Hereu aprofita l'interregne del PSC per refermar la seva candidatura

Jordi Hereu s'està beneficiant de la commoció que encara regna a la torre de comandament socialista per postular-se com a candidat a l'alcaldia de Barcelona. Cap altre dirigent ha fet un pas al davant per substituir-lo i, de fet, la direcció del partit tampoc té clar si un altre alcaldable li garantiria un resultat millor que el que ara auguren les enquestes. Però tot i que de moment en públic s'afirma que el candidat serà Hereu, en privat diversos dirigents del PSC confirmen que la decisió definitiva encara no s'ha pres i que el més probable és que fins al gener no s'acabi de dilucidar qui s'enfrontarà a Xavier Trias.

Objectivament, el temps juga a favor d'Hereu, i la federació socialista de Barcelona, amb Carles Martí al capdavant, no està disposada a capitular. Vol Hereu sí o sí. Aquesta actitud de fer pinya tampoc ajuda a fer que algú es postuli per substituir-lo. A més, l'actual direcció del PSC, després del resultat de les autonòmiques, tampoc està per donar gaires lliçons. Però, sent tot això cert, el problema d'origen no ha variat: els sondejos donen com a perdedor Hereu, i si al drama de quedar-se sense la Generalitat s'hi afegeix la pèrdua de Barcelona la tragèdia s'acostaria a la catastròfe.

Al PSOE ja es comença a estendre el pànic. Donaven per fet la derrota a les eleccions autonòmiques, però no es resignen a perdre l'alcaldia de Barcelona. La capital catalana és, juntament amb Sevilla, un dels dos grans feus socialistes en perill, i al PSOE hi ha dirigents que pronostiquen que Hereu els conduirà a un fracàs segur.

PRIORITAT MUNICIPAL / Les eleccions del maig són ara la prioritat, perquè després de l'hecatombe de les autonòmiques s'ha d'intentar mantenir com sigui el poder municipal. Després s'abordarà a fons la reflexió sobre el model de partit i la successió de José Montilla al capdavant del PSC. En aquests moments, la més ben situada és la titular de Defensa, Carme Chacón. L'actual direcció prefereix la ministra perquè sap de la seva «fidelitat» a Montilla, que, encara que insisteix que no dirigirà la transició, sí que pretén tutelar-la. Un altre element que la beneficia és l'edat. Té 39 anys i, a diferència d'altres possibles candidats com Montserrat Tura (56 anys) i Antoni Castells (60 anys), pot presentar-se com una aposta per la renovació. Un dirigent del PSC comparava ahir el paper que ha fet Alicia Sánchez-Cama­cho fins ara al PPC amb el que pot assumir Chacón al PSC. No seria diputada al Parlament, però pot tenir la seva pròpia agenda catalana. I, calculant que CiU potser estigui dues legislatures al poder, té temps per anar desembarcant amb calma.

A la direcció del PSOE no hi ha dubtes i es dóna per fet que ella ha de ser l'elegida. És clar que tenir l'aval del PSOE també pot ser vist com una imposició de Madrid. En tot cas, Chacón no mourà fitxa com a mínim fins després de les eleccions municipals.

Notícies relacionades

Puigcercós busca la pau a ERC amb gestos als afins a Carod

L'última nit del pujolisme

L'ALCALDE, A MADRID / Mentrestant, Hereu segueix exercint de primera autoritat socialista de Catalunya. Ahir, en un esmorzar informatiu del Nueva Economía Fórum, a Madrid, es va animar, fins i tot, a insuflar energia a la desanimada tropa socialista, informa Xabier Barrena. «Que ningú esperi veure els socialistes catalans deprimits o enfonsats», va subratllar, perquè han estat «vençuts però no derrotats» i el 28-N va començar la feina per recuperar el Govern i fer-ho en «millors condicions» de les que han tingut.

A més a més, es va permetre aconsellar a Alberto Ruiz-Gallardón, alcalde de Madrid, la ciutat més endeutada d'Espanya, que «elevi els impostos» si vol acabar amb els números vermells, ja que ell no està disposats a acceptar «que sigui el Govern qui rescati» la capital.