El concepte de sobirania allunya el consens pel dret a decidir

Vegeu el vídeo d'aquesta

notícia amb el mòbil o

a e-periodico.cat

Una paraula, cinc síl·labes i nou lletres: sobirania. A això es redueix la distància que pot impedir demà visualitzar el consens dels cinc grups que defensen el dret a decidir de Catalunya i la consulta. Un concepte que s'ha convertit en tot un abisme entre el PSC i el bloc cada vegada més sòlid que formen CiU, ERC i ICV-EUiA. Tres reunions en va. L'última, ahir a la tarda al Parlament, va reproduir l'esquema de la primera, divendres, i de la segona, diumenge: cap de les parts va flexibilitzar la seva posició. Els socialistes van mantenir la seva condiciósine qua non de retirar el terme en qüestió i explicitar el respecte a la legalitat estatal, mentre que els socis parlamentaris van tornar a rebutjar la proposta perquè entenen que desnaturalitzaria el document. Tret que hi hagi sorpreses d'última hora, CiU, ERC i ICV registraran avui un nou text sense la firma del PSC. Ni la CUP, que va sorprendre tothom amb un pas enrere a l'últim minut.

El nou document inclou la paraulaSobiraniaa l'epígraf del primer principi de la declaració, que diu el següent: «El poble de Catalunya és un subjecte polític i jurídic i, basant-se en la legitimitat democràtica, té dret a decidir». Els socialistes catalans tampoc van donar el vistiplau a aquesta proposta, malgrat que accepten implícitament el sil·logisme que si un territori té dret a decidir, és que és sobirà. No obstant, no volen que aparegui la paraulasobiraniaen el paper perquè consideren que, en boca de CiU i ERC, equival a dirindependència.

«El text és una declaració independentista implícita», sostenen fonts del PSC. La discussió a porta tancada no va estar exempta de comparacions amb altres processos sobiranistes. Els socialistes es van aferrar als exemples d'Escòcia i el Quebec per avisar que qualsevol projecte de consulta que pretengui ser viable s'ha d'acordar amb l'Estat, a la qual cosa la resta de grups li van respondre que no és equiparable l'actitud del Regne Unit i el Canadà amb la del Govern espanyol. «¡Els seus referents són Letònia i Kosovo!», es queixen amb indignació a la cúpula socialista, a la qual molts dirigents no deixen de pressionar perquè el partit espremi la negociació i pugui avalar finalment el text. El grup parlamentari socialista es reunirà avui per decidir la seva posició definitiva en el ple de demà, en què se sotmetran a votació tres propostes: la deltripartit sobiranista,la socialista i la de la CUP.

Per la seva banda, CiU, ERC i ICV-EUiA insisteixen que la declaració ha d'apel·lar als «marcs legals», en plural, per subratllar que, arribat el gens inesperat cas que l'Estat no autoritzi el referèndum, la votació es pugui celebrar recolzant-se en la legislació catalana (per exemple, en una llei de consultes) o europea. I en aquesta discussió inacabable sobre conceptes, termes, significats i legitimitats es van encallar per tercera vegada els negociadors.

La sessió d'ahir va tenir dos moments de sorpresa. Segons fonts assistents a la reunió, el portaveu parlamentari del PSC, Maurici Lucena, va plantejar diumenge una proposta de redactat per al punt més polèmic encapçalada, precisament, per l'epígrafSobiraniai amb el següent text: «El poble de Catalunya, com a subjecte polític i jurídic, té legitimitat per decidir el seu futur col·lectiu». Ahir, en canvi, quan CiU, ERC i ICV-EUiA, es disposaven a avalar aquesta redacció, els socialistes van fer marxa enrere i van renunciar a acceptar el concepte de sobirania en el títol d'aquell apartat. Fonts del PSC van negar taxativament aquesta versió dels fets.

SORPRESA AL FINAL / La segona sorpresa la va provocar la CUP quan, gairebé al final de la reunió, va anunciar que, d'entrada, no estamparia la seva firma en el nou text, situació que no impedirà que demà hi puguin votar a favor parcialment. En el seu cas, la condició era incorporar a la declaració una al·lusió clara que ampliés el dret a decidir al conjunt dels «Països Catalans», exigència que CiU no ha acceptat en cap moment i que, segons fonts d'ERC i d'ICV-EUiA, apareixerà de manera el·líptica en el preàmbul.

El desenllaç de la cita es presagiava al matí un cop es van haver sentit els missatges que es llançaven els partits després de reunir les seves respectives direccions. CiU, ERC i ICV-EUiA van alçar el seu dit amenaçador cap al PSC, al qual van acusar de dilatar artificialment el procés. Per defensar-se, els socialistes van descarregar la responsabilitat sobre el president de la Generalitat, Artur Mas, desafiant-lo a alliberar-se de la pressió del seu soci Oriol Junqueras i rebaixar el pistó independentista del text.

Notícies relacionades

Sumar anima Puigdemont i Díaz a parlar de la reducció de jornada

Ábalos adverteix que l’UCO té els missatges que es va creuar amb Sánchez

L'executiva de CiU va donar per fet que el PSC no se sumaria a l'acord. Malgrat això, va decidir adoptar una actitud pública exigent encara que de mà estesa en aquesta primera etapa del camí cap a la consulta. Però la voluntat de negociació, segons fonts nacionalistes, no podia ser mai a costa de perdre el seu actual aliat, ERC, i ICV-EUiA. És la teoria del llençol: si s'estira massa cap a un costat per tapar els interessos del PSC, es deixa desprotegit el flanc de republicans i ecosocialistes.

POC CONVENCIMENT / Esquerra també esgotarà els seus intents per sumar el PSC al pacte, però una altra cosa és que ho facin amb convenciment. D'esforços sí, però fins a un límit, perquè el text no quedi diluït. I els republicans són conscients que aquest llistó queda molt per sobre del que els socialistes catalans poden admetre sense posar en un compromís la seva relació amb el PSOE. La portaveu d'ERC, Anna Simó, va resumir l'escull: «Si el reconeixement de la sobirania és subsidiari d'una autorització del PP i el PSOE, això no és dret a decidir, perquè és el poble qui té la sobirania». Aquestes famoses nou lletres.