Projecte sota sospita

L'excap del Palau va cultivar amb els polítics la seva afició epistolar

Apadrinava esmenes al Congrés per demanar diners per a la seva institució

Carta enviada per Millet a Francesc Homs el 1999.

Carta enviada per Millet a Francesc Homs el 1999.

1
Es llegeix en minuts
EL PERIÓDICO
BARCELONA

Fèlix Millet enviava constantment cartes a polítics i alts càrrecs de tots els partits i administracions catalans. Sempre en to solemne i gairebé sempre introduint en les seves missives referències a assumptes dels quals esperava que li reportessin alguna cosa. En alguns casos, el seu interès ni tan sols tenia relació amb el Palau de la Música, també amb assumptes estrictament personals.

En la documentació de Millet trobada als ordinadors de les seves secretàries es pot comprovar que entre els interlocutors del saquejador confés del Palau figuraven diversos consellers del Govern tripartit de diferents èpoques, informa ACN. Joan Saura, Montserrat Tura, Joan Manuel Tresserras, Caterina Mieras, Antoni Castells, Joaquim Nadal, Pere Esteve i Ferran Mascarell en són exemples.

Notícies relacionades

També consten entre els destinataris exconsellers de CiU, com el mateix Artur Mas, Felip Puig, extitular de Política Territorial i Obres Públiques i de Medi Ambient, i Francesc Homs i Ferret, exconseller d'Economia. Alts càrrecs autonòmics i regidors de l'Ajuntament de Barcelona són també receptors de moltes de les missives de Millet. Cartes com la destacada a la imatge, enviada a Homs quan era regidor barceloní, el 1999. En el text, Millet l'informa que s'ha entrevistat amb Xavier Casas, llavors tinent d'alcalde i responsable d'Urbanisme i que ha mantingut amb ell una entrevista: «Li he parlat del tema de l'esmena de 200 milions de pessetes que tenim previst presentar en els pròxims Pressupostos de l'Estat». Segons Millet, Casas li va demanar presentar l'esmena «conjuntament amb el PSC, a través de Mercedes Arós». La citada és Mercedes Aroz, llavors diputada socialista al Congrés.

«Crec que Convergència i Unió no tindrà cap problema a fer-ho», afirmava el saquejador del Palau donant a entendre que tenia la possibilitat de prendre decisions sobre activitat parlamentària.