Illa: «Fomentar l’eusquera o el català no és anar contra el castellà, és protegir el patrimoni de tothom»

Salvador Illa ha reconegut que encara tenia un «ensurt gran» al cos. Dijous a la nit va estar a l’estadi de Cornellà-el Prat per veure el derbi entre l’Espanyol i el Barcelona, que va ser notícia tant per les coses bones com per les dolentes El millor, per la victòria del Barcelona, a qui el president va felicitar tant en castellà com en català. El pitjor, l’atropellament accidental ocorregut als voltants de l’estadi poc abans del començament del partit, i que va deixar 14 ferits.

Ha sigut l’arrencada del moment més pròxim amb el president de l’esmorzar informatiu ofert per Diario de Noticias i el grup Prensa Ibérica: el moment en què Illa ha mantingut un diàleg amb el director de Diario de Noticias, Joseba Santamaria. Ha sigut més una conversa que una entrevista, en la qual el cap de l’Executiu català ha parlat amb tranquil·litat de creixement econòmic i social, clima polític (a Navarra i Catalunya, però també a Madrid), transició ecològica, eusquera i fins i tot amnistia. 

La primera pregunta formulada ha tingut a veure amb el pols entre avenç i retrocés, entre creixement econòmic i social i com combinar-lo. «Estem en un moment de canvis molt accelerat. Hi ha un moviment d’autoritarisme important. Hi ha qui defensa que el creixement de l’economia, per si sol, genera benestar per a tothom. L’evidència empírica diu el contrari. El 2024 l’economia catalana va créixer un 3,6%. La taxa de pobresa infantil, amb la taxa Arope, està en el 24%. L’any passat no es va reduir. Si aquest creixement econòmic no va acompanyat de polítiques públiques fortes en tots els àmbits, aquest creixement no arriba a tothom», ha comentat el president.

Això «no és un mal menor», ha avisat Illa. «Pot provocar una fractura. Hi ha una quarta part, una cinquena part de la societat, que pot sentir-se enrere, i això té una expressió política. Igual de necessari és generar prosperitat que compartir-la». 

El segon tema ha tingut a veure amb la pugna entre institucions estables d’encuny similar, com en els casos de Navarra i Catalunya, davant les terminals polítiques i mediàtiques que no advoquen per aquesta estabilitat, sinó per la crispació. Illa ha apuntat que «hi ha qui veu la coincidència com una cosa que debilita. La coincidència ens fa més forts. Atenent aquestes diferències, i respectant-les, en sortim més enfortits».

«La situació econòmica social i econòmica que viu Espanya no té una correlació amb el clima crispat que veiem a Madrid. No hi ha una situació que expliqui això. Són maneres diferents d’entendre la política, però no val tot. Però la democràcia se sustenta en el respecte al pluralisme polític, en què hi hagi alternatives. La majoria dels ciutadans el que esperen és que els Governs treballin, que hi hagi fiscalització a les institucions, que es plantegin alternatives, i que es faci tot en to constructiu. Això no vol dir que no hi hagi moments de vehemència. Però el tot val no ens porta enlloc bo». 

Illa és conscient que «la fortalesa del castellà és molta». És una de les llengües més importants del món i «un patrimoni que tenim tots». «De vegades he de reiterar que una de les funcions del president és arbitrar mecanismes de suport al català, precisament per la potència del castellà. Això no és anar contra el castellà, és preservar un patrimoni de tots, és riquesa: el català, el gallec, l’eusquera, és una riquesa també quant al fet que una llengua trasllada una manera de viure. De vegades s’utilitza com a element de confrontació. A mi em fa mal a l’ànima, perquè qui ha de defensar el català si no ho fa el president de la Generalitat. Hi ha qui veu els avenços en aquestes llengües com un atac al castellà».

Navarra i Catalunya allotgen dues de les principals plantes d’automoció de l’Estat: Volkswagen, a Landaben, i Seat, a Martorell. Totes dues del grup alemany. En temps d’incertesa, Illa coincideix que Navarra i Catalunya han de treballar conjuntament. «És un tema substancial. Hem treballat molt bé en aquest aspecte. El sector de l’automoció és clau, a Navarra i a Catalunya. El sector està en una transformació complexa. Anem cap a una mobilitat elèctrica. Hi ha plans europeus en marxa per a això, i Volkswagen ha fet una aposta seriosa per la mobilitat elèctrica. El que fa Espanya, Catalunya, Navarra i el País Valencià és en aquesta direcció. La mobilitat elèctrica no té marxa enrere. És una decisió presa, i és un camí bo».

Per al final ha quedat una reflexió personal, pertinent per a tot aquell que es dedica al públic. «Val la pena aquesta dedicació al servei públic?», ha preguntat el director de Diario de Noticias, conscient de com de dura que pot arribar a ser l’exposició pública. «La política és una vocació», ha conclòs Illa. «Quan la tens, mires poc el rellotge. En el meu cas, tinc corda».

Notícies relacionades

L’Audiència Nacional reconeix una indemnització de 232.500 euros a Rosell pel temps que va estar a la presó

ERC negocia amb el Govern ampliar a un altre curs la gratuïtat de les escoles bressol

Dues preguntes han arribat des del públic. La primera, relativa a la zonificació lingüística de Navarra. «És important que expliquem la riquesa que significa tenir diferents llengües. Són una riquesa, una part de la identitat de moltes persones», però «cada comunitat autònoma ha de prendre les seves pròpies decisions. A Catalunya, donem suport al català, una cosa que no s’ha de veure com un atac al castellà».

La segona, sobre l’aplicació efectiva de l’amnistia, especialment per al cas de Carles Puigdemont. «No entenc que encara hi hagi gent que no vegi això com una cosa positiva. He expressat sempre un respecte al poder judicial i a la resta de poders. Espero que ben aviat es pugui fer efectiva», ha conclòs.