Símptomes preocupants d'envelliment prematur

¿Com es mesura la salut d'una Constitució? Es pot examinar l'estat de salut d'una Constitució segons si és capaç de complir adequadament la seva funció essencial, que consisteix a assegurar la integració política: aconseguir una comunitat cohesionada, capaç de conviure sobre unes bases sòlides i àmpliament acceptades.

No hi ha dubte que la Constitució del 1978, després del franquisme, va disposar d'un alt valor integrador, i va aconseguir resoldre, o almenys encarar, la resolució d'alguns dels problemes més greus de la història constitucional espanyola: la garantia dels drets de les persones, el règim democràtic i parlamentari de govern, la funció de la corona, el paper de l'exèrcit, la qüestió social, la relació entre l'Església i l'Estat. No s'han resolt a gust de tothom, però s'ha aconseguit un equilibri homologable en general als països del nostre entorn cultural i polític, situant aquestes qüestions dins d'uns marges de discrepància suportable. Altres qüestions, en canvi, i malgrat els canvis profunds introduïts, no han assolit una solució satisfactòria: avui difícilment es pot dir, per exemple, que la qüestió territorial s'hagi resolt.

I d'altres s'han revelat amb força al llarg d'aquests anys: la qualitat de la democràcia a les institucions, el govern del poder judicial o l'adaptació al procés d'integració europea són qüestions que, a vegades amb arrels profundes en el passat i a vegades fruit de les noves circumstàncies del món d'avui, requereixen una resposta urgent.

Notícies relacionades

Catalunya vol incorporar 200.000 migrants al mercat laboral amb el nou reglament d’estrangeria

Mas es querella contra Fernández Díaz i Cospedal i els acusa d’organització criminal i malversació

La salut de la Constitució, avui, després de 34 anys, no és bona. Presenta símptomes preocupants d'envelliment prematur i de rigidesa, amb pèrdua de la seva capacitat d'adaptació, que afecta la funció integradora, especialment en el camp territorial. Es corre el risc que sigui apropiada per alguns i després utilitzada com a instrument de divisió i exclusió, reproduint un dels errors més nefastos de la tradició constitucional espanyola.

La gran qüestió que es planteja és si avui a Espanya és possible fer un diagnòstic compartit dels mals que pateix la Constitució i aplicar els remeis necessaris per donar-li la capacitat integradora que necessita per fer bé la seva funció. En definitiva, si és possible un nou pacte constitucional que estableixi unes bases sòlides per a la convivència política durant els propers 30 anys. És, però, una pregunta que, malauradament, avui no es pot contestar clarament de manera afirmativa. En aquesta resposta la Constitució s'hi juga la seva salut futura i fins i tot la seva existència.