Els sobiranistes de CDC apressen Mas i l'empresariat recela d'ERC

Pot ser qüestió d'hores. O de dies. Però, pel que es va viure i es va escoltar ahir en la sessió constitutiva del Parlament, el cert és que la gran incògnita sobre el pacte entre CiU i Esquerra Republicana es pot resoldre immediatament i està en mans, únicament, del president en funcions, Artur Mas, i el líder dels independentistes, Oriol Junqueras. Tots dos saben que no es poden permetre el no-acord i, potser, tampoc una dilació injustificada en l'enigma sobre la data de la consulta sobiranista, clau per resoldre amb fumata blanca les negociacions. Sabedors del moment clau en què es troba la negociació, les pressions s'adrecen a Mas. D'un costat, el sector més sobiranista del seu partit, CDC, que més que ganes mostra verdadera ànsia per pactar amb Esquerra. Per l'altre, i en sentit contrari, l'empresariat, sempre afí a CiU, que recela, per dir-ho de manera suau, d'ERC i de les seves propostes fiscals.

La sobiranista és només una de les pressions, tot i que significativa. Serveixi com a exemple la intervenció de les joventuts de CDC en el consell nacional de dissabte passat. El lideratge, ara per ara indiscutible, d'Artur Mas porta els convergents a no qüestionar la seva sang freda a l'hora de no tancar-se de moment a una data concreta sobre el referèndum. Però els més independentistes estan plenament d'acord amb els republicans en el sentit de no anar posposant per a més enllà del 2014 el compromís electoral ferm plantejat per la federació nacionalista sobre l'exercici de l'autodeterminació.

Possiblement, aquesta voluntat no és del tot coincident amb els plans d'un Mas molt entestat en una cosa per a la qual no té una majoria parlamentària suficient: seguir portant el timó respecte alquani elcom de la consulta. I, per extensió, de la governabilitat.

Una voluntat absolutament contradictòria amb una evidència que genera calfreds a CiU: que ERC podria fer caure Mas en qualsevol moment de la legislatura, per detallats que siguin els acords a què puguin arribar. I fer caure Mas podria representar deixar CiU en la tessitura de canviar o no de líder o arriscar-se a un nou revés electoral, si la legislatura s'interrompés de forma abrupta.

AVANÇOS / Però tornant a les qüestions immediates, CiU i ERC van continuar ahir la negociació amb una reunió dels convergents Oriol Pujol i Francesc Homs amb la número dos republicana, Marta Rovira, en què es va tractar sobre el calendari de la consulta i el full de ruta a seguir, i en què es va avançar «a bon ritme», segons les fonts consultades.

Però Mas ha d'afrontar una altra amenaça latent: la dels sectors crítics, al seu entorn, respecte al pacte amb els republicans. Començant per Unió, amb un líder, Josep Antoni Duran Lleida, que segueix molt de prop les converses. Ahir es va reunir amb Mas al Parlament i va assistir a la constitució de la Cambra. Duran ja ha explicitat que a ell i als seus els desagrada la pujada d'impostos i la creació de noves taxes que preveu el principi d'acord CiU-ERC. Tampoc als empresaris de la Cambra de Comerç de Barcelona els agrada aquesta música fiscal. Ahir, el seu president, Miquel Valls, es va mostrar «molt preocupat». El seu homòleg de la patronal Foment, Joaquim Gay de Montellà, va fer un pas més i va agitar l'espantall habitual que, si pugen els impostos, com el de successions, els contribuents afectats desplaçaran el seu capital a altres autonomies.

En compensació amb aquestes inquietuds envers ERC, que la democristiana Núria de Gispert, reelegida presidenta de la Cambra, va brandar un discurs inaugural que podria haver firmat el més convençut dels independentistes de CDC. «Els catalans reclamen obrir noves vies» i exercir «el dret a decidir», va reclamar la reelegida presidenta, que també va apel·lar al diàleg davant la «bronca», però es va guanyar la primera evidència que la Cambra no és precisament una bassa d'oli.

CABREIG A L'OPOSICIÓ / Més d'un grup, el PSC, el PPC i Ciutadans, en concret, van acusar De Gispert de començar la legislatura amb un discurs «frontista i partidista». Encara que més que de partit, fos de federació, perquè l'accent sobiranista de la presidenta va ser molt més marcat que el que utilitza Duran. Socialistes i populars van demostrar ja el primer dia de legislatura la seva llunyania de CiU, i van deixar ben clar que els camins del present mandat seran molt diferents.

I és que l'oposició plantejarà una dura batalla per exhibir contundència amb CiU. Un altre exemple: acabat el ple, ICV-EUiA i Ciutadans es van afanyar a anunciar que havien pactat una sol·licitud per reobrir les comissions parlamentàries d'investigació sobre els escàndols sanitaris i les caixes catalanes, que el 25-N va deixar enstand by.La resta de l'oposició es va afanyar a estampar-hi la seva firma, tret d'ERC, que, no obstant, va garantir el seu vot a favor.

Vegeu un vídeo d'aquesta

Notícies relacionades

Puigdemont acusa el Suprem d’"estafa" per no aplicar l’amnistia

L’Exèrcit prepara un pla de defensa psicològica en les unitats militars

notícia amb el mòbil o

a e-periodico.cat