Girauta i la teoria de la conspiració

"En una atmosfera de fúria (que en cap moment va apuntar als responsables dels atemptats), falses imputacions, assetjament moral i físic d'un partit que articula políticament mig Espanya, manipulació del dolor, desinformació i flagrants mentides d'una emissora de ràdio aficionada a concedir-se premis, el poble va votar. I els gestors polítics que havien dirigit l'espectacular recuperació econòmica d'Espanya, creat cinc milions de llocs de treball, reduït l'atur a la meitat, accedit a l'euro després de complir severes condicions inassequibles a Alemanya i França, van perdre. Van perdre amb gairebé 10 milions de vots".

Així lamentava Juan Carlos Girauta, ara candidat de Ciutadans per Barcelona, la derrota electoral del PP i la consegüent victòria electoral de José Luis Rodríguez Zapatero en les eleccions de març del 2004. Les reflexions de Girauta formen part de l'"epíleg urgent" del seu llibre 'La República de Azaña' i estan escrites l'any 2006, bastant temps després que s'hagués confirmat (tant per part de la policia com dels serveis secrets) que els atemptats del 11-M havien sigut obra de radicals islàmics i no d'ETA. Malgrat tot, Girauta seguia abonant la coneguda teoria de la conspiració que alimentava el PP i seguien subscrivint alguns mitjans.

Notícies relacionades

El 'ciutadà' Girauta va ser tres cops candidat del PP

Juan Carlos Girauta va acusar el 2008 el nacionalisme català de tenir "arrels racistes"

De fet, l'actual eurodiputat havia sigut un dels afins al PP que van resultar damnificats en aquells comicis del 2004, quan havia ocupat el sisè lloc de la llista popular a la circumscripció de Girona, amb Jordi de Juan de número u i Enric Millo (que concorria com a independent) de segon. Prèviament, Girauta havia concorregut pel PP en eleccions municipals i autonòmiques. No va ser fins al 2009, quan l'ara cap de llista de Ciutadans per Barcelona es va unir a les files del partit d'Albert Rivera.

LA SEVA PERSPECTIVA HISTÒRICA

La seva lectura dels fets de l'11-M tenia bastant de catastrofisme i enllaçava l'Espanya del 2004 amb la de la Segona República de Manuel Azaña. "Al mateix país i set dècades més tard, es reproduïen els patrons que van conduir al fratricidi. Errors en algun cas mil·limètricament calcats, ressuscitats en un entorn social, econòmic i cultural que no té res a veure amb aquell. La distància evitarà que arrelin com llavors, però això no significa que no deteriorin la convivència, que no sembrin l'odi, que no afectin l'estabilitat nacional", vaticinava el 2006 el candidat de Ciutadans.