Alaya s'allunya dels ERO

Es troben pels passadissos i ni es miren. La mala relació que la jutge Mercedes Alaya manté amb la nova titular del seu jutjat, María Ángeles Núñez Bolaños, ha provocat un conflicte sense precedents que dificulta que sigui ella qui posi la guinda a la instrucció del cas ERO amb la presa de declaració al que va considerar «la piràmide» de la responsabilitat política del frau: els expresidents Manuel Chaves i José Antonio Griñán.

Autodefinida com la «jutge incansable», Alaya va rebutjar durant anys qualsevol company de reforç. Només ella podria posar contra les cordes la gestió de les polítiques d'ocupació de la Junta d'Andalusia, i per extensió del PSOE andalús. I en els seus actes va apuntar en nombroses ocasions com a últims responsables del frau als màxims dirigents polítics de la comunitat, uns textos en què evidenciava les seves ganes que fessin la desfilada pels jutjats per interrogar-los. La seva actitud va provocar un conflicte jurídic quan, el setembre del 2013, va dictar un acte convidant-los a personar-se en la causa davant la possibilitat que acabessin implicats. Una mena de preimputació amb efecte sobretot mediàtic, donat que fins un any després no va remetre al Suprem l'exposició raonada per iniciar les diligències contra els exmandataris.

En plena polèmica sobre la situació dels aforats, la renúncia d'aquests a l'escó va acostar la possibilitat que Alaya acabés prenent-los declaració si el cas tornava a Sevilla, una possibilitat que aterria els alts càrrecs, que van decidir aferrar-se al seu aforament per evitar-la, com és el cas de José Antonio Viera. Però al seu camí va aparèixer un concurs d'oposició i la possibilitat d'un ascens. La jutge no va dubtar a pujar al tren i va aconseguir una plaça a l'Audiència Provincial. En els seus plans entrava seguir amb el cas ERO mitjançant una comissió de servei. Llavors va aparèixer Núñez Bolaños, la seva substituta i, si es quedava de reforç, la seva cap.

Xoc des del principi

Des del primer moment, Núñez va donar senyals que les seves tesis, i el seu tarannà, estaven molt allunyades de les d'Alaya pel que fa a la direcció de la instrucció. Les seves primeres decisions van xocar contra les de la seva antecessora, i va proposar quedar-se amb les macrocauses encara incipients reservant a Alaya el cas ERO de forma temporal, fins que es resolgués la divisió en centenars de peces separades que reclamaven la fiscalia i el Suprem i que la mateixa Núñez va acordar més tard. El repartiment no va convèncer Alaya, convençuda que només ella podria donar l'impuls necessari a la causa, segons va indicar en un escrit remès al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) al juny en què no va dubtar a qüestionar la capacitat de Núñez al provenir d'una àrea tan allunyada com el Dret de família i a causa de la seva proximitat amb el conseller de Justícia de la Junta, part personada en la causa. Un escrit que va provocar també malestar en el Tribunal Superior d'Andalusia

(TSJA), que de forma inusual va criticar l'«actitud poc col·laboradora» d'Alaya. La relació s'ha complicat fins al punt que Núñez ha fet servir la mateixa estratègia d'Alaya i ha remès un escrit al TSJA per informar-lo que no vol la seva antecessora per allà, perquè «no necessita cap jutge de suport, únicament funcionaris».

Notícies relacionades

Alaya carrega contra la seva successora al jutjat

Anticorrupció demana a la jutge que imputi l'exministre Manuel Pimentel

Des del CGPJ, que té l'última paraula en l'ordenació del jutjat, la posició en aquest tema és de màxima prudència, i s'ha preferit deixar el pes de la decisió al TSJA -que la prendrà aquesta setmana-, donat que té més elements per valorar la situació. No obstant, fonts del CGPJ opinen que en situacions de conflicte de competències entre jutges, la tesi que ha d'imposar-se és que el titular del jutjat és «qui mana».

Les fonts consultades entenen que si hi ha un jutge de reforç en comissió de servei i la relació entre aquest i el titular és dolenta, «seria lògic» que l'alt tribunal andalús proposi que no s'aprovi la comissió de servei per no tibar encara més la corda i evitar nous episodis que, com reconeixia fa dues setmanes el mateix president del TSJA, Lorenzo del Río, acaben perjudicant la imatge de la justícia.