La fiscalia presenta la querella contra Mas

La fiscalia ha presentat aquest divendres a les 12.20 hores davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) la querella contra el president Artur Mas, la vicepresidenta Joana Ortega i la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, per la suposada comissió dels delictes de desobediència greu, prevaricació, malversació de cabals públics i usurpació de funcions en el procés participatiu del 9-N. En la demanda, presentada al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya pel fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada, es demana que el jutge citi com a imputats els querellats i que reclami tot l'expedient d'aquest procés.

La querella, de 30 folis, explica que el 9-N es va celebrar una consulta "planificada, auspiciada i finançada" per la Generalitat en què es va preguntar si aquesta comunitat autònoma era un Estat i si s'havia de declarar independent. La convocatòria va ser "articulada" a través d'una pàgina web.

Aquestes actuacions, segons l'escrit del ministeri públic, es van portar a terme malgrat la suspensió dictada en contra pel Tribunal Constitucional (TC) el 4 de novembre. "Una suspensió que no deixava marge de dubte". Malgrat això, el Govern català va celebrar la consulta "per altres mitjans del designi original". I és que la fiscalia acusa la Generalitat d'adoptar "una nova estratègia" per impulsar "el mateix procés mitjançant actes jurídics no formalitzats i actes materials d'impuls".

CAMUFLADA RETÒRICA

Així mateix, els fiscals sostenen que "el Govern autonòmic va oficialitzar l'assumpció del desenvolupament del procés consultiu" i que aquesta activitat va suposar "la completa ineficàcia dels mandats de suspensió" dictats pel Constitucional. I, per tant, els actes realitzats pel Govern català van respondre "a una voluntat única i definida de tirar endavant el procés referendari".

Per això, els imputa un delicte de desobediència greu perquè "els successius canvis en el format jurídic" de la consulta no eren sinó "una camuflada retòrica al servei de l'incompliment". I afirma que Mas i les altres dues querellades "en oberta i franca oposició" al decret de suspensió del TC van portar "fins al final l'acte suspès".

La fiscalia també entén que aquesta actuació és constitutiva d'un delicte d'usurpació de funcions públiques perquè el que s'ha posat en joc "és la vigència de les decisions del TC al territori de Catalunya". També d'una prevaricació administrativa continuada perquè "les múltiples decisions adoptades no poden ser prestigioses com a actes polítics". I de malversació de cabals públics perquè des del Govern català "es van ordenar actes que van generar despeses a l'erari públic". En la querella es planteja que en el 9-N es van gastar, almenys, nou milions d'euros, destinats a la campanya de publicitat institucional, segons diversos mitjans de comunicació.

DIFERÈNCIES

Notícies relacionades

Milei s’apunta a la campanya de Vox

Feijóo es llança contra el PSOE per "menystenir els agricultors"

La querella es presenta després de les diferències mantingudes entre el fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres-Dulce, i la Fiscalia Superior de Catalunya. Aquesta última va rebutjar per unanimitat en una reunió de tots els seus membres la presentació d'accions legals contra el president per apreciar que no hi havia arguments jurídics que avalessin el delicte de desobediència, ja que el Tribunal Constitucional no va fer cap manament exprés a cap persona concreta.

En canvi, la junta de fiscals de sala, la cúpula del ministeri públic, va acordar aquest dimecres presentar la querella pels delictes de desobediència, usurpació de funcions públiques, prevaricació i malversació de cabals públics pel 9-N.