L’Exèrcit prepara un pla de defensa psicològica en les unitats militars

En ple punt àlgid d’estrès, en un xoc militar d’alta intensitat, un soldat bloquejat en el combat, paralitzat i en xoc per la por, el soroll i la violència, no és solament un efectiu menys: requerirà, a més, que almenys un altre soldat l’hagi d’atendre i miri de treure’l de l’àrea de perill. I enmig d’una guerra, una població en estat de confusió, en què s’hagi aconseguit inocular la divisió i la desconfiança cap a les autoritats, farà molt més còmode i senzill l’atac per a un exèrcit agressor.

Tots dos problemes, els principals de la guerra cognitiva, són camps de recerca per a l’Exèrcit de terra, que desenvolupa un programa de defensa psicològica amb manuals propis després d’haver culminat fa poc un període d’estudi de les reaccions de la ment sota un atac.

Per les proves d’aquest programa hi han passat soldats dividits en grups sotmesos a pressió i grups placebo. Ha calgut combinar grups diferents per comprovar els efectes de les mesures adoptades. A militars disparant sota rajos d’aigua, terrabastalls, polseguera, etc., sotmesos a esforç físic i mental, els han pres una multitud de mesures biològiques: índexs de cortisol –l’hormona de l’estrès– a la sang, suor, mida de la pupil·la, etc.

Òrgan acadèmic

De la mètrica d’aquestes variables se n’han encarregat tècnics de la Universitat d’Almeria. Una altra universitat, la de Granada, també està implicada en les avaluacions psicològiques per mitjà d’un òrgan academicooperatiu que es coneix com a UGR-MADOC, pels noms de la universitat i del Comandament de Doctrina.

El resultat és un cúmul de coneixements sobre una matèria que pren cos propi en l’aprenentatge dels militars: resiliència en combat. En va parlar dijous a Toledo, en el Seminari Internacional de Seguretat i Defensa, el general de divisió Fernando Luis Morón, director de l’IDOM de l’Exèrcit.

Amb aquestes sigles s’al·ludeix a una branca del comandament d’ensinistrament i doctrina, la de recerca, doctrina, orgànica i materials de defensa, que té la seu a Granada. En el fòrum organitzat per l’Associació de Periodistes Europeus, Morón va explicar les línies de recerca seguides fins a la plasmació en manuals que ara són els que es fan servir per construir defensa psicològica en les unitats militars. L’objecte de l’estudi d’aquesta matèria és, sobretot, fer conscients del seu propi estat els soldats, i "poder recuperar la teva gent", explica el general Morón.

Una de les escenes que flanquegen la biografia del general Patton el mostra bufetejant un soldat a Sicília, en un hospital de campanya de la Segona Guerra Mundial. L’havia trobat a la infermeria, refugiat, incapaç de resistir el combat. Li va pegar, li va dir covard i el va obligar a tornar al front. D’acord amb el parer de Morón i dels seus col·legues del comandament de doctrina, "això va ser un error".

Ho és sobretot perquè és ineficaç. L’anècdota es comenta als oficials que han d’aplicar programes de defensa en el camp cognitiu, la resiliència en combat que fa l’Exèrcit. Alguns s’imparteixen també a les acadèmies a contingents de tropes estrangeres que han vingut a Espanya per tal de formar-se.

Fa dos anys, en el marc de la Campanya Multinacional de Desenvolupament de Capacitats, l’Exèrcit de terra va iniciar el disseny d’un pla de "contraguerra cognitiva", repartit en diversos mòduls, en què "es va estudiar quins mecanismes s’han de desenvolupar per a una defensa adequada en aquest domini, el sisè per operar, després dels físics terra, mar, aire, l’espai..., i el virtual del ciberespai", explica Morón.

L’objectiu d’aquesta recerca és que les Forces Armades tinguin recursos per "preservar la capacitat de judici, la claredat de judici de les nostres organitzacions quan les sotmeten a campanyes de guerra cognitiva", explica.

El marc de l’específica resiliència en combat és "la resiliència general", relata Morón. El soldat i l’oficial que en tenen arriben a ser conscients del seu estat físic i mental. Morón en posa un exemple: "Napoleó va perdre Waterloo per falta continuada de son". Els militars espanyols han comprovat com no dormir adequadament sotmet l’individu a un estat semblant a "una embriaguesa moderada" en què, com un borratxo, "admetrà més riscos dels que assumiria si estigués en perfectes condicions".

Altres programes

Notícies relacionades

Puigdemont acusa el Suprem d’"estafa" per no aplicar l’amnistia

Jutges i fiscals mantenen la vaga i fixen els serveis mínims

Els Estats Units, Rússia i la Xina tenen els seus propis programes d’atac i defensa en el camp cognitiu. Espanya també, d’uns mesos ençà. Al començament del desenvolupament de la capacitat militar de resiliència davant atacs de guerra psicològica també hi ha el MAPSIET. Així s’anomena un projecte de millora del suport psicològic a les unitats de l’Exèrcit que va ser presentat a l’Escola de Guerra i Lideratge a la fi de novembre del 2022 i en què van participar experts en psicologia terapèutica i social.

Els manuals de la "contraguerra cognitiva" que fa servir l’Exèrcit han passat abans per una fase de training to trainer, o formació de formadors. Al capdavant de les recerques hi ha hagut una comandanta psicòloga, Elena Martín. La matèria no és solament un àmbit d’interès per a psicoterapeutes amb uniforme o sense: també és un camp d’innovació dual, civil i militar, pel qual s’ha interessat el govern de la Regió de Múrcia per mitjà de la seva agència de desenvolupament. És l’organisme que ha creat CAETRA, un programa amb què aquesta comunitat autònoma aspira a acollir el futur CiTEC de Defensa, el Centre d’Innovació Tecnològica en Espai Cognitiu i Ciberdefensa, al Parc Científic de Múrcia.