Manuela Carmena, alcaldessa del poble

Manuela Carmena no combrega amb les regles de la política. Creu que les persones estan per sobre de les etiquetes d'uns partits que se solen amagar per vici en el còmode anonimat burocràtic del càrrec. La jutge es convertirà aquest dissabte, si no hi ha imponderables, en la nova alcaldessa de la capital gràcies al suport del PSOEPSOE i demanarà als seus que no es deixin seduir pel confort dels excel·lentíssims i els honors per poder mantenir un contacte real amb els ciutadans. Vol que els madrilenys reconeguin els 20 regidors d'Ahora Madrid, que els puguin parar al metro, que escoltin els seus plantejaments i, en definitiva, que no es refugiïn als seus despatxos de l'ajuntament, una tasca tan encomiable com complexa en una capital on viuen 3,2 milions de persones.

La nova alcaldessa vol governar escoltant. I de moment ho fa. Entrevistar-la és acceptar que ella probablement farà més preguntes que el periodista, i, en realitat, com que segueix sent fàcil veure-la al metro o prenent un cafè, la gent l'aborda amb les qüestions més peregrines. En el seu estil de mandat, la jutge ja ha anunciat que treballarà per obrir el consistori als madrilenys. Vol un ajuntament transparent, honest, igualitari i també sostenible, així que els gats els mirarà amb lupa.

De moment ja ha advertit que a excepció de la seva guàrdia pretoriana més pròxima, la resta d'assessors seran elegits per concurs de mèrits entre els 28.700 funcionaris de l'ajuntament per posar fi al malbaratament i al dispendi d'assumir els múltiples càrrecs de confiança dels seus predecessors en el càrrec.

LA VIVENDA, UNA PRIORITAT

La prioritat que afronta és solucionar com més aviat millor el problema de la vivenda a Madrid. La seva intenció és crear immediatament una oficina antidesnonaments que mediï en els casos de les famílies que no tenen una vivenda alternativa, un pla que ja ha comunicat a Bankia i que ha rebut el reconeixement del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat de Madrid.

Una altra de les seves determinacions és la d'acabar amb la brutícia que s'acumula als carrers de la ciutat, visiblement abandonats des que l'alcaldessa en funcions Ana Botella (PP) va justificar la reducció dels serveis de neteja pels rigors de la crisi. Carmena també es proposa tancar el centre al trànsit i fer visibles els tresors amagats als barris de la ciutat perquè els turistes puguin descobrir que si Madrid s'acosta al cel no és precisament pel cafè amb llet de la Plaza Mayor sinó per encants que resideixen lluny del quilòmetre zero. Una de les idees que la ronden és traslladar part de la pinacoteca del Museu del Prado al palau dels Ducs d'Osuna, al parc del Capricho.

DE COPENHAGUEN A BARCELONA

Per Manuela Carmena, Madrid s'ha de mirar al mirall d'altres ciutats progressistes i sostenibles, com la capital de Dinamarca, que sol posar com a referència. No obstant, els seus elogis més càlids se'ls sol emportar Barcelona, ciutat amb què la jutge sent un vincle especial. La futura alcaldessa vol trencar "aquesta fissura d'enfrontament" que hi ha entre Madrid i Barcelona, per buscar "alternatives de participació i col·laboració" que siguin positives per a totes dues. Carmena defensa la capital catalana com a símbol del progrés cosmopolita i ho contrasta amb la imatge rància que s'ha apoderat de Madrid amb incidents com les càrregues policials als voltants del Congrés o els escàndols de les 'targetes black' de Bankia.

La nova alcaldessa es veu com a pont intergeneracional, una ajuda als més joves que comencen en política per expulsar el PP d'un consistori que ha dirigit des de fa 24 anys --quan el va guanyar José María Álvarez del Manzano-- i s'ha compromès a quedar-s'hi una única legislatura, perquè ja té 70 anys. "Jo crec que als 74 hi arribo bé. Però si veieu que no, aviseu-me", ironitza sovint.

ADVERSÀRIA D'AGUIRRE

Notícies relacionades

Manuela Carmena, la 'hipster' castissa

PSOE i Ahora Madrid segellen el pacte perquè Carmena sigui alcaldessa

L'edat va ser un dels factors que li van pesar al prendre la decisió de presentar-se com a cap de llista per Ahora Madrid, ja que ja estava jubilada, però les ganes van poder més que la mandra. Carmena es va decidir a fer el pas amb el caràcter il·lusionant i lluitador que ha forjat malgrat els durs revessos amb què l'ha castgat la vida, especialment la pèrdua dels seus companys advocats laboralistes en l'atemptat d'Atocha el 1977.

Manuela Carmena treballarà des del majestuós palau de Cibeles, la seu de l'ajuntament que Alberto Ruiz-Gallardón va remodelar amb una reforma multimilionària, que Carmena no es planteja traslladar a l'antic edifici consistorial per evitar un nou dispendi a les arques municipals, com proposava la seva adversària a l'alcaldia, Esperanza Aguirre (PP). Va ser la presidenta dels populars madrilenys la que, volent enfonsar-la, va elevar una candidata més aviat desconeguda i amb escassa afició a la litúrgia electoral a la categoria de mite. L'agressivitat amb què Aguirre va intentar esquerdar el llorejat prestigi de Carmena va forjar una campanya tan delirant i polaritzada que bé podria ser objecte d'estudi a les facultats de Ciències Polítiques. O an les de Psicologia.