Juan Antonio Roca, l'autèntic 'capo' de Marbella

«No es mou un paper o un totxo sense que ho sàpiga Roca». Una afirmació que als anys 90 es va estendre per Marbella i que la investigació va demostrar que era certa. Sense l'empara de sigles polítiques o el suport de les urnes, Juan Antonio Roca, exassessor d'Urbanisme, es va erigir en el capo de la Costa del Sol i va evidenciar la incapacitat del sistema per controlar certs comportaments. De la mà de Jesús Gil, Roca va acumular molt poder. A les acaballes del gilisme ja controlava la ciutat, però el seu moment de glòria va arribar amb la moció de censura del 2003, que, amb maletins Vuitton pel mig, va enderrocar Julián Muñoz i va fer pujar Marisol Yagüe.

Ell es va convertir en «el caixer i recaptador de l'Ajuntament», segons es va autodefinir en una entrevista, encara que el jutge va preferir qualificar-lo al sumari com «el cap d'una organització per a blanqueig de beneficis obtinguts de forma presumptament delictiva» al consistori.

Un vell sistema que li va reportar una àmplia fortuna fins que van saltar les alarmes el 2005, quan el testimoni d'un funcionari va donar peu a la investigació. La policia ha pogut acreditar que «el cap» va blanquejar 240 milions d'euros, va amassar una fortuna de 200 milions en una dècada i va rebre 33 milions més entre el 2001 i el 2006 de la trentena d'empresaris implicats.

Tot apuntat

La seva meticulositat a l'apuntar els suborns que rebia d'empresaris, els sobres que pagava a regidors i funcionaris o les gestions amb les seves propietats va ser el seu taló d'Aquil·les. La policia va usar aquesta comptabilitat en què no apareixen noms sinó inicials com a peça clau per implicar la resta d'acusats, un argument feble segons els advocats dels imputats. Roca espera el judici a la presó d'Albolote alfabetitzant altres interns i, després de convertir-se en el primer reclús per delicte econòmic a esgotar el màxim de presó preventiva, compleix sis anys de condemna pel cas Saqueig (desviament de diners municipal mitjançant una trama de factures falses).

Notícies relacionades

Ajornada sine die l’opinió del TJUE sobre la immunitat de Puigdemont

Les entitats reclamen que el Memorial Democràtic es desvinculi del Govern

La fiscalia li demana 30 anys de presó; l'Ajuntament, 39, i la Junta d'Andalusia, 40, però la seva nova defensa -l'anterior lletrat va renunciar per falta de fons- rebutja els càrrecs de blanqueig, prevaricació, malversació, frau i suborn, i diu que les seves actuacions urbanístiques

han estat avalades pel nou pla.