Pogacar ataca, però es queda sense la ‘maglia rosa’

El Giro no és una clàssica. Són 21 dies de competició i almenys 12 o 14 etapes amb molla i espurna. Qualsevol moviment cal calcular-lo per endavant. Sobretot si s’ha d’actuar en la jornada inaugural, encara que l’organització posi esquers amb ports durs que conviden a una ofensiva però en els quals també cal calcular que atacar directament, com si fos la Strade Bianche o la Lieja-Bastogne-Lieja, és una bogeria i fins i tot cal preguntar-se si realment val la pena quedar-se sense equip tan ràpidament.

Tadej Pogacar, si no hi ha cap sorpresa, guanyarà aquest Giro, però haurà d’actuar amb cap si no vol acabar emportant-se un disgust molt més seriós que perdre en l’esprint la primera etapa, jugant a l’atac, però sense el premi de la maglia rosa que es va enfundar el corredor equatorià de l’Ineos Jhonatan Narváez. Hi havia un petit però inquietant port amb el cim a tres quilòmetres de Torí i Pogacar va buscar la primera ofensiva després que el seu equip, l’UAE, controlés la primera etapa, disputada sense respir i a un nivell tan alt que, al final, el fenomen eslovè es va trobar que en la fase decisiva del dia només li quedava l’auxili del seu company polonès Rafal Majka.

La resta dels gregaris van sucumbir als turons del Piemont, un exercici físic que mereix almenys una reflexió, pensant tant en la pujada d’avui al santuari d’Oropa com també en les 20 etapes que encara s’han de definir en la llarga ruta cap a Roma.

És molt difícil guanyar un Giro sense equip i, l’UAE s’ha vestit per a l’ocasió amb gregaris ben uniformats, tot i que ha deixat els millors per al Tour i perquè en la ronda francesa no falti l’ajuda que Pogacar hauria necessitat en el primer acte de la ronda italiana.

Si guanya el Giro però després falla en el Tour, la temporada haurà sigut bona, però no fantàstica, i en aquesta ronda italiana Pogacar ha de córrer tant amb les cames com amb el cap; controlar la carrera i tenir en compte que, després de l’aperitiu muntanyós d’aquest cap de setmana, tampoc li vindria malament al seu equip permetre alguna fuga perquè d’altres controlessin la prova.

Primeres diferències

Notícies relacionades

El somriure de la Gioconda

El Girona no sap sortir del laberint des de fa mesos

Pogacar va desistir d’atacar en la pujada a la Maddalena, a 22 quilòmetres per arribar a la meta, perquè va veure que només el seguia un dels set gregaris i després, en la pujada final a San Vito, no hi va haver prou desnivell per coronar-se en solitari.

Se li van enganxar a la roda tant Narváez com l’alemany Maximilian Schachmann. Tots dos el van avançar en l’esprint final, en una jornada inaugural en què la resta dels rivals va començar a cedir temps: Tiberi, Thomas, Martínez, Alaphilippe, O’Connor i Uijdebroecks (10 segons), i Bardet, al costat de Quintana, 57. El millor espanyol va ser Juanpe López, que va travessar la meta 20 segons més tard que Narváez.