El cap etarra David Pla, detingut a França, va llegir el comunicat de cessament definitiu de la violència el 2011

El jutge Bermúdez va ordenar el seu processament el 2014, acusat d'intentar col·locar un artefacte explosiu a l'Audiència Nacional

David Pla, en una imatge facilitada per la policia el 2010.

David Pla, en una imatge facilitada per la policia el 2010. / AFP

3
Es llegeix en minuts

Un dels etarres detingut aquest dimarts per les autoritats franceses és el dirigent David Pla, que va ser responsable de llegir el comunicat de cessament definitiu de la violència per part de la banda l'octubre del 2011. Estava fugit des de l'abril del 2010, després de ser detingut a França en una operació de la Guàrdia Civil contra l'entramat d'advocats d'ETA (H-Alboka), però va quedar en llibertat per falta de proves.

Fa poc més d'un any, el juny del 2014, el jutge de l'Audiència Nacional Javier Gómez Bermúdez va ordenar el seu processament per integració en banda terrorista en un acte en què acusava la banda d'intentar col·locar un artefacte a l'Audiència Nacional, demanant informació a l'advocada Arantza Zulueta.

CAP DE L'APARELL POLÍTIC

David Pla Martín, nascut a Pamplona el 1975, és considerat cap de l'aparell polític d'ETA i va ser l'encarregat de llegir els últims i més rellevants comunicats d'ETA, incloent-hi el que va anunciar el cessament definitiu de la violència del 20 de novembre del 2011. Integrava la direcció d'ETA juntament amb Iratxe Sorzábal i Izaskun Lesaka, aquesta última detinguda el 28 d'octubre del 2012 i substituïda per Iñaki Reta Frutos. Pla Martín va ser detingut a la localitat francesa d'Hendaia on tenia el seu domicili, el 15 d'abril del 2010, acusat de liderar el grup d'advocats desarticulat dos dies abans. El Ministeri de l'Interior ja va dir d'ell que era un dels "homes forts" de l'aparell polític de la banda terrorista ETA. Malgrat  això va quedar en llibertat després de passar a disposició judicial. La Justícia gal·la va entendre que no existien proves suficients per relacionar Pla de les activitats de les quals se l'acusava.

COL·LECTIU DE PRESOS

Segons va dir llavors Interior, Pla liderava una estructura orgànica denominada 'Halboka', sigles en eusquera de "Hornak Apurtuz Laster Borrokalariak Kalea (Trencant les Parets Aviat els Lluitadors al Carrer)", que va substituir el 2002 el subaparell de 'makos' i que s'encarregaria de gestionar totes les activitats del col·lectiu de presos, inclosa la defensa d'etarres i dirigents de l'esquerra 'abertzale'.

Halboka també s'encarregava d'altres activitats secundàries de suport a altres aparells, com el seguiment de les detencions de membres i col·laboradors de la banda terrorista ETA, gestionar tot el que es refereix al "Col·lectiu de Presos", dinamitzar  organitzacions de l'entorn d'ETA relacionades amb els presos i familiars, l'acollida de fugits a França, la planificació i va recolzar fugues de presó i assumptes judicials de l'esquerra 'abertzale' en general.

CANDIDAT EL 1995

En la seva joventut, Pla es va integrar en l'organització juvenil Jarrai, on va arribar a ser un dels seus responsables i es va presentar com a candidat per la coalició Herri Batasuna a les Eleccions Municipals l'any 1995, encara que no va resultar elegit. Al sentir-se vigilat va fugir a territori gal i es va integrar en les estructures d'ETA, en concret en els seus grups armats.

Notícies relacionades

El 28 de juliol del 2000 va ser detingut pel Cos Nacional de Policia a Saragossa com a integrant d'un comando d'alliberats d'ETA denominat 'Aragó', que acabava d'entrar a Espanya per a la comissió d'atemptats. El juliol de 2001 va ser condemnat a sis anys de presó per un delicte de pertinença a banda armada.

A LES ORDRES DE 'TXAPOTE'

Havia rebut instruccions del dirigent etarra Francisco Javier García Gaztelu 'Txapote' per estendre a tot Espanya una infraestructura estable, consistent en pisos, vehicles i documentació falsa, amb l'objectiu que posteriorment fos utilitzada pels comandos operatius. A més tenia ordres per aconseguir informació sobre possible objectius. L'agost del 2006 va ser posat en llibertat definitiva per compliment de condemna. Posteriorment, es va traslladar a França, on va començar les seves activitats en l'entorn de les organitzacions de suport als presos.

Temes:

ETA