Milei s’apunta a la campanya de Vox

Javier Milei (Buenos Aires, 1970) i el seu equip de comunicació tenen, definitivament, un problema quan presenten el seu propi currículum i el de la gent amb qui s’envolta. Abans d’arribar a Madrid, Planeta, editora del seu llibre El camino del libertario, es va veure obligada a retirar la primera edició perquè a la solapa es van introduir dades incorrectes sobre el seu títol universitari i presumpte doctorat. Però ja a la capital espanyola, al difondre el llistat d’empreses amb les quals Milei va mantenir ahir un esmorzar al palauet de l’ambaixada argentina, al madrileny carrer de Fernando el Santo, va presentar alguns participants amb títols que no tenen. Per exemple: diu que va comptar amb el "vicepresident de Telefónica", Alfonso Gómez Palacio, quan és el president de Telefónica... d’Hispam, el hòlding que agrupa les operacions de vuit països d’Amèrica Llatina.

La llista inicial de les empreses convidades, gestionada per Bettina Bulgheroni, ambaixadora des de març de la Marca País Argentina, a què va tenir accés aquest diari, incloïa com a convidada a Trinidad Jiménez, directora d’estratègia global d’assumptes públics de Telefónica. Pel que sembla, un ajust intern va fer caure Jiménez, que va ser substituïda per Gómez Palacio.

Milei va salvar el match amb la presència del president de la CEOE, Antonio Garamendi, i el d’Iberia, Marco Sansavini. Dels empresaris de primera fila a Espanya, ni notícia. Això sí, Alonso Aznar, fill de l’expresident José María Aznar, va ser convidat de Bettina Bulgheroni, pel Consello Group, una anomenada Plataforma d’Assessorament i Inversió. Precisament, el seu pare va visitar fa unes quantes setmanes Milei a la Casa Rosada, on es va fotografiar amb ell i va anunciar: "L’Argentina va per bon camí".

Recolzament a Abascal

El principal propòsit del viatge a Madrid és tornar al seu amic Santiago Abascal el suport europeu que li va brindar a la campanya presidencial argentina del 2023, quan Milei era un pària a Europa. Ahir per Milei, avui per Abascal, en el llançament de la campanya europea de Vox del 9 de juny.

Milei va estar atrinxerat a les habitacions que ell i el seu seguici han llogat a l’hotel Hyatt de la cèntrica Gran Via madrilenya. Des d’allà es va traslladar a la seu de La Razón, on va presentar el seu llibre divendres, i ahir a l’ambaixada argentina per esmorzar amb els seus convidats, i avui anirà a l’acte de Vox al Palau de Vista Alegre.

En aquest viatge de caràcter privat, segons fonts diplomàtiques, els assessors de Milei van incloure l’esmorzar amb representants d’empreses a última hora. "Fins ara Milei presumia a viatjar en línia regular. Així obtenia aplaudiments. Però ara ha decidit utilitzar l’avió oficial que va comprar l’anterior president, Alberto Fernández. I, clar, viatjar a Madrid per recolzar Abascal cantava molt. Per això només en l’últim moment es va conèixer que tindria lloc una activitat amb representants d’empreses", va assegurar una font a aquest diari.

El president argentí va explicar en l’esmorzar d’ahir el guió que ja ha utilitzat en una sèrie de trobades durant els últims mesos. La gira va començar al Fòrum Econòmic de Davos, va prosseguir després en tres ciutats més dels Estats Units: la Conferència d’Acció Política Conservadora, a Maryland; la recepció a Miami, on se li va consagrar la distinció Jabad Lubavitx, la dinastia hassídica jueva ortodoxa, i a Los Angeles, al Foto de l’Institut Milken. El missatge que va explicar ahir va ser: pel vostre propi interès heu d’ajudar-nos a ser la nova meca d’Occident.

Tot i que el Fons Monetari Internacional (FMI) ha beneït el programa de superajust econòmic i social de Milei, el cert és que no acaba de desemborsar els 15.000 milions de dòlars que sol·licita el Govern argentí. D’aquí venen els periples que està fent el president argentí. "Sembla estar passant el raspall perquè els fidels, les empreses encantades amb el lliure mercat, decideixin considerar la possibilitat d’invertir a l’Argentina", va assenyalar un empresari consultat.

Quan Milei, fill del que anomena el seu "progenitor", Norberto Milei, empresari jubilat de la indústria del transport, va ser elegit president al desembre, la Hayek Society, creada en honor del Nobel d’economia Friedrich August von Hayek, li va atorgar la medalla Hayek. Aquesta entitat dona suport a les idees d’Alternativa per a Alemanya, el partit d’ultradreta en sintonia amb Vox i les altres forces europees, i va elogiar Milei per la seva "visió clara de l’economia de mercat capaç una vegada més de posar els fonaments de la llibertat, prosperitat i pau social en la tradició de Ludwig Erhard, Ronald Reagan i Margaret Thatcher".

Polèmiques reformes

Quan es van complir cent dies de la presidència de Milei, un membre de la Hayek Society, Gerd Habermann, va escriure que el president argentí ha posat en marxa no només la seva reforma, sinó també l’abolició de l’Estat del benestar igualitari, i la destrucció sociopolítica (gènere i tot això). En efecte, als 10 dies de ser ungit, Milei va reformar per decret d’emergència els drets dels treballadors a sindicalitzar-se, la protecció davant els acomiadaments, els controls de preus de l’electricitat i dels serveis sanitaris, així com el llançament generalitzat de privatitzacions, prometent suprimir el banc central argentí.

Notícies relacionades

La sentència ‘mutant’ del procés

Puigdemont reapareix a les portes del principi d’acord ERC-PSC

El 23 de març, Milei va posar en el seu perfil oficial de la xarxa social Instagram una imatge que és la imitació d’una pintura a l’oli de Napoleó Bonaparte (Napoleó en la vigília de la seva primera abdicació, Paul Delaroche, 1846), en aquest cas una pintura acrílica amb el seu rostre sobre tela de l’artista argentí Fabián Pérez), a la qual va acompanyar el lema "¡Visca la llibertat, caram!".

No sabem si després de potenciar la hiperinflació i la dramàtica crisi social en aquesta meca que projecta Milei, tindrà lloc la profecia autocomplerta amb la imatge de Napoleó Bonaparte abdicant la seva corona d’emperador a Fontainebleau el 1814. Però el cert és que Milei, que no té base parlamentària, és el cap d’un govern que reprodueix trets bonapartistes, que va començar governant per decret, i que pretén personalment delegar, com a monarca, moltes de les seves decisions. Un fantasma recorre Europa. El fantasma del mileisme.