La crisi de CiU obre la incògnita de la candidatura en les generals

La crisi oberta per la divisió de vot al Congrés entre Unió i Convergència ha fet aflorar una qüestió de fons: ¿Serà el líder democristià Josep Antoni Duran Lleida el candidat de la federació en les eleccions generals previstes per a final d'any? Molts a CDC i també a Unió donen per fet que la resposta és negativa. I la desautorització de dimarts passat a la posició de Duran (que va insistir a dir que CiU havia decidit votar a favor de la tramitació del pacte antigihadista) alimenta aquesta possibilitat.

Després de l'intercanvi d'acusacions per la discrepància en el vot, CDC va mirar ahir de no alimentar la controvèrsia, tot i que l'home fort de Convergència a Madrid, Pere Macias, va admetre que la situació és de «crisi» en les relacions entre tots dos partits. Unió manté que el que va passar és «greu» i congela de moment la decisió sobre si convé seguir celebrant les reunions del grup parlamentari de CiU al Congrés. Diputats de CDC a Madrid responen que, de fet, Duran no assisteix a gairebé cap d'aquestes reunions. A la pregunta de si Duran repetirà, la resposta en la direcció democristiana és: «Això se li ha de preguntar a ell, és a les seves mans».

Fonts convergents admeten que la gestió d'aquest «malentès» es podria haver portat amb molta més claredat des del principi. Però al·leguen que Duran es va entestar a votar a favor de la tramitació d'un text al qual cap altre grup, excepte els populars i els socialistes, anava a donar el seu suport.

PÈSSIMES RELACIONS AMB RULL / Però la qüestió és si Duran continuarà o no al capdavant de la nau de CiU al Congrés. D'entrada, el grau d'estima pel líder democristià a Convergència és pròxim a zero. Afegiu a això que les relacions que el número dos convergent, Josep Rull, té amb Duran són pèssimes quan no directament inexistents.

La reflexió més moderada a les files convergents és la següent: en primer lloc, Unió ha de decidir quina posició adopta respecte al full de ruta independentista de cara a les eleccions autonòmiques del 27-S. Segon, si després d'aquesta cita no hi ha majoria absoluta sobiranista, la qüestió de Duran passaria a ser menor davant l'enfonsament de l'estratègia. En cas que el procés seguís endavant, aleshores sí que s'hauria d'atendre la candidatura en les legislatives.

Notícies relacionades

Catalunya vol incorporar 200.000 migrants al mercat laboral amb el nou reglament d’estrangeria

Mas es querella contra Fernández Díaz i Cospedal i els acusa d’organització criminal i malversació

El pacte que va forjar l'actual federació nacionalista cedia als democristians el lideratge en la candidatura de les eleccions generals. Així doncs, un altre dirigent d'Unió hauria de substituir Duran. S'ha especulat amb el nom de la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega. Una figura que es mou de forma hàbil entre la lleialtat a Duran i la que li deu al president

Molt pocs a CDC són capaços d'argumentar com compaginar l'independentisme amb la candidatura de Duran Lleida. Uns apel·len a la «paciència». Altres donen a entendre que de la crisi actual pot deduir-se que Duran ja no mana en solitari a Madrid.