Don Norman: "Cal refer per complet internet"
f /
Quan Apple va arrencar, Don Norman (Nova York, 1935) va crear el grup de tecnologia avançada de la companyia. Va aplicar la neurociència i la psicologia al disseny dels dispositius perquè fossin fàcils d’utilitzar (el que es coneix com a experiència d’usuari). Dels primers també a experimentar amb la IA, el seu llibre El disseny dels objectes quotidians (Capitán Swing) –una posada al dia del best seller de 1988– està considerat la bíblia del bon creador de producte.
Va ser a la sala de parts de l’era digital. ¿La gran sorpresa en aquests 40 anys?
La quantitat d’aparells impossibles que continuen sortint cada any. Passo diverses hores al dia lluitant amb els dispositius. I no tota la culpa és dels dissenyadors.
¿De qui és?
¡Del món! Prenguem internet, per exemple. Quan va aparèixer, tots vam creure que seria un entorn col·lectiu. No hi havia la idea que hi hauria gent malvada. Però no la vam poder mantenir al marge. L’única manera de resoldre’l és refer per complet tot el treball fet.
¿Tant?
Estem veient com ascendeixen polítics elegits a base d’informació falsa procedent de tercers països. És perillosíssim. Les noves tecnologies em fan por.
Hi haurà qui pensi que l’edat no juga a favor seu.
Sempre m’he preocupat d’utilitzar totes les noves tecnologies per mirar d’entendre-les, tot i que reconec que quan va sortir Twitter ens va semblar una tonteria. A l’utilitzar-la, vaig valorar que gent famosa a la qual no tenies accés es queixessin de coses quotidianes. La humanització em va semblar meravellosa.
Em sembla que hi ha un però...
Un dels mals és la forma que ha adoptat el capitalisme. Com més gent s’interessava per les xarxes socials, més diners ingressaven les empreses. Han permès que la gent es torni addicta i han fomentat la mentida. Això està destruint la civilització. Ho hem d’aturar.
¿Com?
A través del Govern i la regulació. A mitjans del segle XX, uns quants controlaven el petroli, el ferrocarril i el transport als EUA, i es van dictar lleis. El problema és que avui moltes assemblees legislatives estan sota el control de gegants tecnològics. Però existeix el vot.
Vostè ha participat en la construcció del monstre. ¿Se sent una mica culpable?
¡Absolutament! Els últims anys em plantejo coses que mai m’havia plantejat. Els dissenyadors hem fet totes les escombraries que comprem i tirem, que destrueixen el món quan extreus, fabriques i te’n desfàs. I alço la veu contra el colonialisme tecnològic. S’ha de donar importància al Sud Global, permetre que les cultures indígenes utilitzin el seu coneixement per crear noves formes de vida. Els occidentals ens hem de limitar a donar consell si ens ho demanen.
El Sud Global també vol un iPhone.
¡No m’agrada l’iPhone! La filosofia d’Apple és donar prioritat a la bellesa per damunt de tot. Per utilitzar l’iPhone, cal aprendre 20 o 30 gestos. ¡Una bogeria! El bon disseny requereix una comprensió immediata.
¿El seu record d’Apple no és bo?
Vaig començar quan van fer fora Steve Jobs i vaig marxar quan va tornar Steve Jobs i va fer fora tots els executius sèniors, inclòs jo, que era el vicepresident de tecnologie d’investigació, perquè la companyia feia aigües. La feina va ser apassionant. Desenvolupem el sistema QuickTime de reproducció de vídeos i participem en el cèlebre Macintosh –l’ancestre del Mac– que va canviar la manera d’utilitzar ordinadors.
També va ser a la cuina de la IA.
Al meu laboratori de la Universitat de Califòrnia-San Diego vaig explicar als alumnes que les xarxes neuronals tenien poc poder. Un alumne va assenyalar que m’equivocava. Era Geoffrey Hinton, considerat el pare de la IA, que va renunciar a Google perquè creia que la seva feina estava causant un gran perjudici. La IA ho canviarà tot, i cal aprendre el bo i dolent que té. ¡Utilitzeu-la, o us quedareu enrere!
¿Com s’imagina vostè el món d’aquí a mig segle?
Notícies relacionadesM’agradaria que canviés el sistema econòmic, que deixem de mesurar la qualitat de les empreses pels seus beneficis i passem a mesurar l’augment de la qualitat de vida de tothom.
Mentre les màquines no ens reemplacin totalment...
Tot és possible, però no crec que passi. Fins ara les màquines intel·ligents no són intel·ligents. El que fan és aparellar patrons. Deixem que ho facin, i ens concentrem en l’humà. Fem que l’educació sigui transversal. Ens adaptarem i aprendrem a fer coses millors.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- La transformació de la ciutat La plaça de les Glòries entra en la recta final de la seva metamorfosi
- LLIGA F (1-8) El Barça torna a lluir-se contra el Madrid CFF en un duel amb polèmica
- Ciclisme Crítiques a l’UCI per la mort de la suïssa Muriel Furrer
- PREMIER LEAGUE El City guanya i l’afició demana a Guardiola en català que segueixi
- El repte de la dependència Les filles carreguen més amb la cura dels avis