Els 'match ball' de Mas

El president ha esquivat fins ara tots els envits que li han llançat el Govern central i el bloc sobiranista La llista unitària és la seva última victòria parcial abans del partit final, el 27-S

Artur Mas i dirigents dels partits pro consulta, l’octubre del 2014 al Palau de la Generalitat. / JULIO CARBÓ

Artur Mas i dirigents dels partits pro consulta, l’octubre del 2014 al Palau de la Generalitat.
Junqueras exigia el 2013 una consulta amb una sola pregunta, no tipus arbre.

/

3
Es llegeix en minuts
RAFA JULVE / BARCELONA

El 27 de setembre finalitzarà el temps reglamentari del partit. Llavors es veurà el resultat i si hi ha pròrroga i penals, però de moment hi ha un jugador que ha aconseguit rebutjar totes les pilotes que han arribat a la seva porteria, tant des del Govern central com des del bloc sobiranista. La llista unitària amb la presència de polítics (i l'única absència rellevant de la CUP) és l'últim envit que ha esquivat el president Artur Mas.

LA PREGUNTA DEL 9-N

L'enunciat que va mantenir la unitat

Ignorant les amenaces procedents de Madrid, el cap del Govern es va mantenir ferm en la idea de convocar una consulta d'autodeterminació i el 12 de desembre del 2013 va anunciar la data i la pregunta. Ho va fer al Palau de la Generalitat, acompanyat de dirigents d'ERC, Convergència, Unió, ICV-EUiA i la CUP, després de superar unes fortes turbulències. Esquerra i la CUP, així com l'Assemblea Nacional de Catalunya (ANC), havien exigit una fórmula a l'escocesa; «una sola i clara pregunta», havia insistit el republicà Oriol Junqueras. No obstant, en nom del consens, els membres d'aquest sector van acceptar l'enunciat doble ideat en exclusiva per Mas, amb el qual s'evitava que Unió i Iniciativa es despengessin del full de ruta (això ja vindria més endavant) a l'incloure a la papereta la possibilitat de defensar postures de tipus federal o confederal.

LA CONSULTA ALTERNATIVA  

El desmarcatge del «procés participatiu»

El Govern central i els seus recursos davant del Tribunal Constitucional van impedir que se celebrés la consulta tal com l'havien pactat els partits sobiranistes. El 13 d'octubre del 2014, en una de les moltes reunions i cimeres que van copar la política catalana aquells dies, el president es va desmarcar amb un altre driblatge i va plantejar l'alternativa de celebrar un «procés participatiu». ERC, ICV-EUiA, la CUP i l'ANC van posar el crit al cel. Junqueras va acusar Convergència de trencar els acords i va demanar eleccions «al més aviat possible». L'Assemblea, que en la multitudinària V de l'Onze de Setembre va exigir que el 9-N es posessin les urnes contra vent o marea, també va mostrar el seu disgust i va reclamar uns comicis anticipats «en tres mesos». Al final, el bloc sobiranista va tornar a remar unit i la nit del «procés participatiu» van celebrar amb abraçades la massiva afluència de votants i la victòria del sí-sí. També van fer pinya al voltant del president, l'exvicepresidenta Joana Ortega i la consellera Irene Rigau després que la fiscalia demanés la seva imputació per organitzar el 9-N.

EL 27-S I EL PRESSUPOST

Unes eleccions (no tan) anticipades

Durant les setmanes posteriors al succedani de consulta es va multiplicar la pressió perquè Mas avancés eleccions. El líder de CDC va encaixar la proposta, però va contraatacar el 25 de novembre plantejant una llista unitària que Junqueras va rebutjar. Els republicans insistien que s'anticipessin els comicis i el seu aval als pressupostos de la Generalitat trontollava. De nou, el 14 de gener, tant ERC com l'ANC van cedir i van acceptar que les eleccions no fossin tan aviat, sinó el 27-S. Mas salvava també els comptes de la Generalitat i, a canvi, consentia que els partits sobiranistes concorreguessin per separat a les «plebiscitàries», tot i que mesos després va recuperar la seva aposta i va aconseguir imposar-la.

Notícies relacionades

EL DESGAST

Unes quantes baixes pel camí

Les victòries parcials de Mas no han estat exemptes de desgast. En el seu primer moviment tàctic, el president va perdre 12 diputats en les eleccions del 2012. El cas Pujol ha projectat més ombres sobre el seu partit; CiU s'ha trencat. Les retallades del Govern li passen factura... Però el líder de CDC segueix primer a les enquestes. El 27-S es veurà si guanya el match ball definitiu.