ASSUMPTES PROPIS
Bárbara Rey: "Mil cops m’han tocat, però no m’han enfonsat"
Icona de la transició

"Després de mi, el diluvi", va dir Madame de Pompadour, l’amant més famosa de Lluís XV de França. Era una versió rococó del castellà "que surti el sol per Antequera". Això i alguna cosa més té en comú amb Bárbara Rey (Totana, Múrcia, 1950), icona de la Transició, amant de Joan Carles I i dona que sempre va fugir cap endavant sense parar-se a pensar gaire en les conseqüències. Ho confirmen alguns capítols de Yo, Bárbara. Mis memorias (Plaza & Janés).
¿Es reconeix en la llestíssima cortesana?
No soc pas tonta. Però, si ets intel·ligent, per treure-li partit has de tenir un punt de maldat. I jo no el tinc.
¿Ni en el tema del Rei?
Sabino [Fernández Campos, cap de la Casa del Rei] em va dir que no em sortien treballs perquè ell no ho volia. Això està gravat, però només han fet ús de tot allò que em deixés malament. Vaig poder subsistir amb els diners que li vaig demanar. La meva intenció era que a la meva família no li faltés res. I quan els meus fills ja no ho van necessitar, mai vaig demanar res malgrat poder-ho fer, perquè tenia tot el que el meu fill em va robar.
Va ser un xantatge, en realitat.
No existeix cap prova. No figura ni als papers de Manglano. L’únic que espero és que el Rei expliqui tota la veritat en les seves memòries.
¿Parlarà de Bárbara Rey?
Si no parla de mi, perdran tot l’interès.
¿Diria que es va enamorar de vostè
?
Lecquio va dir un dia que el seu oncle havia plorat molt per mi. No sé si creure-m’ho, perquè no me l’imagino plorant.
Encara l’hi pot preguntar.
Ja no. L’última vegada que vam parlar, li vaig demanar disculpes. "No et preocupis», em va dir. I no en vaig saber més. El seu telèfon privat va desaparèixer. Encara el tinc en una agenda. M’agradaria saber per què no em va trucar. I per què no es va adonar del que ell tenia de bo amb mi.
¿Ha compartit decepcions amb Corinna Larsen alguna vegada?
Tot i que ens hagin passat coses semblants, no tenim res a veure. Jo soc capaç de demanar diners al Rei, però no de quedar-me amb una cosa que m’ha dit que li guardi.
El Rei, Alain Delon, Charly Rexach... ¿Qui la va estimar com vostè volia?
Joaquín Garrigues Walker. Quan era ministre, no li va importar venir a casa i deixar el cotxe oficial fora. Érem amants sense practicar, perquè estava malalt. Hi ha relacions que són molt més íntimes sense arribar al sexe, que passen pel respecte i el carinyo. Excepte ell –i el meu marit, és clar–, els homes em van amagar i em van mentir.
Se situa en el paper de víctima, però es va ficar en embolics tota sola.
He sigut molt atrevida des de petita, sí. Vaig estar molt sotmesa durant la infància i la pubertat per la malaltia de la meva mare, vaig estar molt sotmesa en el meu matrimoni, molt sotmesa pels homes, que m’han enganyat molt. Crec que el meu matrimoni va ser una fugida cap endavant, perquè estava amb un home [el Rei] que s’aprofitava del meu físic i de la meva companyia. Si ho hagués pensat, no m’hauria casat amb ell. Era un psicòpata.
La cort i el circ són el mateix, diu.
Ho dic sense menysprear el circ, perquè el respecto molt. Em refereixo que allà on hi ha més circ és el poder. El problema és que la gent no se’n vol assabentar, perquè hi ha informació molt accessible, per exemple, sobre el que va passar en la Transició.
¿Què sap del 23F, del que l’Armada va callar, per exemple?
En aquell moment jo estava embarassada, i quan estàs embarassada únicament et centres en què tot vagi bé.
La seva filla, Sofia, diu que explica menys del que podria dir.
Es refereix a coses íntimes de la família. Jo mai vaig parlar del Rei amb els meus fills, per exemple. No en tenien ni idea. Se’n van assabentar quan tot va sortir a la llum. Tot el que el meu fill Ángel diu no respon a la realitat.
Després de llegir el seu llibre, Ángel ha dit: "Mare, te’n penediràs».
Fins fa molt poc era l’home més important de la meva vida, amb gran diferència, però el que ha fet no té perdó de Déu. Espero que no li passi amb la seva filla el que m’ha passat amb ell, i té més paperetes que jo que li passi.
¿Per què s’ha arribat a aquest punt?
No ho sé, però els diners i els còmplices idonis hi tenen molt a veure. Només demano a Déu que no em necessiti mai, perquè això voldrà dir que li va bé.
¿Com es blinda davant el desinterès?
Notícies relacionadesHi ha una cosa que em protegeix i que em dona forces. He estat en tractament psiquiàtric durant un any per això del meu fill, però no vaig a la televisió a explicar aquestes coses. No estic disposada a fer pena. El millor és que mil cops m’han tocat, però no m’han enfonsat.
n
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Fenomen en auge La venda a pes de 'caixes sorpresa' d'Amazon arriba al centre de Barcelona: "És com una loteria"
- Universitat Més de 250 professors universitaris exigeixen a la UB que investigui el cas Ramón Flecha
- MUNDIAL DE CLUBS Luis Enrique ignora Mbappé: «Soc soci culer, per això sempre em motiva jugar contra el Madrid»
- Previsió meteorològica Catalunya, en alerta per fortes pluges: aquestes són les zones on més pot ploure
- Detingut per matar d’una punyalada un multireincident al Prat de Llobregat per una venjança
- Com cuidar la teva pell si tens acne a l’estiu: protector solar, hidratació i productes que sí funcionen
- ASSUMPTES PROPIS Bárbara Rey: "Mil cops m’han tocat, però no m’han enfonsat"
- Rodalies Ciutadana quasi exemplar
- Reggaeton, la música que odien els adults
- Mamarazzis Les millors portades de l’estiu