Junts pel Sí fa pinya amb Mas i surt al contraatac amb la CUP

Les relacions entre Junts pel Sí, i en especial entre Convergència i la CUP, han entrat de ple en el terreny de la desconfiança mentre segueix el compte enrere per evitar eleccions. Tan sols resten 41 dies perquè un acord salvi la possibilitat de tornar a anar a les urnes i, després de la invectiva de la CUP en la reunió de militants a Manresa, a Palau i a CDC ja s'escampa el pessimisme, a més de l'empipament amb els anticapitalistes.

Alguns donen per pràcticament perduda tota opció d'arribar a un acord amb la CUP amb Artur Mas com a president. És més, ja hi ha qui es pregunta si aquest acord seria bo per donar estabilitat al procés sobiranista, perquè posaria el president en mans d'una formació anticapitalista, donat que amb la CUP haurien no només acordar la investidura sinó votacions clau com els pressupostos. Altres encara deixen cert marge al pacte si finalment, en l'últim segon, els anticapitalistes s'adonen que la seva negativa a Mas porta inequívocament a unes eleccions de les quals l'independentisme, afirmen aquestes veus, els faria directament responsables.

En el pla de les declaracions públiques, els tons de l'enrabiada van baixar uns quants graus, però no gaires. A primera hora del matí el diputat de la CUP Antonio Baños encara deixava oberta la porta perquè una pròxima assemblea de la seva formació, a finals d'any, accepti Mas com a president si hi ha avanços en altres terrenys. Eren declaracions a Rac1 a la mateixa hora que a Catalunya Ràdio, Anna Gabriel, també diputada de la CUP, insistia en la tesi que és Junts pel Sí la que no es mou ni concreta les exigències socials dels anticapitalistes.

Poc després, era Gabriel Rufián, candidat d'ERC a les generals, el que novament solemnitzava que la CUP no trobarà escletxes a Junts pel Sí respecte a Mas. Sense Mas no hi ha independència, va dir el cap de llista republicà.

EL CONTRAATAC

Però el contraatac es va acabar de decidir en una relativament breu reunió de la cúpula de Junts pel Sí al Parlament: va consistir a atacar la CUP on més mal li fa, en la credibilitat de les seves afirmacions de coherència. Ho va posar en dubte Raül Romeva en una compareixença juntament amb una dotzena de diputats de JxSí, i va afirmar amb contundència: “Hem de ser clars i instar la CUP a fer per la via dels fets la seva voluntat d'acord; fins ara hem trobat una situació una mica confusa sobre quina voluntat hi ha darrere”. Romeva va anar més enllà i va acusar els anticapitalistes de moure's únicament per un objectiu: fer fora Mas, mentre que JxSí sí que ha fet ofertes i avanços en tots els terrenys, tant el sobiranista com el social. “El problema de fons segueix sent el nom d'Artur Mas, que sembla que per part de la CUP ho complica tot, en la resta d'àmbits hi ha hagut una aproximació, una voluntat d'acord recíproca clara i s'ha avançat en molts àmbits, si posem això en valor trobarem la fórmula per tirar endavant”, va assegurar.

Notícies relacionades

Junts pel Sí fa pinya al voltant de Mas i insta la CUP a moure's

"Han trencat la baralla"

El pessimisme regna a Convergència i Junts pel Sí, que únicament veuen viable l'opció que en l'últim instant, dos diputats de la CUP accedeixin a votar Mas al veure davant seu que l'opció de les eleccions és real i que no hi ha alternativa a la figura del líder convergent. “Han trencat la baralla” és una de les expressions contundents que ahir transcendien de l'entorn de Mas. A ERC també hi ha malestar respecte a la formació anticapitalista com ha traslladat el diputat Joan Tardà acusant-los de tirar per terra el procés sobiranista.

EL FACTOR ÚLTIM MINUT

Només de forma discreta alguns integrants de Junts pel Sí són capaços de veure la possibilitat que davant la disjuntiva d'anar a unes noves eleccions el març de pronòstic incert, en especial si el resultat de CDC en les generals no és satisfactori, creuen possible l'opció d'un pas enrere de Mas, que només ell podria executar de manera unilateral. Però ara com ara l'única cosa certa és que el temps corre i les ja complexíssimes negociacions entre els uns i els altres incorporen un virus que les dificulta encara més: el de la desconfiança pública i notòria.