CiU porta al Parlament l'editorial de l'Estatut per descol·locar Montilla

Disposada a no perdre gens de protagonisme en la defensa de l’Estatut, CiU portarà al Parlament l’editorial conjunt publicat per 12 diaris catalans a favor de la Carta catalana. La federació nacionalista pretén que la cambra assumeixi l’article en forma de declaració institucional. Tot i que el que essencialment persegueix és retratar el president de la Generalitat, José Montilla, a qui retreu que no ha reaccionat bé davant del text, malgrat que aquest va agrair-ne la publicació. «Ha sigut incapaç d’aglutinar l’amplíssim consens que s’ha generat. Hem observat gesticulació, però també paràlisi», va afirmar ahir el portaveu de CiU al Parlament, Oriol Pujol.

Però els nacionalistes ja saben que la declaració institucional no prosperarà, perquè requereix la unanimitat, i es descarta que el PPC i Ciutadans s’hi sumin. El següent pas seria una declaració de la junta de portaveus, en la qual n’hi hauria prou amb una majoria absoluta perquè l’editorial conjunt rebi la ratificació del Parlament. En aquest cas, el vot del PSC no seria decisiu si CiU i ERC l’avalen, però també resultaria difícil d’explicar un desmarcatge. Si tampoc s’hi registrés la majoria necessària, els nacionalistes impulsarien una proposta de resolució en el pròxim ple.

JUNTA DE PORTAVEUS / CiU va entregar ahir a la resta de grups el text que presentarà en la pròxima reunió de la junta de portaveus, el 9 de desembre. La iniciativa es limita a un breu escrit en què el Parlament mostra el seu suport a l’editorial i el reprodueix en la seva integritat. En menys de 10 dies, doncs, se sabrà el desenllaç d’una proposta que va suscitar una reacció immediata del PSC.

El seu portaveu adjunt, Joan Ferran, va respondre acusant CiU d’intentar posar «pals a les rodes» i d’ignorar amb malícia que Montilla és qui porta les regnes i ostenta el lideratge en la defensa de l’Estatut.

D’altra banda, l’editorial català no deixa de suscitar adhesions. Ahir el van subscriure l’Institut d’Estudis Catalans i la Universitat de Vic. Per l’expresident Jordi Pujol, la iniciativa, encara que lloable, no serà «suficient» per evitar l’«oberta i forta agressió» del Tribunal Constitucional (TC) a l’Estatut i a «la dignitat de Catalunya».

D’on no arriben ni adhesions ni desmarcatges clars és del PP. Els seus dirigents s’han limitat a aprofitar la iniciativa periodística per reforçar les seves crítiques als socialistes, però extremen el zel a l’hora d’evitar al·lusions que s’interpretin com a crítiques a l’editorial o, fins i tot, al text de l’Estatut.

El secretari de relacions internacionals del PP, Jorge Moragas, va ser el més explícit ahir al dir-li a Montilla que no trobarà al PP la crispació i els atacs a Catalunya d’abans. «Montilla està buscant el toro, però no entrarem al drap de les seves provocacions», va avisar. El diputat al Congrés Jorge Fernández Díaz va acusar el president d’haver entrat en una deriva nacionalista. «Si Montilla es fa guerriller, només l’acompanyaran Puigcercós, algun despistat de CiU i ningú més», va asseverar.

Notícies relacionades

Feijóo reforça Dolors Montserrat i fa equilibris amb el PP català

Albiol defensa dialogar amb Junts per a la moció de censura

Però sempre hi ha dirigents que van per lliure. La desqualificació més gruixuda va arribar de part del president fundador del partit, Manuel Fraga, que va atribuir a «la premsa i a altres de Catalunya» la destrucció d’Espanya. L’eurodiputat Jaime Mayor Oreja es va ratificar en la polèmica equiparació de la llei de l’avortament i de l’Estatut efectuada dies abans. «La crisi nacional i la de valors són dues cares de les mateixa moneda servida per Zapatero», es va explicar, tot i que es trobava al costat de Mariano Rajoy, que segons abans havia assegurat desconèixer que Mayor hagués equiparat mai les dues lleis perquè «no tenen res a veure».

ACTE DE LA CONSTITUCIÓ / Montilla ha posat en marxa una altra ofensiva: explicar a Madrid que l’Estatut encaixa en la Constitució. Al seu 31è aniversari, aquest diumenge, hi assistirà el president català. Aquest acte comptarà per primera vegada amb la màxima representació del Govern basc, el lehendakari, Patxi López.