L'embolic dels vestits ocupa més de 700 pàgines del sumari (9-10-2009)

Els famososvestitsque, presumptament, li va regalar la trama corrupta al president de la Generalitat valenciana,Francisco Camps, no han dit la seva última paraula. La Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, presidida per Juan Luis de la Rúa, amic de Camps, va arxivar la causa el 3 d'agost del 2009. Una decisió recorreguda per la fiscalia al Suprem, que l'obertura parcial delsecret de sumari delcas Gürtel ha posat de nou a la palestra davant la constatació de l'exhaustiva investigació policial, de més de 700 pàgines, que, no obstant, no va ser suficient per provar cap delicte.

Segons l'acte de la sala, contra el qual un dels tres magistrats que formaven el tribunal va emetre un vot particular discrepant, l'informe no va aconseguir provar la relació entre els regals i l'adjudicació decontractes a les empreses deFrancisco Correa iÁlvaro Pérez,el Bigotes. La sentència no va entrar a dilucidar si Camps i els altres quatre acusats desuborn, entre els quals es trobava l'omnipresent Ricardo Costa, secretari general del PP valencià, van pagar o no elsvestits. Però és just en aquest punt on apareixen les principals contradiccions entre la declaració de Camps davant el jutge, on només va admetre haverencarregat tres vestitsqueva pagar en efectiu, i les gravacions i les dades aportades per les indagacions policials.

30.000 euros a Milano

El punt de partida, com a la resta delcas Gürtel, és ladenúncia de l'exregidor del PP a Majadahonda, José Luis Peñas, davant la Fiscalia Anticorrupció, de l'existència de la trama. En una conversa gravada pel mateix Peñas el 10 d'octubre del 2007 apareix per primera vegada una referència a aquests vestits, que també és la més contundent de tot el relat. Isabel Jordán, un dels testaferros que Correa tenia al capdavant de les seves diferents empreses, assegura davant l'exregidor haver pagat «una factura de30.000 euros d'una botiga que es diu Milano per pagar-li els vestits alpresident Camps». Jordán, molt tensa per l'acumulació de deutes que acumula ja l'entramat, deixa molt clar que ella té la factura de la compra. «Jo l'he pagat», afirma.

A partir d'aquí s'inicia la investigació que, com a primeres conclusions, reconeix a Jordán el paper decap visible de l'execució de l'activitat empresarial delgrup delictiui, al mateix temps, de lacomptabilitat B on es van plasmar els ingressos i els pagaments derivats de les activitats il·lícites, entre elles elsuborn i el tràfic d'influències. Les indagacions policials van seguir el rastre fins a la societatEasy Concept Comunicación, dirigida per la imputada, que va declarar el 2005 la compra de vestits a l'empresaMilano Difusión, per un import de 34.336 euros, IVA inclòs. El següent pas es va dirigir a confirmar la venda, cosa que va obligar els investigadors a viure un autèntic periple pel món dels establiments deroba de luxe, davant la dificultat de trobar les factures.

Factures falses

Notícies relacionades

El jutge vol que Camps s'assegui al banc dels acusats pels vestits del 'cas Gürtel'

El Govern valencià defensa la presidència de Camps perquè els ciutadans recolzen el seu "projecte"

És llavors quan apareix en escena el sastre encarregat de confeccionar els vestits,José Tomas, que primer treballava en una botiga de Milano al carrer de Serrano de Madrid i després va dirigir les cinc de la marcaForever Young-The Taylor. La investigació l'acusa d'alterar el concepte de les factures i falsejar-les, seguint les instruccions dels responsables de la trama corrupta per no deixar pistes. Tomás va reconèixer davant el jutge que les peces que li van encarregar les va pagarPablo Crespo,exsecretari d'organització del PP gallec i mà dreta de Francisco Correa. També va assenyalar, en una declaració confusa i amb contradiccions, elBigotes com a contacte prioritari a l'hora de cobrar, i va negar que els cinc clients imputats paguessin en efectiu.

L'aplicació de lapoliciaper descobrir l'entramat dels vestits arriba a l'extrem d'incloure en l'informe les fitxes amb lestallesdels investigats, juntament amb lesfactures reals i les presumptament falses, i un extracte del que podria haver gastat cada un.