Proselitisme a la xarxa

La pugna entre el candidat socialista Alfredo Pérez Rubalcaba i el conservador Mariano Rajoy també s'entaula des de fa setmanes a les xarxes socials. Com en les enquestes, l'aspirant del PP encapçala les classificacions de seguidors a Facebook (46.000 admiradors més que el candidat del PSOE) i Twitter (28.000 més). Els equips de campanya 2.0 treballen amb un triple objectiu: fer proselitisme difonent les propostes electorals i l'activitat diària dels seus candidats, reclutar cibervoluntaris per amplificar el missatge a internet, i escoltar els electors incentivant així la participació.

Rubalcaba ha llançat un programa de punts perquè els voluntaris registrats prèviament a www.rubalcaba.es puguin aconseguir una tassa, un termos, un quadern, un polo o un bàlsam labial en funció de la quantitat de missatges electorals que enviïn als seus amics. La idea, que recorda la fórmula de les entitats d'estalvi, topa amb els principis de la política anomenada 2.0. No obstant, va ser el PP el que va superar aquests límits i va generar polèmica al sol·licitar als usuaris de Facebook i Twitter que li cedissin les claus d'accés als seus comptes per propagar consignes des del partit. Una idea que es va girar en contra de Rajoy amb l'etiqueta #ProstiTuit, que va arribar a ser tendència a Espanya..

Primeres relliscades

A mesura que s'acosti la cita electoral, els partits hauran d'evitar relliscades com aquesta de Rajoy, a qui alguns periodistes recriminen que no accepti preguntes en les seves compareixences i, en canvi, sigui més obert i participatiu amb els internautes. La incoherència entre el comportament en els mitjans tradicionals i l'aparença a les xarxes genera rebuig.

Totes les webs de candidats enllacen amb les xarxes socials (Rajoy està a Google+ amb 4.900 contactes) i predomina la presència de vídeos penjats a YouTube. De fet, els dos grans partits emeten en directe els seus mítings. Conflueixen internet i televisió. És l'era de la videopolítica. També de la mobilitat. Tant Rubalcaba -que està a la xarxa juvenil Tuenti-, com Rajoy disposen d'aplicacions per a mòbils. Un mapa de Google Maps situa els actes electorals de Rubalcaba. El president del PP mostra a www.rajoy.es el recorregut que ha fet per Espanya durant els últims mesos.

Demostració de força, proximitat i innovació en la primera campanya espanyola al més pur estil Obama, en què la xarxa no és simplement una eina de difusió, sinó de reclutament d'activistes. A Catalunya, des de fa molt poques setmanes, els cinc caps de llista per Barcelona també estan a Twitter i Facebook. Alguns hi acaben d'aterrar, i es nota. L'última ha estat la candidata del PSC, Carme Chacón, que en només una setmana va sumar 2.000 seguidors a Twitter, en un compte gestionat pel seu equip. També és molt recent Jorge Fernández Díaz, el menys exitós amb 500 followers. El més seguit, amb 3.400, és Alfred Bosch (ERC), que gestiona personalment el seu compte, igual que el cap de cartell d'ICV, Joan Coscubiela, que ronda els 1.500.

Unió ha convertit el compte del partit en un per a Josep Antoni Duran Lleida, que amb 3.100 tuiters observa com el seu número 4, Carles Campuzano, el supera amb 3.330 seguidors. La veterania és un grau, ja que, a Facebook, Campuzano acumula 5.400 admiradors, mentre Duran no arriba als 2.800. El mateix li passa al republicà Joan Tardà, que amb el seu estil #alguhohaviadedir ha aconseguit 3.500 seguidors.

Els gestos de Duran

Notícies relacionades

Catalunya vol incorporar 200.000 migrants al mercat laboral amb el nou reglament d’estrangeria

Mas es querella contra Fernández Díaz i Cospedal i els acusa d’organització criminal i malversació

A www.duran2011.cat es publica unpostescrit de pròpia mà del candidat, un gest entre analògic i digital que han denominatpostweet. El candidat nacionalista va publicar a Twitter les fotos del seucameo en el programa humorístic de TV-3Polòniadies abans de la seva emissió, un avanç per als coreligionaris. Els socialistes prometen a www.carmechacon.cat que oferiran un seguiment minut a minut dels actes de la ministra de Defensa, que va inaugurar la campanya 2.0 acompanyada de ciberactivistes des del seu iPad.

Webs, blocs, pàgines i perfils a Facebook, comptes a Twitter, vídeos a Youtube i un exèrcit de militants i simpatitzants convocats per erosionar els rivals. Són pocs els que es plantegen l'endemà de les eleccions. Coscubiela i el seu equip en són una excepció perquè pensen aprofitar aquestes i altres tecnologies per obrir el parlamentarisme i mantenir la participació ciutadana amb la metxa que s'encén habitualment només quan hi ha campanya.