Mas no aconsegueix ser investit president en la primera votació

El candidat de CiU a la presidència de la Generalitat, Artur Mas, no ha aconseguit el suport de cap grup parlamentari per aconseguir ser investit avui, en la primera votació. Els 62 diputats de la federació nacionalista s'han quedat sols en el seu suport a Mas en una votació en què es requeria majoria absoluta. Tots els grups de l'oposició, que sumen 73 escons, hi han votat en contra. Dijous, a la segona volta, en farà prou amb l'abstenció del PSC o el PPC.

Mas aspira aquest dia a ser investit amb només 17 vots en contra (ICV-EUiA, Solidaritat Catalana i Ciutadans). Per a això, el líder de CiU va obrir dilluns de bat a bat les portes del seu discurs de presentació perquè hi cabessin o, almenys, no s'hi sentissin incòmodes el PSC, el PPC i ERC. Ningú li va prometre la indispensable abstenció en la votació de dijous, però tampoc ningú l'hi va negar d'entrada.

A la presumible abstenció del PSC i el PPC pot sumar-se a última hora la d'ERC, que avui s'ha mostrat disposada a col·laborar amb Mas si aquest es compromet a no retrocedir en les polítiques socials del tripartit. De fet, el republicà Joan Puigcercós li ha plantejat una "espiral de confiança" durant la legislatura entre Esquerra i Convergència.

A tres bandes

Notícies relacionades

ERC ofereix ajuda a Mas sense el referèndum com a condició

Laporta commina Mas a proclamar la independència

La primera jornada del debat, ahir dilluns, va ser una mena de joc del gat i la rata. Mas va ser amable amb el nou cap de files parlamentari del PSC, Joaquim Nadal, fins a l'extrem que va agrair part de l'herència que rebrà de mans del tripartit, i amb la líder del PP català, Alicia Sánchez-Camacho, amb qui les insalvables diferències en matèria lingüística gairebé no van eclipsar les seves coincidències en matèria de política econòmica.

La qüestió, en qualsevol cas, és que el líder de CiU es resisteix a tenir una única parella de ball. Això és molt evident. Tant, que, en un moment del seu cara a cara amb Nadal, el candidat a president va reivindicar el seu dret a governar sense la permanent xarxa de seguretat d'una majoria absoluta sota el trapezi parlamentari. Sense expressar-ho obertament, va apel·lar amb claredat a la "responsabilitat" dels seus adversaris perquè no s'oposin a la seva investidura.