempre hem estat al peu del canó, al costat de les esquerres germanes presents a les Corts espanyoles, plantant cara a la dreta en els anys de govern Rajoy o col·laborant activament amb el teu partit en totes les lleis progressistes i socials que endegàreu abans que no decidíssiu passar al costat fosc de la socialdemocràcia? ¿Oi que ho saps?

    Doncs, per això vindrem a veure’t i en pau d’esperit. També deus saber que les immenses i cíviques mobilitzacions protagonitzades per la ciutadania catalana en els darrers anys anunciaven la progressiva concreció de l’escenari actual català en què per primera vegada existeix un Govern de la Generalitat que té un mandat democràtic, nascut de les urnes el dia 27-S, per construir la independència.

    Ben cert que, com en el conte de l’enfadós, no vau fer-ne cabal. I, ara, continueu entossudits en el mateix error, bo i qualificant el moment que es viu a Catalunya com de «desafío». Doble error, Pedro Sánchez. De concepció i de percepció. De concepció perquè has de saber que volem ser independents per construir una societat més lliure i més igualitària i no pas per canviar només de bandera, que d’estelades i rojigualdas no es menja. I de percepció perquè tal com deia fa pocs dies el president Puigdemont en sessió parlamentària parafrasejant Biedma: «La independencia iba en serio y ustedes se han dado cuenta demasiado tarde».

    Has (heu) estat víctima  de l’encaparrament a negar la voluntat democràtica de Catalunya, tot creient que amagant el cap sota l’ala el problema desapareixeria. Us equivocàreu de mig a mig en no avaluar les conseqüències de la frustració generada pel famós «Aprobaré el Estatut que salga del Parlament» de ZP, les del desengany provocat  per la negació d’un finançament just, les de la mala sang covada per la barra lliure de catalanofòbia.

    I ara anuncies que estàs d’acord amb el PP i amb C’s, as usual, a actuar amb tot el pes de l’Estat contra el Govern i el Parlament. Dit en altres paraules, abones fer descarrilar el procés democràtic constituent català amb impugnacions, imputacions, inhabilitacions, judicis, prohibicions... (i vés a saber què més) contra els representants del poble de Catalunya.

    En la darrera sessió plenària d’aquesta legislatura els republicans vam portar a debat una iniciativa per tal que el Govern reconegués el mandat democràtic del 27-S. Rajoy i el teu partit responguéreu «no» amb una virulència desconeguda. Vàreu demostrar menys sentit democràtic davant de la voluntat del poble català expressada a les urnes que Adolfo Suárez el 15 de juny del 1977. Aleshores, van guanyar els partits catalans que defensaven el restabliment de la Generalitat republicana i es van constituir en Assemblea de Parlamentaris al marge de la legalitat. Avui, Suárez actuaria com David Cameron i veuria en el referèndum la sortida al contenciós.

    Aquesta setmana, per justificar que el referèndum ja no sigui una línia vermella, Iñigo Errejón afirmà que Junts pel Sí no volíem el referèndum de la independència per por de perdre’l i es va quedar tan ample. L’Oriol Junqueras el va comminar a convocar-lo si tan segurs estaven de guanyar-lo; sense oblidar que abans que independentistes som demòcrates i que sempre acceptarem el veredicte de la ciutadania. 

L’exemple de Suárez

Diguem les coses tal com són. No vols la nostra abstenció perquè no tens el valor ni el respecte a la voluntat del poble català que va tenir Adolfo Suárez el juny de 1977. Avui, aquella visió i aquell coratge serien la celebració d’un referèndum com el que van pactar els governs britànic i escocès. 

Notícies relacionades

Sumar anima Puigdemont i Díaz a parlar de la reducció de jornada

Ábalos adverteix que l’UCO té els missatges que es va creuar amb Sánchez

    Has de saber que la majoria independentista del Parlament continuarà el full de ruta previst perquè estem convençuts que, en tot cas, un referèndum sobre la independència no provindrà del joc polític ni de les aliances a nivell espanyol com ingènuament sostenen encara –sí, sí, encara, malgrat les clamoroses evidències– els companys d’En Comú Podem. Vindrà com a producte de la nostra mobilització, de l’aplicació del full de ruta liderat pel president Puigdemont i el vicepresident Junqueras –amb l’impuls determinant d’una majoria social i política–, i de la mediació internacional. 

    Aquí estem, com sempre, amb una actitud fraternal i sincera. I, alhora, compromesos de totes totes amb la voluntat de la ciutadania catalana, com a expressió sublim de la democràcia.