La lectura de la sentència dóna carpetada al 'cas Malaia' de corrupció a Marbella

Marbella tancarà aquest divendres un dels capítols més tèrbols de la seva etapa recent amb la lectura de la sentència pel denominat 'cas Malaia' de corrupció municipal i urbanística, que va provocar la primera dissolució d'un consistori en la història de la democràcia. L'Audiència de Màlaga ha citat a les 11 hores els 86 imputats, entre polítics, empresaris i advocats, amb què finalment s'ha tancat el procés per donar-los a conèixer una sentència que supera els 5.000 folis. Els acusats s'enfronten a 497 anys de presó i multes de 3.800 milions d'euros.

La lectura de la decisió, que ha aixecat una gran expectació mediàtica i per a la qual hi ha acreditats un centenar de mitjans de comunicació, es produeix més d'un any després que el judici quedés vist per a sentència després de 200 intenses sessions, cosa que el converteix en un dels processos més llargs de la judicatura espanyola. Per no dilatar la lectura, fonts judicials han assenyalat que el tribunal es limitarà a llegir les condemnes de cadascun dels imputats i, posteriorment, se'ls donarà la sentència completa en suport digital.

Quantioses penes

Des que el cas va saltar a la llum pública, nombrosos imputats han passat per la presó de forma preventiva, o l'han eludit mitjançant elevades fiances. Ara mateix només segueixen empresonats Juan Antonio Roca, l'exassessor d'Urbanisme considerat el 'cervell' de la trama i que compleix condemna ferma de sis anys i deu mesos per un altre cas de corrupció municipal ('cas Saqueig'), i l'exalcalde Julián Muñoz, que va ingressar l'abril passat després de ser condemnat a set anys pel 'cas Blanqueig', derivat de l'operació Malaia i en què va ser jutjat amb les seves exparelles sentimentals Maite Zaldívar i Isabel Pantoja. La Fiscalia Anticorrupció demana per a ells 30 i 10 anys de presó respectivament, i una quantiosa multa, de 810 milions, per a Roca.

En el cas dels altres membres de la corporació municipal, la petició més alta de pena es registra per a l'extinent d'alcalde Pedro Román, que s'enfronta a 21 anys de presó, i l'exalcaldessa Marisol Yagüe, que s'enfronta a 16 anys i una multa de 3,78 milions. La mateixa petició de presó que es fa per a l'exregidor i exjugador de l'Atlètic de Madrid Tomás Reñones. Per la seva banda, l'exregidora Isabel García Marcos, que va abandonar les files socialistes per recolzar la polèmica moció de censura que el 2003 va desbancar Muñoz de l'alcaldia s'enfronta a una pena de 12 anys de presó. Per als altres exregidors imputats es demanen entre vuit i deu anys. En el cas dels advocats i els empresaris, la majoria vinculats a la construcció i acusats de suborn i blanqueig, les penes oscil·len entre els deu anys i els sis mesos.

Gest inèdit

La imatge de les forces de seguretat irrompent al consistori marbellí a finals de març del 2006 per investigar la corrupció municipal i urbanística va ocupar portades i telediaris de mig món. La corporació en ple va ser detinguda, i el consell de govern va haver de dissoldre l'ajuntament, un gest inèdit en democràcia, i posar-hi al capdavant una gestora, que es va fer càrrec del dia a dia municipal fins a les eleccions del 2007.

Notícies relacionades

Feijóo reforça Dolors Montserrat i fa equilibris amb el PP català

Albiol defensa dialogar amb Junts per a la moció de censura

L'operació policial, la primera que es va portar a terme contra la corrupció municipal, va permetre desvelar com Roca, un simple assessor d'Urbanisme arribat de la mà de Jesús Gil, es va convertir en l'autèntic alcalde a l'ombra de la ciutat, comprant voluntats dels càrrecs polítics per adjudicar serveis o controlar l'urbanisme local en ple auge de la bombolla del totxo. En tot just tres lustres va amassar un patrimoni de 200 milions que va sorprendre propis i estranys en els registres policials: caríssimes obres d'art als banys, animals dissecats a dojo fruit del seu amor per la caça i grans propietats urbanístiques a nom d'un complex entramat empresarial dissenyat amb cura en un conegut bufet d'advocats.

Amb inicials

Roca va registrar tots els moviments econòmics d'entrada i sortida de diners en la comptabilitat d'una de les seves empreses, Maras, un document que va ser la peça clau que va permetre als investigadors identificar els donants i beneficiaris dels suborns i que els implicats han intentat invalidar durant tot el procés.