El tortuós vot de l'expatriat

Una reforma legal avalada per CiU propicia el caos en el vot exterior

El tortuós vot de l'expatriat

JULIO CARBÓ

1
Es llegeix en minuts
JOSE RICO / BARCELONA

V a ser una reforma de la llei electoral impulsada el 2010 pel Govern del PSOE, i recolzada per PP i CiU, la que va destapar la caixa dels trons. Fins llavors, tots els espanyols empadronats a l'estranger rebien les paperetes per poder votar. Però després d'aquella reforma, els que volen participar han de «pregar» el seu vot mitjançant dos tràmits previs: inscriure's al cens de residents absents (CERA), o al de residents temporals (ERTA), i demanar les paperetes per correu o fax. A partir d'aquí comença una carrera d'obstacles que pot acabar per fer impossible l'exercici del dret de sufragi.

El caos en les eleccions de diumenge, en què un terç dels vots exteriors sol·licitats es van quedar pel camí, es repeteix votació rere votació des del 2011. Molts expatriats reben les paperetes amb el termini per votar per correu gairebé finalitzat o fins i tot ja expirat, cosa que els deixa com a única opció un llarg viatge fins al consolat més pròxim per poder votar en una urna. En altres casos, els sufragis arriben fora de termini a Espanya o bé s'extravien en el trajecte fins al lloc d'escrutini.

Sense pròrroga

Notícies relacionades

Fruit d'un procés tan tortuós, la participació dels expatriats es va desplomar a partir del 2011. A les generals d'aquell any van votar el 4,14% dels catalans residents a l'estranger; el 2008 ho havien fet el 28%. A les catalanes, el vot exterior ha passat del 20,82% el 2006 al 13% el 2010, al 6,74% el 2012 i al 7,54% aquest any. En aquests últims comicis, el Govern central va denegar les peticions per ampliar el termini del vot exterior.

El secretari d'Exteriors del Govern de la Generalitat, Roger Albinyana, afirmava a l'agost que «és evident que el vot exterior és un vot mobilitzat, i més en el moment actual». La realitat l'ha desmentit. Dels 196.065 catalans registrats al CERA, només 21.771 van demanar les paperetes, un 11,1%. 6.990 no van poder exercir el seu dret per les traves d'un sistema que, segons assegura Albinyana, «sembla fet per desincentivar el vot», però que CiU va avalar.