Iratxe Sorzabal, cap política d'ETA

La cap etarra Iratxe Sorzabal Díaz, detinguda aquest dimarts a França, amb el també etarra David Pla, està considerada pels experts de la lluita antiterrorista l'actual cap de l'aparell polític d'ETA, ajudada per David Pla. Exportaveu de Gestores pro Amnistia, ha format part de nombrosos comandos de la banda terrorista i se li atribueixen almenys tres assassinats, a més de quinze delictes de terrorisme.

Els experts antiterroristes sospiten que Sorzabal va llegir el comunicat d'ETA en què la banda va anunciar el cessament d'atemptats. Al vídeo apareixia una dona encaputxada, escortada per dos membres de la banda, també amb vestimenta negra i caputxes blanques.

Segons els investigadors, la veu de l'etarra era la mateixa que la que es va poder escoltar en el comunicat amb motiu del 50 aniversari d'ETA el gener del 2009, quan Sorzabal podria haver-se col·locat al capdavant de la direcció de l'aparell polític. El cap polític sol ser qui custodia les caputxes negres i les banderes utilitzades en la lectura dels comunicats.

L'ÚLTIM RASTRE

L'últim rastre de Sorzabal va ser una fotografia localitzada el gener del 2009 en un 'zulo' de França, on apareixia amb  un nen petit. El març del 2008, el seu nom apareixia als primers cartells que França va penjar en dependències policials amb les fotografies dels etarres més buscats.

La presumpta etarra ha protagonitzat multitud d'escapades. Un exemple és la seva fugida el 2009 quan es va escapolir després de patir un accident de cotxe als voltants d'Allegre, a França, amb Iurgi Mendinueta. Abans de fugir, tots dos van amagar un ordinador en un bosc de les proximitats, on els investigadors van trobar una foto de Sorzábal amb un nen petit.

HISTORIAL DELICTIU

Malgrat la seva joventut, Sorzabal té un ampli historial delictiu a l'esquena i ha sigut imputada per l'Audiència Nacional per dos assassinats --el de l'agent de l'Ertzaintza Roman Doral el 1996 i el de la valenciana Josefina Correza el 1995--, dos atemptats en grau de temptativa, quinze delictes de terrorisme i un per integració de banda armada.

Sorzabal, nascuda el 6 de novembre de 1971 al municipi guipuscoà d'Irun, es va integrar en diversos comandos, entre ells l'anomenat 'Ibarla', entre 1994 i 1997 i el 'Sugoi', desarticulat el 2001. Aquell any va ser detinguda a Errenteria per la seva presumpta relació amb el 'comando Galícia' que en aquells moments ultimava un atemptat amb cotxe bomba contra l'expresident de la Xunta Manuel Fraga. A més, va ser parlamentària d'Herri Batasuna.

L'existència del 'comando Ibarla' va ser coneguda el 2001 arran de la detenció d'Iratxe Sorzabal per part de la Guàrdia Civil. L'arrestada va admetre en dependències policials haver format part del grup i els atemptats que se li imputaven, no obstant no va ratificar judicialment les seves declaracions. Després d'estar un temps a la presó va ser posada en llibertat provisional el setembre del 2001 i el desembre del 2003 va quedar finalment en llibertat per falta de proves.

EN LLIBERTAT PER FALTA DE PROVES

El 4 d'abril del 2001, va ser condemnada en presó incondicional per la seva relació amb l'assassinat de l''ertzaina' Ramón Doral Traballero amb una bomba adhesiva als baixos del seu vehicle el 1996, del policia Eduardo López Moreno amb un artefacte col·locat a l'antiga Casa Quarter d'Endarlaza (Navarra) el 1994 i amb la col·locació de cinc artefactes explosius a El Corte Inglés de València que van causar la mort de Josefina Corresa el desembre de 1995.

No obstant, el jutge de l'Audiència Nacional Ismael Moreno es va veure obligat a deixar-la en llibertat, a petició del fiscal Fernando Burgos, per falta de proves consistents. La presumpta etarra havia relatat dies abans l'assassinat de López, però davant el jutge es va negar a declarar.

El 'comando K-Ibarla' és considerat autor de més de 20 atemptats entre els anys 1994 i 1997. Entre les seves accions, la Guàrdia Civil atribueix a la cèl·lula la col·locació d'artefactes explosius en recintes duaners de llocs fronterers de Navarra, en Jutjats de Sant Sebastià, Vitòria, Pamplona i Gijón així com els atacs contra interessos turístics de les localitats de Dénia, Altet i Oliva (Alacant).

SENSE CAUSES PENDENTS

Notícies relacionades

Detinguts a França els caps d'ETA David Pla i Iratxe Sorzabal

El cap etarra David Pla, detingut a França, va llegir el comunicat de cessament definitiu de la violència el 2011

Sorzábal ja havia sigut detinguda a França el 26 de novembre de 1997 en una granja de Bretanya juntament amb dos presumptes terroristes i matrimoni acusat de donar-los refugi. El febrer de 1999, el Tribunal Correccional de París la va condemnar a tres anys de presó i 10 de prohibició per residir en territori francès i va ser expulsada a Espanya el desembre d'aquell any, on va quedar en llibertat al no haver-hi causes pendents contra ella a l'Audiència Nacional.

Un any abans de la seva posada en llibertat, Sorzábal es va posar en vaga de fam en la qual, segons va dir, va perdre 39 quilos i va haver de ser hospitalitzada. Després d'això, va treballar com a professora d'eusquera i va ser portaveu de Gestories Pro Amnistia de Guipúscoa.