L'ANC escull Jordi Sànchez com a substitut de Forcadell

El nou president es fixa com a primer objectiu omplir la Meridiana a la Diada

L'adjunt al Síndic de Greuges supera Liz Castro, la més votada pels socis

Jordi Sànchez, Liz Castro (al centre) i Forcadell, ahir a Cardona.

Jordi Sànchez, Liz Castro (al centre) i Forcadell, ahir a Cardona. / ACN / LAURA BUSQUETS

2
Es llegeix en minuts
XABIER BARRENA / BARCELONA

Per al lector que es va despistar de les vicissituds de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) fa 15 dies i ahir va tenir coneixement de l'elecció de Jordi Sànchez com a nou president, en substitució de Carme Forcadell, els fets s'hauran desenvolupat d'acord amb el que estava previst. Però per a aquells que hagin viscut el dia a dia de l'entitat sobiranista no deixa de ser una petita sorpresa. Sànchez era el nom que apareixia en boca de tothom fa dues setmanes, però en les votacions de la militància per elegir els 75 membres de la secretaria general, que al seu torn escullen el president, l'actual adjunt al Síndic de Greuges va ser el quart, molt per darrere de l'escriptora Liz Castro, que va guanyar la votació interna.

Durant aquesta setmana, a més, els missatges de l'entorn de Sànchez sobre la seva voluntat de tirar la tovallola es van multiplicar. Al castell de Cardona, ahir, el que va ser portaveu de la històrica organització Crida a la Solidaritat va obtenir el suport de dos terços dels 75 representants de la militància. La vicepresidència va recaure, després d'una segona votació, en Rosa Alentorn, mentre que Jordi Vilarasau assumirà la secretaria d'organització.

D'eclèctica trajectòria, que uneix la militància independentista amb la seva pertinença a l'entorn d'ICV, Sànchez és considerat un home de consens i dóna un perfil social a l'Assemblea, que molts consideren bàsic per poder aconseguir l'abordatge de l'àrea metropolitana. Es tracta de la recerca d'un gir escocès, com es coneix la implantació de l'independentisme a les zones obreres d'aquella nació britànica, sobretot pel perfil eminentment social que va donar l'SNP (Partit Nacionalista Escocès, en les seves sigles en anglès) a la secessió. En aquesta coordenada s'ha d'entendre, per exemple, l'elecció de l'avinguda de la Merdiana, símbol de la Barcelona nascuda els 50 i 60, com a escenari de la mobilització massiva anual el pròxim Onze de Setembre.

Notícies relacionades

MERIDIANA AMBICIÓ / Precisament, en les seves primeres paraules ja com a president de l'ANC, Sànchez va vaticinar que el nou equip «treballarà en una única direcció, i és que l'11 de setembre vinent la societat catalana torni a oferir un senyal inequívoc que la voluntat democràtica és conquistar la llibertat i la plena sobirania i construir un Estat propi».

L'arribada de Sànchez a la cúpula de l'Assemblea va ser saludada per propis i estranys. Entre els primers, el president Artur Mas, que es va mostrar convençut que el nou íder de l'ANC seguirà amb el «bon treball» de l'entitat, en un moment en què «Catalunya s'ho juga tot». Sànchez va ser un ferm defensor de la llista unitària CiU-ERC. El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, des de la distància ideològica, com ell mateix va tenir a bé recordar, va reconèixer en l'exdirigent de la Crida «una persona seriosa i de diàleg».